Andrea Vanni
Andrea Vanni o Andrea di Vanni (Siena, vers el 1332 - vers el 1414) fou un pintor italià i il·luminador de l'escola sienesa d'estil romà d'Orient.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1332 (Gregorià) Siena (Itàlia) |
| Mort | 1414 (Gregorià) (81/82 anys) Siena (Itàlia) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Siena |
| Ocupació | pintor, diplomàtic |
| Activitat | 1345 (Gregorià) – 1413 (Gregorià) |
| Moviment | Escola senesa |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Biografia modifica
Andrea Vanni està influenciat per Simone Martini i Ambrogio Lorenzetti. Va dirigir un taller a Siena amb Bartolo di Fredi. També va treballar amb el seu germà Lippo Vanni .
Com Martino di Bartolomeo i Gregorio di Cecco, va fer sobreviure la tradició pictòrica romana d'Orient, sense renovar-la.
Com la majoria de pintors d'aquest període, va ocupar càrrecs públics a la ciutat.
És conegut sobretot per haver format part del grup Caterinati, deixebles de Santa Catalina, amb altres contemporanis seus.[2]
El fresc pintat a la basílica de San Domenico cap al 1390 que representa el sant i un devot té la condició de vertader retrat.
La seva obra mestra és un políptic de l'església de Santo Stefano a Siena, que va ser traslladat al baptisteri.
Obres modifica
- Un sant i un devot, fresc, basílica de San Domenico a Siena (~ 1390)
- Cicle de frescos i retaules per a les esglésies de la regió de Siena, inclosa la Cúpula de Siena.
- Ascensió de Crist (1355-1360), Museu Hermitage, Sant Petersburg (anteriorment atribuït a Bartolo di Fredi)
- Santa Caterina d’Alexandria (~ 1375), predel·la, Museu Lindenau, Altenburg
- Sant Francesc
- Dos plafons pintats (1340 i 1360) per Lippo i Andrea Vanni, al Museu Capodimonte de Nàpols
- Mare de Déu i Nen, sala del Tresor, basílica Mariazell, Salzburg
- Verge amb el Nen, Museu Uffizi, Florència
- Sainte Claire, Pomona College Museum of Art, Claremont, Califòrnia,
- Saint Paul, Saint Pierre, Museum of Fine Arts, Boston, Estats Units
Referències modifica
- ↑ Les « Primitifs » italiens (Histoire de l'art)
- ↑ Lettre à Maître Andréa Vanni, peintre - Lettre LXIX (213) sur l'administration de la ville
- ↑ drawnbylove
Bibliografia modifica
- Bowd, S.D. 2011. "Andrea Vanni. ``Fare diligente inquisitione: Gian Pietro Carafa e le origini dei chierici regolari teatini". RENAISSANCE QUARTERLY. 64 (1): 279-280.
- Bryan, Michael (1889). Walter Armstrong and Robert Edmund Graves. ed. Dictionary of Painters and Engravers, Biographical and Critical (Volume II L-Z). York St. #4, Covent Garden, London; Original from Fogg Library, Digitized May 18, 2007: George Bell and Sons. pp. page 586.
- Perkins, F. Mason. 1903. "Andrea Vanni". The Burlington Magazine for Connoisseurs. 2 (6): 309-311.
- Pope-Hennessy, John. 1939. "Notes on Andrea Vanni". The Burlington Magazine for Connoisseurs. 74 (431): 92.
- Pope-Hennessy, John. 1943. "A Madonna by Andrea Vanni". The Burlington Magazine for Connoisseurs. 83 (484): 174-177.
- Vanni, Andrea, and Millard Meiss. 1956. "St. John the Evangelist". Annual Report (Fogg Art Museum). 1955 (1956): 46-47.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andrea Vanni |