Analcima
L'analcima és un mineral de la classe dels silicats; dins d'aquests pertany als tectosilicats, concretament a les escapolites. També pertany al grup de les zeolites. L'analcima és l'anàleg de sodi de la pollucita, amb la que forma la sèrie Analcima-Pollucita. També forma una sèrie amb la wairakita. Anomenada així l'any 1797 per Rene Just Haüy, del grec ανάλκιμος (analkimos), "feble" o "sense força", en al·lusió a la debilitat de la càrrega electroestàtica desenvolupada quan el mineral s'escalfa o es frega.
 Analcima | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na(AlSi₂O₆)·H₂O |
| Epònim | astènia |
| Localitat tipus | Etna Volcanic complex (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.GB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/J.27 |
| Dana | 77.1.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic; pot ser tetragonal, ortoròmbic o monoclínic depenent del grau d'ordenació |
| Hàbit cristal·lí | típicament en cristalls, en general trapezoedres, també massiu a granular |
| Color | blanc, groc, vermellós, gris |
| Macles | polisintètic a [001], [110] |
| Exfoliació | {001} molt imperfecta |
| Fractura | desigual, subconocïdal |
| Duresa | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | vítria, mat |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcid |
| Gravetat específica | 2,24 a 2,29 |
| Densitat | 2,2 a 2,3 |
| Propietats òptiques | isotròpic; anòmalament biaxial (-) |
| Índex de refracció | n = 1.479 - 1.493 |
| Fusibilitat | 3,5 |
| Altres característiques | feblement piezoelèctrica; dèbilment electroestàtica quan es frega o s'escalfa |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1997 s.p. |
| Símbol | Anl |
| Referències | [1][2] |
Propietats modifica
Es classifica generalment com una zeolita, però estructuralment i químicament és més similar als feldespatoides. Cristal·litza en el sistema cúbic, formant cristalls aïllats, reunits en druses o en agregats compactes o terrosos; d'exfoliació poc clara, i de color blanc, rosa o gris. Té duresa 5,5 i pes específic 2,24. La seva estructura presenta espais buits relativament grans, que són ocupats per molècules d'aigua; d'aquí que sigui rarament pur. Sota l'acció de l'àcid clorhídric pren consistència de gel.[3]
Formació i jaciments modifica
Es presenta com a mineral primari a les cavitats dels basalts com a producte de transformació de la nefelina i la leucita, així com a altres roques ígnies alcalines. També es troba farcint cavitats i vesícules associada a prehnita, calcita i a altres zeolites. A Catalunya s'ha trobat analcima a Vilanova d'Escornalbou, al Baix Camp (Tarragona) i a la Roca de Sant Julià, a Montardit de Dalt (Pallars Sobirà, Lleida).[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Analcima |
- ↑ Handbook of Mineralogy, Mineral Data Publishing
- ↑ 2,0 2,1 «Analcime» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 febrer 2014].
- ↑ «Analcima». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.