Anticresi
L'anticresi, en dret civil, és una garantia que es constitueix sobre un bé immoble del deutor per a respondre del compliment d'una obligació i que autoritza el creditor d'aquesta a percebre els fruits del bé immoble gravat per tal d'aplicar-los al pagament dels interessos i, després, a l'amortització del capital.[1][2]
Regulació legal a Catalunya modifica
En l'actual dret civil català, l'anticresi és un dret real de garantia constituït sobre un bé immoble fructífer que faculta la part creditora a posseir-lo, a percebre’n els fruits per aplicar-los al pagament dels interessos i a l'amortització del capital de l'obligació garantida i, en cas d'impagament de l'obligació assegurada, a promoure la realització del bé.[2]
La seva regulació està continguda al Capítol IX del Llibre V del Codi Civil de Catalunya i, en particular, als articles 569-23 a 569-26 d'aquest.[3]
La utilitat pràctica del dret real d'anticresi és molt limitada, cosa que explica l'escassa difusió d'aquest tipus de garantia, si no s'articula conjuntament amb una hipoteca o penyora.[2]
Regulació legal a Espanya modifica
D'acord amb els articles 1881 i següents del codi civil espanyol, per l'anticresi el creditor (titular) adquireix el dret de percebre els fruits d'un immoble de banda del seu deutor, amb l'obligació d'aplicar-los al pagament dels interessos, si fossin deguts, i després al del capital del seu crèdit. El creditor, llevat de pacte en contra, està obligat a pagar les contribucions i càrregues que pesen sobre la finca, així com a fer les despeses necessàries per a la seva conservació i reparació, deduint dels fruits les quantitats que utilitzi en una cosa i l'altra.
D'altra banda, el deutor no pot readquirir el gaudi de l'immoble sense haver pagat abans totalment el que deu al seu creditor. Però el creditor, per deslliurar-se de les seves obligacions, pot sempre obligar el deutor que entri de nou en el gaudi de la finca, llevat de pacte en contra.
En cap cas el creditor adquireix la propietat de l'immoble per falta de pagament del deute dins del termini convingut, i tot pacte en contrari és nul. El creditor en aquest cas podrà demanar el pagament del deute o la venda de l'immoble.
Els contractants poden estipular que es compensin els interessos del deute amb els fruits de la finca donada en anticresi.
És una figura jurídica propera a la penyora de drets i a la hipoteca.
Referències modifica
- ↑ «9 octubre 2017». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 anticresi a: Diccionari jurídic SCEJ-IEC
- ↑ Capítol IX del Llibre V del Codi Civil de Catalunya
Bibliografia modifica
- Societat Catalana d'Estudis Jurídics (IEC). «anticresi». A: Diccionari jurídic, desembre 2010. DOI 10.2436/10.2000.30.1 [Consulta: 9 octubre 2017].[Enllaç no actiu]
- Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG «Llibre V, Capítol IX - Els drets reals de garantia» (html). Codi Civil de Catalunya a: Norm@Civil. Universitat de Girona / Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia. Arxivat de l'original el 2020-02-17 [Consulta: 9 octubre 2017]. Arxivat 2020-02-17 a Wayback Machine.