Anàspids
Els anàspids (Anaspida, gr. 'sense escut') són una classe de vertebrats primitius sense mandíbules, dels quals deriven els vertebrats amb mandíbules (superclase Gnathostomata), i són clàssicament considerats com els avantpassats de les lampreas.[1]
Anaspida  | |
|---|---|
 Jamoytius kerwoodi | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Subfílum | Vertebrata |
| Superordre | Anaspida |
Característiques modifica
Els anàspids eren petits peixos sense mandíbules, ni escates, ni aletes parells. Les brànquies s'obrien com amb una fila de forats al llarg del cos de l'animal, que tenia normalment de 6 a 15 parells.
Història evolutiva modifica
Van aparèixer per primera vegada a principis del Silurià i van florir fins al Devonià superior. A la fi del Devonià, la majoria de les espècies d'aquest grup, amb excepció de les llamprees, es van ser extingint a causa del canvi climàtic ocorregut en l'extinció massiva del Devonià.
Referències modifica
- ↑ Ahlberg, Per Erik. Major events in early vertebrate evolution: palaeontology, phylogeny, genetics, and development. Washington, DC: Taylor & Francis, 2001, p188. ISBN 0-415-23370-4.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anàspids |