Antoni de Planella i de Cruïlles
Antoni de Planella i de Cruïlles, abat de Sant Esteve de Banyoles (1675-1688)[1] i posteriorment abat de Sant Pere de Besalú (1688-1713), va ser dues vegades president de la Generalitat de Catalunya, la primera vegada va ser nomenat el 22 de juliol de 1692 per al trienni 1692 a 1695, essent la cent tretzena persona en exercir aquest càrrec, i la segona entre el cent setzè i cent dissetè president entre els anys 1701 i 1704 als inicis de la Guerra de Successió.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVII  |
| Mort | 1713 |
 President de la Generalitat de Catalunya | |
| 1701 – 1704 ← Josep Antoni Valls i Pandutxo – Francesc de Valls i Freixa → | |
| 113è President de la Generalitat de Catalunya | |
| 1692 – 1695 ← Benet Ignasi de Salazar – Rafael de Pinyana i Galvany → | |
| Abat de Sant Pere de Besalú | |
| 1688 – 1713 | |
| Abat de Sant Esteve de Banyoles | |
| 1675 – 1688 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Altres | |
| Títol | Abat de Sant Pere de Besalú |
Era fill de Joan Francesc de Planella i Despujol, senyor de Castellcir i baró de Granera i de Victòria de Cruïlles i Soler.[2]
Al seu primer trienni com a president de la Generalitat de Catalunya (1692-1695) s'inicia l'ocupació francesa d'una bona part del Principat que es va perllongar fins al 1697. El 1693 es produeix el setge de Roses i el 1694 Verges, Palamós, Hostalric i Girona. La castellanofòbia era superada per la francofòbia i per a aconseguir adhesions, els francesos publiquen el 1694 un futlletó títolat Alerta Catalans. Els primers dies de setembre de 1694, els diputats han de contrarestar-ho amb una proclama de fidelitat de Catalunya al rei Carles II d'Espanya.
Al seu segon mandat (1701-1705) va rebre a Felip d'Anjou quan va entrar a Barcelona el 2 d'octubre de 1701. El nou rei suposava una transició dels Àustries als Borbons i l'oportunitat de poder resoldre greuges i afers en unes noves corts, un segle després de les Corts de Barcelona de 1599, si descomptem les fallides de 1626 i 1632. El 1703 va ser destituït per una acusació d'implicació en un tema de contraban. Després d'una denúncia dels arrendataris de la bolla, els diputats varen fer una inspecció a casa seva el 15 de juliol de 1703, trobant-li unes robes no declarades. Li varen obrir un procés pel que va ser suspès de les funcions i els ingressos. Aquest fet va provocar, indirectament, un enfrontament entre els diputats i la corona per defensar les competències exclusives de la diputació per obrir processos.
Tot i aquests incidents institucionals, va assistir a les Corts de Barcelona (1705).[3]
Antoni de Planella i de Cruïlles, va morir el 10 de novembre de 1713 i fou sepultat en el monestir de Sant Pere de Besalú.[2]
Referències modifica
- ↑ Palmada, Guerau «El cerimonial d'entrada de l'abat de Banyoles durant els segles XVII i XVIII». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins., Volum LIII, 2012, pàg. 223-250.
- ↑ 2,0 2,1 «Banyoles». [Consulta: 22 setembre 2018].
- ↑ Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents, pàg. 291-293 i 307, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)
| Precedit per: Benet Ignasi de Salazar |
President de la Generalitat de Catalunya 1692-1695 |
Succeït per: Rafael de Pinyana i Galvany |
| Precedit per: Josep Antoni Valls i Pandutxo |
President de la Generalitat de Catalunya 1701-1704 |
Succeït per: Francesc de Valls i Freixa |
| Precedit per: Francesc de Montpalau |
Abat de Sant Esteve de Banyoles 1675-1688 |
Succeït per: Dimes de Malla i Gualbes |
| Precedit per: Lluís de Montserrat |
Abat de Sant Pere de Besalú 1688-1713 |
Succeït per: Francesc Pastor i Descatllar |