Amstal·lita

L'amstal·lita, també coneguda com amstallita, és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de la localitat austríaca d'Amstall, la seva localitat tipus.

Amstal·lita
Fórmula química	CaAl(Si,Al)₄O₈(OH)₄·(H₂O,Cl)
Localitat tipus	pedrera de grafit, Amstall, Mühldorf, Waldviertel, Baixa Àustria, Àustria
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DP.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DP.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/G.07
Dana	72.1.4.1
Heys	16.9.32
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 18,83Å; b = 11,51Å; c = 5,19Å; β = 100,86°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	incolor
Exfoliació	bona en {100}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	3 a 5
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent, translúcida
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,533 nβ = 1,534 nγ = 1,538
Birefringència	δ = 0,005
Angle 2V	mesurat: 57° to 59°, calculat: 54°
Dispersió òptica	r > v feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1986-030
Any d'aprovació	1987
Símbol	Ams
Referències

Característiques

L'amstal·lita és un silicat de fórmula química CaAl(Si,Al)₄O₈(OH)₄·(H₂O,Cl). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'amstal·lita pertany a «09.DP - Inosilicats, estructures transicionals ino-fil·losilicats» juntament amb els següents minerals: melifanita, leucosfenita, prehnita, kvanefjeldita, lemoynita, natrolemoynita i altisita.

Formació i jaciments

Es troba en fissures obertes que tallen pegmatites, en roques metamòrfiques hidrotermalment alterades que contenen grafit. Va ser descoberta l'any 1987 a la pedrera de grafit d'Amstall, a Mühldorf, Waldviertel (Baixa Àustria, Àustria). Sol trobar-se associada a altres minerals com: vivianita, siderita, rútil, laumontita, calcita, apatita i albita.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amstal·lita