Anaxímenes

filòsof presocràtic
Aquest article tracta sobre filòsof. Vegeu-ne altres significats a «Anaxímenes de Làmpsac».

Anaxímenes (en grec antic: Ἀναξιμένης «Anaximénēs»; Milet, ca. 585 aC - ca. 524 aC)[1] fou un filòsof presocràtic grec contemporani de Tales de Milet i Anaximandre.[2] Els detalls de la seua vida són foscos, car no resta res de la seua obra. Les seues idees són conegudes només gràcies a les referències d'Aristòtil, Teofrast, Plutarc i altres, que ens el presenten com a astrònom i ocupat en estudiar la natura, a més a més de la forma i el moviment dels cossos celestes. Fou el darrer representant de l'escola de Milet. Segons Diògenes Laerci, fou deixeble d'Anaximandre de Milet.[2]

Infotaula de personaAnaxímenes ( Άναξιμένης)

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Ἀναξιμένης Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 585 aC Modifica el valor a Wikidata
Milet Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 525 aC Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Milet Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióHilemorfisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia i activitat literària Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, escriptor, astrònom, prosista Modifica el valor a Wikidata
PeríodeFilosofia antiga
Interessat enFilosofia, Astronomia, Política
Ideaaire com a substància primera, Terra en forma plana
MovimentFilosofia presocràtica i escola de Milet Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAnaximandre Modifica el valor a Wikidata
Influències

Igual que els seus contemporanis, observava en la volta celeste la posició i el moviment dels estels, la qual cosa era una manera de trobar coneixements que poguessin ajudar els seus compatriotes navegants.

Pensament filosòfic modifica

El concepte que serveix a Anaxímenes com a fonament de totes les coses (arque) és l'aire, per bé que la paraula "aire" no tradueix exactament el terme grec aér, que era una cosa semblant a la boira que feien servir els déus per a protegir els seus herois en les batalles.[3] Cerca el principi originari de totes les coses que expliqués la seva unitat, i deduí d'observacions empíriques[4] que aquest principi era l'aire del qual havien de néixer totes les coses humanes i divines pel doble procés de condensació i rarefacció (la condensació produïa els núvols, l'aigua i la terra, i la rarefacció pel foc).[5]

Cosmologia modifica

Anaxímenes creia que la Terra era plana "com una fulla", i que s'havia format per la condensació de l'aire; els cossos celestes també eren plans i havien nascut a partir de la Terra per una rarefacció del seu pneuma o exhalació. Aquests astres són de foc (aire rarificat) i cavalquen sobre l'aire, girant al voltant de la Terra «com gira una gorra de feltre al nostre cap». A més, existeixen altres cossos, sòlids i invisibles, que servirien per a explicar els meteorits i els eclipsis.[6]

Pel que fa als fenòmens meteorològics, va considerar que els terratrèmols passen en períodes de sequera o bé en períodes de molta pluja, perquè quan la terra està seca s'esquerda i amb l'excés d'humitat es desfà aquest procés.[7] Els raigs, els trons i els llampecs es formen pel vent que talla els núvols; la pluja, quan els núvols es condensen, les calamarses quan la pluja se solidifica i la neu quan s'afegeix el vent.

Un fragment molt discutit d'Anaxímenes diu que "així com la nostra ànima, que és aire, ens manté units, de la mateixa manera el pneuma o aire envolta el cosmos". Podria indicar una determinada correlació entre l'ésser humà i el món, ja que tots dos tenen una exhalació (pneuma) i estan coberts per l'aire protector. Aquesta idea seria la base de la popular homologia posterior entre l'ésser humà i el món, que tant es va fer servir en l'antiga medecina.>[8]

Obres modifica

Va escriure Peri Physeos (Sobre la natura),[9] obra que no ha arribat als nostres dies, però de la qual tenim constància gràcies a Diògenes Laerci, qui va dir d'Anaxímenes que «va escriure en dialecte joni en un estil senzill i concís».

Segons esmenta Plini el Vell en la seva Història Natural (Llibre II, capítol LXXVI), Anaxímenes va ser el primer a analitzar el còmput geomètric de les ombres per mesurar les parts i divisions del dia, i va fer un rellotge de sol al qual va anomenar Sciothericon.

Llegat modifica

Malgrat es provés que l'aire no funcionava com a cap arkhé, la seva idea que els canvis qualitatius són en darrera instància canvis quantitatius[10] (més o menys aire o més o menys condensació produeixen diferents elements i propietats) influí en teories científiques de conservació de la matèria. S'han trobat igualment semblances entre la teoria platònica de la matèria i la d'Anaxímenes.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anaxímenes
  1. Amado, pàg. 128-129
  2. 2,0 2,1 «Anaxímenes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Olof, pàg. 111-117
  4. Kirk, 1987, p. 221.
  5. Guthrie, W.K.C.. A History of Greek Philosophy Volume I: The Earlier Presocratics and the Pythagoreans (en anglès). Cambridge University Press, 1962, p.116 (A History of Greek Philosophy). 
  6. Olof, pàg. 119-125
  7. Aristòtil,MeteorsB7, 365b6
  8. Kirk, 1987, p. 235-238.
  9. Kirk, p. 213.
  10. Vamvacas, CJ. The Founders of Western Thought – The Presocratics. Springer, 2009 [Consulta: 17 agost 2021]. 

Bibliografia modifica