Antoni Morell i Mora
Antoni Morell i Mora (Barcelona, 14 de desembre de 1941 – Andorra la Vella, 5 de gener de 2020)[1] va serun escriptor andorrà. Va exercir d'advocat i va treballar a l'administració pública d'Andorra. També va ser ambaixador d'Andorra al Vaticà i va col·laborar amb nombroses publicacions periòdiques, com ara Poble Andorrà, Andorra 7, Diari d'Andorra,[2] Periòdic d'Andorra, Set Dies, Avui i La Vanguardia.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 desembre 1941 Barcelona |
| Mort | 5 gener 2020 (78 anys) Andorra la Vella |
| Causa de mort | Causes naturals (Insuficiència cardíaca ) |
| Ambaixador d'Andorra a la Santa Seu | |
| 2005 – 2010 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Saragossa Universitat de Barcelona Seminari Conciliar de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història i literatura catalana |
| Ocupació | escriptor, diplomàtic, poeta advocat, advocat, historiador |
Premis | |
Biografia modifica
Malgrat néixer a Barcelona, concretament al carrer de Calaf, núm. 121, sempre va tenir la nacionalitat andorrana per dret familiar (la seva mare era pubilla andorrana). El seu pare, taxista d'Alpicat (Lleida), es va casar una pubilla andorrana, que treballava de minyona a Barcelona. Fruit d'aquest matrimoni varen néixer dos fills, la major, Montserrat Morell i Mora i Antoni Morell i Mora. En aplicació de la llei tradicional andorrana, l'hereu era el fill o la filla gran i el segon, el cabaler, anava per a capellà. Per aquesta raó Antoni Morell va ingressar de ben jove (1952) al Seminari Conciliar de Barcelona, on va cursar Teologia i Filosofia i va ser ordenat diaca (mai va ser ordenat capellà per decisió pròpia).[3][4][5]
L'any 1973 va ser nomenat secretari general de la Sindicatura General d'Andorra, amb el síndic Julià Reig i Ribó, que no el va deixar fins a la reforma política andorrana de 1979,[6] quan va guanyar les primers eleccions democràtiques i lliures a Andorra. El 1981, Òscar Ribas Reig, nebot de Julià Reig i propietaris de la Banca Reig i dels Tabacs Reig de Sant Julià de Lòria, el nomena secretari general del primer govern, juntament amb Manuel Mas i Ribó, fins al 12 de maig de 1984, que deixa el govern. Posteriorment, el 1994, Òscar Ribas tornaria a guanyar les eleccions, però Morell ja no tornaria a la política en aquest govern.[4]
Antoni Morell va morir el 5 de gener del 2020 a Andorra la Vella, amb setanta-vuit anys, després de patir una insuficiència cardíaca.[1]
Estudis modifica
Va estudiar Llatí, Filosofia i Teologia, primer en el Seminari Menor de la Conreria (curs 1952-53) i posteriorment en el Seminari Conciliar de Barcelona, en el qua va coincidir amb Joan Rigol i Josep Maria Balcells.[7] Després va estudiar Història Contemporània i Moderna a la Universitat de Saragossa i també Dret, a la Universitat de Saragossa i la Universitat de Barcelona.[7]
Activitats docents modifica
Va ser professor de literatura i de llatí en el Col·legi Sant Ermengol i a l'Institut Janer d'Andorra la Vella (1968-1972).[3] Durant catorze anys va ser professor de dret mercantil i filosofia del dret al Centre Associat de la UNED, a la Seu d'Urgell.[7]
Càrrecs polítics modifica
Va ser assessor pedagògic al Consell General del Principat d'Andorra;[7] secretari de la Sindicatura General del Principat d'Andorra (1973-1981);[7] secretari general del primer Govern andorrà (1981-1984)[7] i ambaixador plenipotenciari del Principat d'Andorra a la Ciutat del Vaticà (2005-2010).[8]
Activitats culturals relacionades modifica
Va ser cofundador de la revista Andorra 7, així com de l'editorial andorrana Serra Airosa. Va ser membre fundador de l'Associació d'Escriptors del Principat d'Andorra l'any 1995, i en va ser president durant molts anys. Va impulsar el projecte del Museu del llibre a La Massana.
Salvador Espriu i Antoni Morell modifica
En la dècada de 1970 va establir amistat amb Salvador Espriu a qui, per raons culturals, va anar a visitar al seu despatx de Barcelona quan ell era secretari general de la Sindicatura del Principat d'Andorra. Davant la proposta d'una participació intensa amb Andorra, Espriu li va dir: «Senyor Morell, per Andorra, el que sigui, però no em faci viatjar.» A partir d'aquí va néixer una amistat que duraria fins a la mort d'Espriu el 1986. El 1983, Espriu li va prologar la seva primera novel·la, Set lletanies a mort, basada en els fets històrics de la darrera execució que es va produir al Principat d'Andorra el 1943.
Obra modifica
Novel·la modifica
Històrica modifica
- 1981 Set lletanies de mort. Edicions: Ed. Laia (1981) ISBN 8472229424. Ed. La Magrana (1996) ISBN 8474109205. Ed. Proa (2002) ISBN 9788484371830. Destino en castellà (2007) ISBN 9788423339549, amb un llibre conjunt amb ‘'Borís I, rei d'Andorra. Llibre de lectura obligatòria al Batxillerat en la seva edició catalana. Aquest llibre narra de forma novel·lada la darrera execució feta a Andorra, l'any 1943, a un fratricida.
- 1984 Borís I, rei d'Andorra. Edicions: Ed. La Magrana (1984) ISBN 9788474101577. Ed. Proa (2004) ISBN 9788484370826. Destino en castellà (2007) ISBN 9788423339549, amb un llibre conjunt amb ‘'Set lletanies a mort. Traduït també al txec. Aquest llibre narra de forma novel·lada la història de Borís Skóssirev, que es va anomenar rei d'Andorra durant un breu període. La mare de l'autor va conèixer personalment al rei Borís I.
Ficció modifica
- 1987 Als límits de l'alba. Ed. Grafinter ISBN 9991330038
- 1996 Karen nena de la llum. Material d'Edició ISBN 9992011467
- 1999 La neu adversa. Ed. Proa ISBN 9788482569567
- 2004 El vell i els anyells. Andbanc
- 2005 Memòria del fill d'un poble.
- 2005 Andorra, El Cor dels Pirineus. Art Al Set. ISBN 9992015810
Assaig, Sociologia i Història modifica
- 1971 693 anys després, escrit amb Elidà Amigó. Ed. Andorra 71. EAN 3637219710693 (descatalogat)
- 1976 Andorra 1947
- 1980 El Consell General, 1682-1979. Recull cronològic del patricis andorrans, escrit conjuntament amb Lídia Armengol i Manuel Mas. Ed. del M.I. Consell General. (descatalogat)
- 1986 Salvador Espriu i Andorra. Banca Reig. AND-384-86 (descatalogat)
- 1992 L'esdevenidor assumit. Ed. TRAM3S ISBN 8487656110
- 1992 Predicant en el desert. Ed. TRAM3S ISBN 8487656129
- 2002 Andorranes i andorrans. Pagès Editors ISBN 9788479358808
- 2005 Andorra, avui i demà. Converses d'Antoni Morell amb Albert Pintat. Ed. Grafinter ISBN 9992015594
- 2008 52 dies d'ocupació?: Agost-octubre 1933 a Andorra. Pagés Editors. ISBN 8497796500
- 2015 El llarg caminar d'un home bo. Converses amb Joan Martí Alanis. Anm Editors. ISBN 9789992065020
- 2016 Passaport sense nom : crònica sentimental 1978-1979 i 2016. Anm Editors. ISBN 9789992065099
- 2020 De la governança d'un país. Carta oberta a Antoni Fiter i Rossell[9]
Descripció i Viatges modifica
- 1989 Andorra vol insòlit, escrit conjuntament amb Ramon Vinyes. ISBN imprès al volum: 8940454627
- 1995 Tastar Andorra. Materal d'Edició ISBN imprès al volum: 99911114.
Distincions honorífiques modifica
- Condecoracions
Gran Creu de l'Orde de Sant Gregori el Gran, Santa Seu [10]
Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi, Regne d'Espanya.[11]
- Premis literaris
- Escriptor del mes en català (novembre de 1996)[12]
- 1999 Carlemany per ‘'La Neu Adversa
- 2001 Premi Sant Miquel d'Engolasters d'Assaig Literari a la XXIV Nit Literària Andorrana, per ‘'Andorranes i Andorrans
- 2005 Premi Manel Cerqueda de novel·la breu a Antoni Morell per 'El vell i els anyells'[13]
- 2011 Premi Àgora Cultural 2011[14]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Mor Antoni Morell, un dels principals referents de la literatura andorrana». Andorra Difusió, 05-01-2020.
- ↑ Article«Salvador Espriu i Andorra». diariandorra.ad, 27-10-2013.
- ↑ 3,0 3,1 Ramon Fornós. Autor d'aquest article, ex-alumne, amic, biògraf i agent literari durant un temps d'Antoni Morell
- ↑ 4,0 4,1 «Antoni Morell, l'humanista andorrà» (PDF) p. 6-15. Biblioteca Nacional d'Andorra, 24-10-2019. [Consulta: 8 gener 2020].
- ↑ Casanovas, Laura; Basart, Robert «Antoni Morell, l'humanista andorrà». Ex-libris Casa Bauró, núm. 22 (2019). Biblioteca Nacional d'Andorra, 01-12-2019, pàg. 6-15.
- ↑ «Arxius documentals de Julià Reig Ribó i Oscar Ribas Reig». Fundació Julià Reig. [Consulta: 5 desembre 2010].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 IEC«L'ambaixador de la Literatura al principat - El Periòdic d'Andorra». iec.cat, 11-10-2007. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 3 novembre 2013].
- ↑ Toni Solanelles«Morell abandona l'ambaixada al Vaticà, per a la qual es perfila Canturri com a recanvi». diariandorra.ad, 10-03-2010.
- ↑ Echauz, Pau. «Pare de la literatura andorrana» p. 29. La Vanguardia, 21-01-2020. [Consulta: 11 gener 2021].
- ↑ Radioseu«El papa Benet XVI nomena Antoni Morell cavaller de la Gran Creu de l'Orde de Sant Gregori Magne». Radioseu, 21-05-2008.
- ↑ BOMEC«Consulta de BOMEC: Sumario de Actos administrativos Abril-Junio 2001». mec.es, 07-06-2001. Arxivat de l'original el 2011-07-22. [Consulta: 3 novembre 2013].
- ↑ Dep. de Cultura«Escriptor del mes (octubre 1991-maig 1997)». gencat.cat, 05-1997.
- ↑ Bit de Cultura«GUANYADORS PREMIS LITERARIS». andreusotorra.com, 2005.
- ↑ Escrit per E. J. M./Foto:T.M«Elidà Amigó, Ann Matschke i Antoni Morell, els premis Àgora Cultural 2011». bondia.ad, 28-02-2012.
Enllaços externs modifica
- L'autor al Qui és qui de les lletres catalanes Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine.
- Antoni Morell i Mora a AND'Art Arxivat 2020-06-14 a Wayback Machine.
- Antoni Morell i Mora (1941-2020) : in memoriam Arxivat 2021-01-18 a Wayback Machine.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Lluís-Anton Baulenas i Setó El fil de plata |
Premi Carlemany per al foment de la lectura 1999 |
Succeït per: Lluís Racionero i Grau L'últim càtar |