Amfíon
Segons la mitologia grega, Amfíon (grec antic: Ἀμφίων, gen.: Ἀμφίονος; llatí: Amphīōn -īŏnis) va ser un heroi, fill de Zeus i d'Antíope. També tenia un germà bessó anomenat Zetos. Va néixer a Elèuteres, a Beòcia.
  | |
| Tipus | personatge mitològic grec |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Cònjuge | Níobe |
| Mare | Antíope |
| Pare | Zeus |
| Fills | Sipylus, Amyclas, Cloris, Alphenor (en)  , Damasichthon (en) , Ismenus, Tantalus (en) , Phaedimus (en) , Ilioneus, Amphion, Neaera, Amaleus, Archenor (en) , Archemorus (en) , Astycrateia (en) , Astynome (en) , Astyoche (en) , Chias (en) , Cleodoxa (en) , Klytia, Etodaea (en) i Eupinytus (en) |
| Germans | Zetos |
| Altres | |
| Part de | Amphion and Zethus (en) |
| Càrrec | rei de Tebes |
Quan era un nadó va ser abandonat pel rei Licos al peu del Citeró amb el seu germà Zetos, però uns pastors se'ls van trobar i els educaren. Zetos es dedicava més aviat a les tasques violentes i a les arts manuals, la lluita, l'agricultura i la ramaderia. Amfíon, per la seva banda, havia rebut com a regal, del déu Hermes, una lira, i es va dedicar a la música. Es deia que els dos joves acostumaven a discutir sobre el respectiu valor de les seves habilitats. Amfíon cedia sovint davant del seu germà, ja que era de caràcter pacífic, fins al punt que renunciava de vegades a la música. La seva mare Antíope era presonera del rei Licos, que era oncle seu, i era tractada com una esclava per la seva esposa Dirce, envejosa de la seva bellesa. Una nit, les cadenes que lligaven a la captiva van caure miraculosament, i Antíope, sense ser vista per ningú, va arribar a la cabana on vivien els seus fills, que la van reconèixer. Van matar Licos i la seva esposa Dirce, castigant-la terriblement. La van lligar viva a un brau que la va arrossegar i la va destrossar contra unes roques. Després, els dos germans van regnar a Tebes en el lloc de Licos.
Van envoltar la ciutat de muralles i es conta que en la seva construcció, mentre Zetos havia d'esforçar-se a carregar els pesants blocs, Amfíon simplement tocava la seva lira de tal manera que les pedres el seguien espontàniament i es col·locaven al seu lloc.
Més tard, es casà amb Níobe, filla de Tàntal, i fou pare de set fills i de set filles (segons la versió més acceptada); però després que Apol·lo i Àrtemis exterminaren tots els seus descendents per castigar la supèrbia de Níobe, Amfíon va caure en la bogeria, i va voler destruir el temple d'Apol·lo ubicat a Tebes per materialitzar la seva ràbia, però el déu el travessar amb una fletxa i el va castigar tancant-lo al Tàrtar per aquesta impertinència.[1]
Altres personatges del mateix nom modifica
Un argonauta, macedoni de Pel·la, fill de Hiperasi i Hipso. (Higí, Fàules 14, 14; Valeri Flac I.367.)
Un aqueu, comandant dels epeus d'Elis. (Homer, La Ilíada XIII.692.)
Un centaure, que va intentar saquejar el vi de Folos i a qui va matar Hèracles. (Diodor Sícul IV.12.7.)
Un amic del famós arquitecte Epeu, constructor del Cavall de Troia. Va morir a mans d'Enees. (Quint d'Esmirna X.111.)
Un defensor de Tebes contra els set Cabdills. (Estaci, Tebaida IX.778.)
Referències modifica
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 29. ISBN 9788496061972.
Bibliografia modifica
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 17. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
Enllaços externs modifica
- Amfíon al Greek Mythology Link. (anglès)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amfíon |