Anna Comnena
Anna Comnena (grec medieval: Ἄννα Κομνηνή, Anna Komniní) fou una princesa romana d'Orient, considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r desembre 1083  Constantinoble |
| Mort | c. 1153 (69/70 anys) Constantinoble |
| Activitat | |
| Ocupació | historiadora, escriptora |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Família | Comnè |
| Cònjuge | Nicèfor Brienni (1097 (Gregorià)–) |
| Fills | Aleix Brienni |
| Pares | Aleix I Comnè i Irene Ducena |
| Germans | Maria Comnena, Joan II Comnè, Andrònic Comnè, Isaac Comnè, Eudòxia Comnena i Teodora Comnena Angelina |
 | |
Biografia modifica
Anna, filla d'Aleix I Comnè i de l'emperadriu Irene Ducena, va néixer l'1 de desembre del 1083 a Constantinoble i era la més gran de nou germans: Maria Comnena, Joan Comnè (que seria el futur emperador), Andrònic Comnè, Isaac Comnè, Eudòxia Comnena, Teodora Comnena, Manuel Comnè i Zoè Comnena.[2][1]
Durant la seva infantesa va ser criada per la que havia de ser la seva sogra, Maria d'Alània, amb qui mantindria una forta relació d'amistat, i va rebre una educació clàssica estudiant literatura, grec antic, retòrica, ciències, geografia, matemàtiques, medicina i coneixements militars. Tot i que a l'Imperi Romà d'Orient ho era més que a Europa occidental, aquest nivell d'educació per a una dona era poc habitual.[2]
Sent una nena fou promesa, per tal d'aconseguir una aliança, a Constantí Ducas, fill de l'emperador Miquel VII i Maria d'Alània, però aquest va morir als voltants del 1094, sent encara molt jove, cosa que va provocar que s'arrangés un altre matrimoni amb Nicèfor Brienni, un noble grec. Tot i ser, inicialment, un matrimoni de conveniència, es va convertir en un matrimoni molt estable i feliç, com va escriure Anna a l'Alexíada, i junts van tenir quatre fills: Aleix, que seria el comandant de l'armada romana d'Orient, Joan, Irene i Maria.[2]
A banda de la seva cultura, Anna Comnena també va ser una gran educadora i gestora, com va demostrar en organitzar i administrar un gran hospital i orfenat donat pel seu pare on tenia cura de prop de 10.000 nens; també ensenyava medicina als treballadors i donava classes de reforç als orfes.[2] La gran intel·ligència d'Anna Comnena, complementada amb la de Nicèfor, va convertir la seva residència a Constantinoble en el centre de les arts i les ciències de la ciutat. Anna Comnena és considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement, prenent com a models els historiadors grecs Tucídides i Polibi i amb un estil caracteritzat per l'aticisme característic de la literatura romana d'Orient de l'època.
El 1118, el seu germà Joan II Comnè va succeir Aleix I, però molts, incloses Anna i la seva mare Irene, esperaven que Nicèfor Brienni en seria el successor escollit. Anna va incitar Nicèfor a prendre el poder quan fos possible, arribant a planificar l'assassinat de Joan durant el funeral del seu pare. Brienni s'hi va negar, la conspiració va fracassar, les seves propietats i títols van ser confiscats i Anna fou enviada a l'exili al monestir de la Mare de Déu Plena de Gràcia, on més endavant s'afegiria la seva germana Eudòxia. Brienni, en canvi, va continuar com a conseller de Joan II fins a la seva mort l'any 1137. Durant l'exili, Anna Comnena va compondre l'Alexíada (Ἀλεξίας, Alexias) sobre la vida del seu pare, en 15 volums,[2] i va morir al convent l'any 1153.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Ana Comneno, la princesa historiadora de Bizancio» (en castellà). National Geographic, 06-02-2022. [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Rank, Melissa & Michael. The most powerful women in the middle ages (en anglès), 2013, p. 22-29. ISBN 9781492173960.
Bibliografia complementària modifica
- Fasano, A. Anna Comnena: La donna che sognava l'Impero (Done di Bisanzio *). Edizioni Tassinari. (italià)