Andrea Cordero Lanza di Montezemolo
Andrea Cordero Lanza di Montezemolo (Torí, 27 d'agost de 1925 - Roma, 19 de novembre de 2017) fou un cardenal italià de l'Església Catòlica. Va ser arxipreste de la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma entre 2005 i 2009. Va ser creat cardenal diaca pel Papa Benet XVI el 24 de març de 2006, sent elevat al rang de cardenal prevere pro hac vice pel Papa Francesc el 20 de juny de 2016.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 agost 1925  Torí (Itàlia) |
| Mort | 19 novembre 2017 (92 anys) Roma |
| Cardenal | |
| 24 març 2006 – 3 juliol 2009 | |
| Nunci apostòlic a San Marino | |
| 7 març 1998 – 17 abril 2001 | |
| Nunci apostòlic a Itàlia | |
| 7 març 1998 – 17 abril 2001 ← Francesco Colasuonno | |
| Nunci apostòlic a Israel | |
| 19 gener 1994 – | |
| Arquebisbe titular | |
| 13 abril 1991 – Diòcesi: bisbat de Tuscània | |
| Nunci apostòlic a l'Uruguai | |
| 1r abril 1986 – | |
| Nunci apostòlic a Hondures | |
| 25 octubre 1980 – | |
| Nunci apostòlic a Nicaragua | |
| 25 octubre 1980 – | |
| Arquebisbe catòlic | |
| 4 juny 1977 – | |
| Arquebisbe titular | |
| 5 abril 1977 – Diòcesi: bisbat d'Anglona | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica Pontifícia Universitat Gregoriana Universitat Pontifícia Lateranense |
| Activitat | |
| Ocupació | arxipreste de la basílica de Sant Pau Extramurs (2005–2009), sacerdot catòlic (1954–), teòleg |
| Consagració | Jean-Marie Villot |
Premis | |
 | |
Biografia modifica
Montezemolo va néixer a Torí, fill del marquès Giuseppe Cordero Lanza di Montezemolo. El seu pare, Giuseppe, va ser un oficial de l'exèrcit, torturat i executat durant la Massacre de les fosses Ardeatines [1] pel seu paper en la resistència a l'ocupació nazi de Roma. Andrea i la seva germana Adriana han destacat, en diverses ocasions, pel seu perdó als perpetradors, notablement vers Erich Priebke. La seva mare, Amalia Dematteis, fa ser oient laica durant el Concili Vaticà II, a més de ser president nacional del Patronat d'assistència espiritual de les Forces Armades (avui ordinariat militar d'Itàlia). A més està emparentat amb Luca Cordero di Montezemolo, antic president de Ferrari, FIAT i d'Alitalia.
Estudis i presbiterat modifica
Estudià A Torí i a Roma, i lluità durant la II Guerra Mundial. Després de la guerra, prosseguí els seus estudis en arquitectura, dedicant-s'hi professionalment i donant classes. Més tard discerní la seva vocació al sacerdoci i reprengué els estudis en teologia i filosofia a la Pontifícia Universitat Gregoriana. També estudià a la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica, obtenint finalment un doctorat en dret canònic per la Pontifícia Universitat Laterana.
Servei a la Santa Seu modifica
Al 1976 va ser nomenat Secretari del Pontifícia Commissió "Justitia et Pax" a la Cúria Pontifícia. El 5 d'abril de 1977 va ser nomenat arquebisbe titular de Pandosia i Pro-nunci apostòlic a Papua Nova Guinea i delegat apostòlic a les illes Salomó. El 25 d'octubre de 1980 va ser traslladat com a nunci apostòlic a Nicaragua i Hondures; i l'1 d'abril de 1986 a l'Uruguai.
El 28 d'abril de 1990 esdevingué delegat apostòlic a Jerusalem i Palestina i, un mes després, també pro-nunci a Xipre. Durant aquest nomenament, assegurà l'acord de 1993 amb el govern d'Israel per l'Acord Fonamental entre la Santa Seu i l'Estat d'Israel, que allisà el terreny per establir unes relacions diplomàtiques plenes, convertint-se també en el primer nunci a Israel. El seu darrer càrrec diplomàtic va ser Nunci a Itàlia i San Marino, pel que va ser nomenat el 17 d'abril de 2001.
Al 2005 dissenyà l'escut d'armes de Benet XVI, i poc després, el 31 de maig de 2005, va ser nomenat arxipreste de la basílica de Sant Pau Extramurs. Com a arxipreste realitzà, amb l'assistència dels monjos benedictins de l'abadia de Sant Pau, importants treballs arquitectònics i de restauració pel benefici dels fidels locals i dels pelegrins que arriben d'arreu del món.
El Papa Benet XVI el creà cardenal al consistori del 24 de maig de 2006, amb el títol de cardenal diaca de Santa Maria in Portico. Com que Montezemolo ja tenia 80 anys en ingressar al Col·legi Cardenalici, ja no podia participar en un conclave.
El 3 de juliol de 2009 Montezemolo va ser rellevat com a arxipreste de Sant Pau Extramurs per l'arquebisbe Francesco Monterisi, anterior secretari de la congregació per als Bisbes.[2] En una entrevista al 2013, Montezemolo afirmà que el Papa emèrit Benet XVI necessitava un nou escut d'armes, ara que ja no era el pontífex. «El problema ara és si el Papa emèrit pot mantenir el mateix escut d'armes o no. (...) I com a persona que sempre s'ha dedicat a això, dic "no".» Dissenyà un nou escut d'armes, que creia que podria ser emprat per l'anterior pontífex. Va moure les grans claus de Sant Pere de la part posterior de l'escut a la part superior, a més de fer-les més petites. «Però això només és una proposta, no és pas oficial.», remarcà.[3]
El 20 de juny de 2016 optà per l'orde presbiteral, mantenint invariada la diaconia, sent elevada a títol presbiteral pro hac vice.
Honors modifica
Gran Creu de Cavaller de l'orde de la República Italiana – 19 de gener de 1999[4]
Balí Cavaller de Gran Creu de Justícia Eclesiàstic del Sacre Militar Orde Constantinià de Sant Jordi (Casa de Borbó-Dues Sicílies) - 24 de març de 2006 [5]
Gran Creu de Cavaller de l'orde de Sant Esteve Papa i màrtir - 15 de març de 1999
Gran Creu de Cavaller del Sant Sepulcre de Jerusalem
Capellà Conventual del Sobirà Orde Militar de Malta - 1962
Gran Creu Conventual del Sobirà Orde Militar de Malta - 1999
Balí Gran Creu d'Honor i de Devoció del Sobirà Orde Militar de Malta - 25 de maig de 2006[6]
Notes modifica
- ↑ Card. Andrea Cordero Lanza di Montezemolo
- ↑ Press Office of the Holy See[Enllaç no actiu]
- ↑ [1]
- ↑ Sito web del Quirinale: dettaglio decorato.
- ↑ Dal sito web del Sacro Militare Ordine Costantiniano di San Giorgio.
- ↑ «Dal sito web del Sovrano Militare Ordine di Malta.». Arxivat de l'original el 2015-05-22. [Consulta: 28 setembre 2016].
Enllaços externs modifica
| Precedit per: Johannes Schütte, S.V.D. |
 Vicesecretari de la Pontifícia Commissió "Justitia et Pax" 11 de novembre de 1971 - 11 de novembre de 1974 |
Succeït per: Roger Joseph Heckel, S.J. |
| Precedit per: Joseph Gremillion (secretari) |
Pro-secretari de la Pontifícia Commissió "Justitia et Pax" 11 de novembre de 1974 - 15 de desembre de 1976 |
Succeït per: ell mateix com a secretari |
| Precedit per: ell mateix com a pro-secretari |
Secretari de la Pontifícia Commissió "Justitia et Pax" 15 de desembre de 1976 - 5 d'abril de 1977 |
Succeït per: Roger Joseph Heckel, S.J. |
| Precedit per: - |
 Bisbe titular d'Anglona (títol personal d'arquebisbe) 5 d'abril de 1977 - 13 d'abril de 1991 |
Succeït per: Carles Soler i Perdigó |
| Precedit per: Gino Paro (delegat apostòlic) |
Pro-nunci apostòlic a Papua Nova Guinea 5 d'abril de 1977 - 25 d'octubre de 1980 |
Succeït per: Francesco De Nittis |
| Precedit per: - |
Delegat apostòlic a les Illes Salomó 5 d'abril de 1977 - 25 d'octubre de 1980 |
Succeït per: Francesco De Nittis |
| Precedit per: Gabriel Montalvo Higuera |
Nunci apostòlic a Nicaragua 25 d'octubre de 1980 - 1 d'abril de 1986 |
Succeït per: Paolo Giglio |
| Precedit per: Gabriel Montalvo Higuera |
Nunci apostòlic a Honduras 25 d'octubre de 1980 - 1 d'abril de 1986 |
Succeït per: Francesco De Nittis |
| Precedit per: Franco Brambilla |
Nunci apostòlic a Uruguai 1 d'abril de 1986 - 28 d'abril de 1990 |
Succeït per: Francesco De Nittis |
| Precedit per: Carlo Curis |
Delegat apostòlic a Jerusalem i a Palestina 28 d'abril de 1990 - 7 de març de 1998 |
Succeït per: Pietro Sambi |
| Precedit per: Carlo Curis |
Pro-nunci apostòlic a Xipre 28 de maig de 1990 - 7 de març de 1998 |
Succeït per: Pietro Sambi |
| Precedit per: - |
Bisbe titular de Tuscània (títol personal d'arquebisbe) 13 d'abril de 1991 - 24 de març de 2006 |
Succeït per: Aníbal Nieto Guerra, O.C.D. |
| Precedit per: - |
Nunci apostòlic a Israel 28 de juny de 1994 - 7 de març de 1998 |
Succeït per: Pietro Sambi |
| Precedit per: Francesco Colasuonno |
Nunci apostòlic a Itàlia i San Marino 7 de març de 1998 - 17 d'abril de 2001 |
Succeït per: Paolo Romeo |
| Precedit per: Francesco Gioia, O.F.M.Cap. (administrador pontifici) |
 Arxipreste de Sant Pau Extramurs 31 de maig de 2005 - 3 de juliol de 2009 |
Succeït per: Francesco Monterisi |
| Precedit per: Corrado Bafile |
Cardenal diaca i prevere de Santa Maria in Portico Campitelli des del 24 de març de 2006 Títolo presbiteral pro hac vice des del 20 de juny de 2016 |
Succeït per: al càrrec |