Anton Reicha

Anton (o Antonín o Antoine) Reicha (o Rejcha) (Praga, 26 de febrer de 1770 – París, 28 de maig de 1836) fou un compositor nascut txec i nacionalitzat francès. Va ser flautista en la seua joventut i un influent teòric. Actualment és especialment recordat per la seua contribució a la música per a quintet de vent, i l'experimentació amb mesures imparelles.

Anton Reicha

Biografia
Naixement	(cs) Antonín Josef Rejcha 26 febrer 1770 Praga
Mort	28 maig 1836 (66 anys) París
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 7 Grave of Anton Reicha (en)
Dades personals
Formació	Universitat de Bonn
Activitat
Camp de treball	Fuga
Ocupació	compositor, teòric musical, pedagog musical, professor d'universitat, pedagog, escriptor, musicòleg, professor
Activitat	1800  –
Ocupador	Conservatoire de Paris
Membre de	Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1835–1836)
Gènere	Òpera i simfonia
Moviment	Música clàssica
Professors	Josef Reicha (en) , Antonio Salieri i Johann Georg Albrechtsberger
Alumnes	Hector Berlioz, Franz Liszt, Napoléon Henri Reber, Narcisse Girard, Eugène Sauzay, César Franck i Alphonse Leduc
Instrument	Flauta
Obra
Localització dels arxius	Col·leccions Especials i Arxius Universitaris de la Universitat de Victoria [ SC448]
Premis  Legió d'Honor

Vida

Va rebre la primera formació musical del seu oncle, Josef Reicha, un virtuós violoncel·lista Reicha va traslladar-se a Bonn amb la seua família el 1785, on va ser intèrpret de flauta a la Hofkapelle sota la direcció del seu oncle i del mestre de capella Andrea Luchesi al costat del llavors jove violista Ludwig van Beethoven, que va esdevenir el seu amic durant tota la vida. Després de cinc anys a Hamburg i dos a París, Reicha va instal·lar-se a Viena el 1801, on va establir amistat amb Haydn, va conrear la relació amb Beethoven, i va prendre lliçons dels millors professors vienesos, Johann Georg Albrechtsberger i Antonio Salieri.

Reicha es va establir permanentment a París el 1808 on va atènyer el 1818 la plaça de professor de contrapunt i fuga al Conservatori de la ciutat. Molts dels compositors capdavanters del romanticisme va tenir infinitat d'alumnes i fou un gran admirador i també alumne i que el lloà molt en Jaques Auguste Delaire. La seua influència es va transmetre més enllà de la seua vida a través dels seus texts, especialment el Traité de haute composition musicale. Durant alguns anys el va substituir en aquesta funció el compositor i teòric de la música, francès, August Barbereau.

Obres

Monument fúnebre a Anton Reicha al cementiri del Père-Lachaise, París

És recordat avui dia per la seua substancial contribució a la literatura per a quintet de vent, vint-i-cinc obres escrites a París entre el 1811 i el 1820, que van gaudir de gran difusió arreu d'Europa. Reicha va reivindicar en les seues memòries que els seus quintets de vent van omplir un buit: "En aquell temps, hi havia una absència de bona música per a quintet de vent, simplement perquè els compositors en desconeixien la tècnica.". Avui dia alguns dels quintets de vent de Reicha s'interpreten regularment i tots han estat gravats.

Va compondre de manera prolífica moltes altres obres, incloent-hi vuit simfonies, algunes amb els moviments connectats des del punt de vista temàtic, set òperes, música per a piano, dos conjunts de variacions i un conjunt de treta-sis fugues; sonates per a violí i trios amb piano, cinc quintets per a vent i corda, 24 trios per a tres trompes (Op.82, publicats a París, 1815); deu quintets de corda, quatre quintets per a violoncel sol i quartet de corda i sis per a quartet de corda i una segona viola; almenys trenta-set quartets de corda, dels quals només tres van ser interpretats durant el Segle XX. Els vuit quartets de corda de Viena (1801-5) es troben entre les seues obres més importants. Tot i ser llargament ignorats després de la seua mort, van ser obres molt influents durant la seua vida, deixant la seua empremta sobre els quartets de Beethoven i Schubert. La primera edició moderna de les partitures dels quartets de Viena va ser publicada en juny de 2006].

Els seus escrits teòrics van ser:

• Traité de mélodie (1814);
• Cours de composition musicale (1818);
• Traité de haute composition musicale (2 vols. 1824–1826; amb traducció alemanya de Carl Czerny apareguda al voltant del 1835). La seua obra principal.
• L'art du compositeur dramatique (4 vols., 1833). Tractat de la composició d'òpera que subministra informació sobre les tècniques d'interpretació del seu temps.

Alumnes d'Anton Reicha

• Emile Douai,
• Henri-Louis Blanchard,
• Louis François Dauprat,
• Henri-Catherine-Camille, Comte de Ruolz,
• Mezerai,
• Franz Liszt,
• Louis Hector Berlioz,
• els parisencs Louise Farrenc, i Eugène Sauzay.
• Charles Gounod breument,
• César Franck,
• Adolphe Vogel,
• el bordelès Jean-Henri Ravina
• el belga Albert Grisar,
• Amédée Méreaux
• Jean-Baptiste Guiraud (1803-1883),
• Alphonse Le Duc (1804 - 1868).

Bibliografia

• (anglès) Olga Šotolová, Antonín Reicha: A Biography and Thematic Catalogue. Deryck Viney, translator. Supraphon, Prague, 1990.

Enllaços externs

• (anglès) Ron Drummond, "Els Quartets de corda d'Anton Reicha"
• (anglès) Breu referència de la música clàssica txeca
• (anglès) Anton Reicha Arxivat 2006-02-18 a Wayback Machine.
• (neerlandès) Klassiekemuziek: Anton Reicha Arxivat 2005-11-18 a Wayback Machine.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anton Reicha