Antoni de Peguera i d'Aimeric
Antoni de Peguera i d'Aimeric (Barcelona, 1682 - València, 1707) fou un polític, militar i escriptor català,[1] membre fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona i Primer Coronel del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Antonio de Peguera y de Aymerich  1682 Barcelona |
| Mort | 1707 (24/25 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, escriptor, militar |
| Membre de | |
Biografia modifica
Era fill de Guerau de Peguera i de Berardo, primer marquès de Foix i senyor de Torrelles. Fou membre fundador, juntament amb el seu germà Josep Francesc, de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona l'any 1700; n'esdevingué un dels més actius, i quan l'Acadèmia publicà el volum Nenias reales... (1701), dedicat a la mort de Carles II, hi contribuí amb una poesia en català: Al comú sentiment de tot Espanya. Romanç heroic.
Contrari a Felip V, com el seu pare, a les corts de 1701-02. El 1704 junt amb Jordi de Hessen-Darmstadt conspirà per lliurar Barcelona al rei arxiduc Carles. Hagué de fugir de Barcelona i passà a Viena, des d'on gestionà amb l'ambaixador anglès el pacte anglocatalà de Gènova. El 7 de març de 1705 la reina britànica Anna signà poders perquè el seu enviat Mitford Crowe es trobés amb els vigatans i fessin un pacte d'incorporació al bàndol aliat. El 17 de maig de 1705, el vicari general del Bisbat de Vic i rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, convocà vuit vigatans a la capella de Sant Sebastià. Allí els vigatans van signar poders perquè dos emissaris seus, Antoni de Peguera i Aimeric i Domènec Perera es reunissin a Gènova amb Crowe. Es facilitaria un desembarcament anglès a la costa, a canvi que Anglaterra defensés les constitucions i subministrés tropes. El 20 de juny de 1705, els dos emissaris van trobar-se amb Mitford Crowe per tal de signar el pacte.
Prengué part en l'atac de les forces austriacistes a Barcelona (setembre del 1705), i quan aquestes entraren a la ciutat, el rei arxiduc el nomenà coronel del regiment d'infanteria de les Guàrdies Catalanes,[3] al capdavant del qual defensà la ciutat en el setge del 1706. Alçat aquest, lluità a Aragó, però, ferit, hagué de retirar-se a València on moriria l'any 1707.
Referències modifica
- ↑ «Antoni de Peguera i d'Aimeric». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Coll, Maria «L'aposta catalana». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], 108, setembre 2011, pàg. 24-27. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Regiment nº2 Reials Guàrdies Catalanes, creat el novembre de 1705, agrupà els partidaris més fanàtics de l'Arxiduc Carles, els vigatans, i fou la Guàrdia de Corps de l'Arxiduc Carles