Alfabet ugarític
Aquest va ser l'alfabet emprat pels habitants del poble semita nord-oriental que habitava la zona llevantina de Canaan al voltant del 1500 aC[1] fins a la desaparició de la seva ciutat principal, Ugarit (l'actual ciutat Síria de Ras Shamra), a mans dels Pobles del Mar al voltant de 1200 aC
 | |
| Tipus | abjad, escriptura natural i escriptura de caixa única  |
|---|---|
| Llengües | ugarític, hurrita i accadi |
| Creació | 1400 aC |
| Basat en | escriptura cuneïforme |
| Epònim | Ugarit |
| ISO 15924 | Ugar (040 ) |
| Direcció del text | d'esquerra a dreta |
| Interval Unicode | U+10380-1039F |
Després de la destrucció d'aquesta ciutat, l'escriptura ugarítica va deixar de ser utilitzada fins al punt d'extingir-se.
Característiques modifica
Els escribes d'Ugarit van manllevar l'escriptura cuneïforme originària del poble Sumeri i la van adaptar a la idiosincràsia fonètica de la seva llengua, fent servir només 30 dels seus grafemes com ideogrames amb valors fonètics, o fonogrames, per expressar-se de forma escrita.
Encara que l'escriptura cuneïforme en la qual es basava només emprava grafemes consonàntics, l'alfabet ugarític va anar incorporant valors vocàlics fins al punt d'acabar amb 27 consonants i 3 vocals. Per aquest motiu podem afirmar que l'Ugarític posseeix el primer “Alfabet” cuneïforme.
Una altra diferència respecte a l'escriptura cuneïforme original és que, si aquesta s'escrivia de dreta a esquerra, l'alfabet ugarític ho feia d'esquerra a dreta.
Aquestes tres innovacions: la utilització exclusiva d'ideogrames, la incorporació de grafemes amb valor vocàlic, i l'ordre d'escriptura d'esquerra a dreta, fan d'aquest sistema d'escriptura un precursor dels alfabets moderns.
Ordre Alfabètic modifica
S'han trobat tauletes d'argila amb llistes ordenades de les lletres ugarítiques, cosa que ens permet determinar dos tipus ben diferenciats d'ordres alfabètics de l'ugarític. A continuació apareix una transcripció de l'alfabet ugarític seguit dels seus cognats equivalents hebreus:
Ordre Semític Septentrional
| ’a | b | g | x | d | h | w | z | ħ | ṭ | y | k | š | š' | l | m | ð | n | ẓ | s | c | p | ṣ | q | r | θ | γ | t | ś | ’i | ’u |
| א | ב | ג | ד | ה | ו | ז | ח | ט | י | כ | ל | מ | נ | ס | ע | פ | צ | ק | ר | ש | ת | שׂ |
Ordre Semític Meridional
| h | l | ħ | m | q | w | š | r | t | s | k | n | x | b | ś | p | ’ | c | ẓ | g | d | γ | ṭ | z | ð | y | θ | ṣ |
| ה | ל | ח | מ | ק | ו | ר | ת | ס | כ | נ | ח׳ | ב | שׂ | פ | א | ע | ט׳ | ג | ד | ע׳ | ט | ז | ד׳ | י | ש | צ |
Alfabet modifica
| Lletra | Nom | Trans. | AFI | Hebreu | Àrab |
|---|---|---|---|---|---|
| 𐎀 | alp | ʾa | ʔa | א | أ |
| 𐎁 | ḇt | b | b | ב | ب |
| 𐎂 | gml | g | ɡ | ג | ج |
| 𐎃 | ḫṭ | ẖ | x | خ | |
| 𐎄 | delt | d | d | ד | د |
| 𐎅 | hdd | h | h | ה | ه |
| 𐎆 | wqy | w | w | ו | و |
| 𐎇 | zġn | z | z | ז | ز |
| 𐎈 | ḥrṯ | ḥ | ħ | ח | ح |
| 𐎉 | ṭiṭ | ṭ | t̴ | ט | ط |
| 𐎊 | ydm | y | j | י | ي |
| 𐎋 | kp | k | k | כ | ك |
| 𐎌 | šn | š | ʃ | ش | |
| 𐎍 | lab | l | l | ל | ل |
| 𐎎 | my | m | m | מ | م |
| 𐎏 | ḏrq | ḏ | ð | ذ | |
| 𐎐 | nḥš | n | n | נ | ن |
| 𐎑 | ẓhr | ẓ | ð̴ | ظ | |
| 𐎒 | smk | s | s | ס | س |
| 𐎓 | cnt | ʿ | ʕ | ע | ع |
| 𐎔 | pcr | p | p | פ | ف |
| 𐎕 | ṣdq | ṣ | s̴ | צ | ص |
| 𐎖 | qbr | q | q | ק | ق |
| 𐎗 | riš | r | r | ר | ر |
| 𐎘 | ṯd | ṯ | θ | ש | ث |
| 𐎙 | ġlm | ġ | ɣ | غ | |
| 𐎚 | twr | t | t | ת | ت |
| 𐎛 | ib | ʾi | ʔi | ئ | |
| 𐎜 | ur | ʾu | ʔu | ؤ | |
| 𐎝 | ´shr | s₂ | |||
| 𐎟 | separador de mots | ||||
Influència modifica
L'alfabet ugarític és l'alfabet més antic dels que coneixem, raó que ens fa arribar a la conclusió que va ser aquest el que va influenciar en l'ordre alfabètic de totes les altres llengües que es van desenvolupar al seu voltant. Per exemple, l'ordre alfabètic septentrional va influir en alfabets tals com el fenici, l'hebreu, el grec, l'etrusc o el llatí, mentre que l'ordre alfabètic meridional ho va fer sobre l'Àrab o el Ge'ez etíop.
Unicode modifica
L'ugarític va ser afegit a Unicode a partir de la seva quarta versió, els codis per aquest alfabet són U+10380 i U+1039F. Els caràcters d'Unicode són molt convenients, ja que solen ser fàcilment visibles per a la major part de sistemes operatius i navegadors.
Referències modifica
- ↑ A Primer on Ugaritic, William M. Schniedewind (pg 32)
- ↑ «Epigraphic Semitic Scripts». A: The World's Writing Systems. Oxford University Press, Inc, 1996, p. 92. ISBN 978-0-19-507993-7.
Enllaços Relacionats modifica
Bibliografia modifica
- The Early Alphabet (John Healey, en « Reading the Past », British Museum Press, 1990)
- Epigraphic Semitic Scripts (M. O'Connordans, article de « The World's Writing Systems », Oxford University Press, 1996)
- L'écriture (Charles Higounet, col·lecció « Que sais-je ? », número 653, Presses universitaires de France, 11 edició 2003)
- La Cité d'Ougarit sur le tell de Ras Shamra (Marguerite Yon, ERC, 1997)
- L'alphabet du royaume d'Ougarit (per Emmanuel de Roux, Le Monde, octubre 2004)
- A Basic Grammar of the Ugaritic Language: With Selected Texts and Glossary (per Stanislav Segert, 1985)
- Introduction to Ugaritic Grammar (Quartz Hill School of Theology)
- A primer on Ugaritic: language, culture, and literature (per William M. Schniedewind i Joel H. Hunt, 2007)
- Cadmean letters: the transmission of the alphabet to the Aegean and further west before 1400 BC (per Martín Bernal, 1990)
Enllaços externs modifica
- Ugaritic writing Arxivat 2020-07-13 a Wayback Machine. (mazzaroth.com)
- Ugaritic script (ancientscripts.com)
- Ugaritic cuneiform (Omniglot.com)
- Descarrega Unicode
- Taula d'ugarític a Unicode
- Taula d'ugarític a FontSpace