Aleksandr Frídman

matemàtic rus
(S'ha redirigit des de: Alexander Friedmann)

Aleksandr Aleksàndrovitx Frídman rus: Алекса́ндр Алекса́ндрович Фри́дман, conegut internacionalment com a Alexander Friedmann (Sant Petersburg, 16 de juny[1] de 1888 - Leningrad, 16 de setembre de 1925), va ser un físic i matemàtic rus. Les equacions de Friedmann, que descriuen la dinàmica d'expansió d'un univers homogeni i isòtrop, són designades així en honor seu.

Infotaula de personaAleksandr Frídman

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Александр Александрович Фридман Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juny 1888 Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 setembre 1925 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tifus Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Smolensk 59° 56′ 36″ N, 30° 14′ 55″ E / 59.9433°N,30.2486°E / 59.9433; 30.2486 Modifica el valor a Wikidata
Director Observatori geofísic principal A.I. Voeikov
5 febrer 1925 –
Redactor en cap revista científica
1923 –
Degà Universitat Estatal de Perm
15 agost 1919 – 30 setembre 1919
Vicerector Universitat Estatal de Perm
juliol 1919 – maig 1920
Catedràtic Universitat Estatal de Perm
abril 1918 – 1920 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Sant Petersburg (1906–1910)
Segon Institut de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiVladimir Steklov, Paul Ehrenfest i Andrei Màrkov Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica teòrica, geofísica, meteorologia dinàmica, cosmologia, matemàtiques, matemàtica pura, atmospheric sounding (en) Tradueix, aerodinàmica i física Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Universitat Estatal de Perm Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, meteoròleg, físic, científic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Estatal d'Óptica Vavilov (dècada del 1920–dècada del 1920)
Universitat Estatal de Sant Petersburg (1920–1925)
Observatori geofísic principal A.I. Voeikov (1920–1925)
Universitat Estatal de Perm (1918–1920)
Escola Minera de Sant Petersburg (1910–1913)
Universitat Estatal del Transport (1910–1913) Modifica el valor a Wikidata
AlumnesVladímir Fok, Nikolai Kotxin, Ilia Kibel i George Gamow Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarpràporsxik Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralGeorge Gamow, Nikolai Kotxin i Georgii Abramovich Grinberg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesAlexander Alexandrovitx Fridman Modifica el valor a Wikidata  i Ludmila Ignatievna Friedmann (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 158735308 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Entre 1918 i 1920 fou professor a la Universitat de Perm. Des de 1920 fins al 1924 ho fou a Petrograd, on ensenyava física i matemàtiques. A conseqüència de l'aïllament dels científics soviètics, Friedmann no coneix l'existència de la teoria de la relativitat general d'Einstein fins al 1920. Des d'aquell moment, comença a aprofundir en el tema; és el primer que entreveu que aquesta teoria barreja gravitació, temps i espai, i que aquesta relació permet l'estudi de l'estructura de l'univers en el seu conjunt.

L'article que representa l'inici de la cosmologia no estàtica és publicat el juny de 1922. Friedmann hi descriu tres tipus d'evolució en la cronologia de l'univers, implicant sobretot una singularitat inicial. Una violenta controvèrsia oposa Friedmann i Einstein, que refusarà molt de temps la idea d'un univers no estàtic.

Alexander Friedmann és un dels tres pares de l'expansió de l'univers, amb Georges Lemaître i George Gamow, els quals han donat lloc a la mètrica de Friedmann-Lemaître-Robertson-Walker. També va participar en el vol en globus aerostàtic que l'any 1925 aconseguí el rècord d'altitud, amb 7.400 metres. Poc després moriria de febre tifoidea.

Referències modifica

  1. Frenkel' V. Ya. "Aleksandr Aleksandrovich Fridman (Friedmann): a biographical essay". Sov. Phys. Usp. 31 (7): 645–665 (1988)

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksandr Frídman
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Aleksandr Frídman» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Grigorian, A.T. «Friedmann, Aleksandr Aleksandrovich». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 3 agost 2020]. (anglès)
  • Gregersen, Erik. «Aleksandr Aleksandrovich Friedmann». Encyclopædia Britannica, 2009. [Consulta: 17 juliol 2020]. (anglès)