Amaltea (satèl·lit)

Amaltea és el tercer satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta. És el membre principal del grup d'Amaltea. Va ser descobert el 1892 per l'astrònom nord-americà Edward Emerson Barnard des de l'Observatori Lick a Califòrnia. Va ser el cinquè satèl·lit de Júpiter que es va descobrir (el primer després dels satèl·lits galileans) i per tant se'l coneix també amb el nom de Júpiter V. Té la distinció de ser l'última lluna descoberta visualment a través del telescopi (tots els subsegüents descobriments de satèl·lits han estat realitzats gràcies a sondes espacials o a través de la fotografia).

Infotaula objecte astronòmicAmaltea 
Amaltea fotografiada per la sonda Galileo Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit de Júpiter i satèl·lit regular Modifica el valor a Wikidata
Descobert perEdward Barnard[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment9 setembre 1892[1] Modifica el valor a Wikidata, Observatori Lick Modifica el valor a Wikidata
EpònimAmaltea Modifica el valor a Wikidata
Cos pareJúpiter Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Apoàpside182.840 km Modifica el valor a Wikidata
Periàpside181.150 km Modifica el valor a Wikidata
Semieix major a181.400 km[2] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,00319[3] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P0,5 d[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat orbital mitjana26,57 km/s
Inclinació i0,374 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi83,45 km[4] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)14,1 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Massa2,1 Zg[5] Modifica el valor a Wikidata
Volum2.430.000 km³[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat d'escapament≈ 0,058 km/s
Albedo0,09 Modifica el valor a Wikidata

En la mitologia grega, Amaltea era la dida de Zeus. Aquest nom no va ser adoptat de forma oficial per la Unió Astronòmica Internacional fins al 1975, tot i que s'utilitzava de forma informal des que va ser proposat per l'astrònom Camille Flammarion. Barnard volia anomenar-la "Columbia" pel 400 aniversari del descobriment d'Amèrica per Cristòfol Colom, però aquest nom no va tenir gaire èxit entre els astrònoms.

Amaltea es troba dins dels anells de Júpiter i és la font de part del seu material.

És l'objecte mes "vermell" del sistema solar, fins i tot més que Mart. Aquest color es deu a partícules de sofre que arriben des de . Amaltea té una forma irregular, amb unes dimensions de 262 x 146 x 134 km, amb l'eix major apuntant sempre cap a Júpiter i, per tant, es troba en rotació síncrona amb el planeta. La seva superfície presenta diversos cràters; els més grans són Pa (100 km de diàmetre) i Gaea (80 km de diàmetre).

El 5 de novembre de 2002, la sonda espacial Galileo va passar a 160 km de la seva superfície i en va obtenir imatges d'alta resolució. També en va poder mesurar la massa i la densitat mitjana.

Cal no confondre'l amb l'asteroide (113) Amaltea.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Afirmat a: A Short History of Astronomy. Autor: Arthur Berry. Editorial: John Murray. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès britànic. Data de publicació: 1898.
  2. URL de la referència: https://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/joviansatfact.html.
  3. URL de la referència: https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.icarus.2005.11.007.
  4. 4,0 4,1 4,2 «NASA FACTS» (en anglès). NASA.
  5. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amaltea