Antoni Barata i Matas
Antoni Barata i Matas[1] (a vegades s'ha confós el seu segon cognom també com a Barata) (Matadepera, 21 de febrer de 1772[2] – Barcelona, 4 de febrer de 1850)[3][4] va ser un advocat i polític català.[1]
.jpg) Antonio Barata (1834). Vicenç Rodés i Àries. (Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi).  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 febrer 1772 Matadepera (Vallès Occidental) |
| Mort | 1850 (77/78 anys) Barcelona |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 13 març 1840 – 11 abril 1840 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 20 desembre 1834 – 27 gener 1836 Circumscripció electoral: Barcelona | |
 Governador civil de Barcelona | |
| 25 gener 1834 – 1r juny 1834 ← Fernando Gómez de Butrón – Felipe Martín Igual → | |
| Ministre d'Hisenda | |
| 4 març 1821 – 31 octubre 1821 ← José Canga Argüelles – Ángel Vallejo Villalón → | |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, polític |
Biografia modifica
Era fill del camperol Joan Barata, del mas la Barata i d'Antònia Matas. Antoni posseïa una vinya a Tiana en la qual hi feu l'experiment de plantar-hi també tarongers tant en règim de secà com en de regadiu.[1] Va començar la seva carrera com un dels advocats de la Reial Audiència.[1]
El 1821 es va casar amb Angela Bringas Iruegas, filla del famós Intendent dels Reals Exèrcits i Proveïdor d'Utensilis dels Reals Exèrcits, Vila de Madrid i les seves immediacions i Llocs Reals, Don Francisco Bringas Presilla.[5] El casament fou celebrat poc abans que abandonés la cartera de Ministre d'Hisenda que va ocupar durant part (del 4 de març de 1821 al 31 d'octubre de 1821) del Trienni Liberal.[6]
La Guerra del Francès modifica
Ja de jove fou un liberal convençut influït per les idees de la Revolució francesa, però això no l'impedí d'oposar-se a l'ocupació napoleònica. En començar la Guerra del Francès fou designat vocal de la Junta Superior de Catalunya[1][7] entre 1808 i 1811, organisme que el nomenà intendent de la província de Tarragona (segons altres fonts: intendent de Catalunya)[1] i fou membre de la comissió d'Hisenda.[1][7] Per la seva experiència prèvia, des de Tarragona també se'l va nomenar membre de la comissió judicial que havia de substituir les funcions de la Reial Audiència situada a Barcelona, ja que la ciutat estava en mans dels francesos.[7] Després Barata va anar a Cadis, on fou nomenat membre de la Junta de Crédito Público creada per les Corts allí reunides.[1]
El retorn dels borbons modifica
Antoni Barata va poder passar desapercebut amb l'arribada de Ferran VII i el restabliment de l'absolutisme el 1814, ja que va continuar ocupant responsabilitats de la burocràcia central,[1] i de fet va arribar ser nomenat director general del Crèdit Públic.[1]
Durant el breu Trienni liberal el també breu cap del govern Eusebio Bardaxí el va nomenar ministre d'Hisenda[1][7] entre el 4 de març i el 31 d'octubre de 1821. Acabat el trienni se'l va tornar al lloc de director general del Crèdit Públic.[1]
Un cop mort de Rei el 1833 fou breument subdelegat de Foment a Barcelona i director de la Reial Caixa d'Amortització. Des de foment va incitar l'ajuntament barceloní a crear la Societat Econòmica d'Amics del País.[1][7] Posteriorment fou escollit procurador (diputat) a les Corts espanyoles de 1834, en les quals els liberals radicals el van qualificar d'immobilista.[1] El 1840 fou reelegit com a diputat, i el 1844 esdevenia senador vitalici, sempre a les llistes moderades[1] tot i que no arribà a jurar el càrrec.[8] Llur trajectòria fou valorada per acabar esdevenint membre del Consell Reial[1] i degà de la Secció d'Hisenda.
Altres càrrecs modifica
Al llarg de la seva vida Barata també fou el director de l'empresa minera Veterano Cabeza de Hierro, i fins a la seva mort va executar la funció de comissari regi al Banc de Barcelona.[1] I era membre de l'Acadèmia de Bones Lletres des del 1820.[1]
Vegeu també modifica
- La Barata (Matadepera), casa pairal de la família
Referències modifica
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 Mestre, 1998: p. 96, entrada: "Barata i Matas, Antoni"
- ↑ «Antonio Barata» (en castellà). Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques d'Espanya. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 30 juny 2013].
- ↑ «Defuncions. Any 1850. Registre núm.507». Arxiu Municipal Conntemporani de Barcelona, 04-02-1850. [Consulta: 6 abril 1850].
- ↑ Blasco, Yolanda; Sudrià, Carles. El Banc de Barcelona, 1844-1874. Història d'un banc d'emissió. Generalitat de Catalunya, juliol 2009, p. 64. ISBN 978-84-393-8064-10 [Consulta: 30 juny 2013]. Arxivat 2011-04-09 a Wayback Machine.
- ↑ «Antonio Barata Matas | Real Academia de la Historia». [Consulta: 13 novembre 2021].
- ↑ «RAH Biografías | Antonio Barata y Matas». [Consulta: 26 juny 2023].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 L'Enciclopèdia.cat
- ↑ Fitxa del Senat
Bibliografia modifica
- Diccionario biográfico español. Real Academia de la Historia
- Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 96 entrada: "Barata i Matas, Antoni". ISBN 84-297-3521-6.
- «Antoni Barata i Matas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Barata i Matas |