Antiquark c
L'antiquark c és un antiquark de segona generació, semblant a l'antiquark u però més pesant. És l'antipartícula del quark c, però amb nombres quàntics oposats; això vol dir que, si es troben, s'aniquilen mútuament en forma de radiació gamma. Tot i així, pot formar mesons (com els mesons D) i barions (com els barions sigma), si anul·len la seva càrrega de color.
| Classificació | Antiquark i partícula elemental  |
|---|---|
| Composició | Partícula elemental |
| Estadística | Fermiònica |
| Grup | Antiquark |
| Generació | Segona |
| Interaccions | Forta, feble, electromagnètica, gravitatòria |
| Símbol | c |
| Partícula | Quark c |
| Antipartícula | quark c |
| Massa | 1,29+0,05 −0,11 GeV/c2[1] |
| Càrrega elèctrica | -2⁄3 e |
| Càrrega de color | Antiblau, antiverd o antivermell |
| Espín | 1⁄2 |
| Encant | -1 |
| Paritat | −1 |
| Supercompanya | Squark c |
| Número de partícula de Monte Carlo | -4 |
Es considera que els mesons i barions tenen el valor negatiu d'una unitat de sabor encant (C) per cada antiquark c que tenen.
Referències modifica
- ↑ K. Nakamura et al. (Particle Data Group). «PDGLive Particle Summary 'Quarks (u, d, s, c, b, t, b', t', Free)'». Particle Data Group, 2011. [Consulta: 8 agost 2011].