Antonio María Segovia e Izquierdo

Antonio María Segovia e Izquierdo, conegut pels seus pseudònims periodístics El Estudiante i El Cócora, (Madrid, 1808 - 1874) fou un periodista, polític i escriptor espanyol.

Antonio María Segovia e Izquierdo

Nom original	(es) Antonio María de Segovia
Biografia
Naixement	29 juny 1808 Madrid
Mort	14 gener 1874 (65 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de l'Almudena
Dades personals
Es coneix per	El Estudiante El Cócora
Activitat
Ocupació	escriptor, polític, periodista
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola

Després d'abandonar la carrera militar, es va dedicar al periodisme en publicacions molt diverses. Amic i col·laborador del poeta i periodista Santos López Pelegrín, més conegut com a Abenámar, amb qui va publicar Abenámar y El Estudiante, va ser famós per la seva sornegueria i agudesa; va traduir del francès i va escriure moltes peces teatrals (per exemple, El peluquero en el baile (1850), El aguador y el misántropo (1854), A un cobarde, otro mayor o la zarzuela Don Pacífico, o El dómine irresoluto, entre moltes altres) i poesies festives i satíriques (Colección de composiciones serias y festivas, en prosa y verso, entre las publicadas e inéditas del escritor conocido por "El Estudiante", Madrid: Repullés, 1839). Treballà a La Abeja i en el Semanario Pintoresco Español, codirigí El Progreso i fou crític taurí d' El Correo Nacional; va agradar de criticar amb burles els excessos del Romanticisme, però sobretot va ser un mordaç i agressiu articulista polític, faceta que va exercir en El Mundo, en altres periòdics i sobretot a El Jorobado, en aquest últim fonamentalment contra Juan Álvarez Mendizábal. Finalment fundà el seu propi periòdic, dirigit per ell mateix, El Estudiante, el 1839, que no va poder sostenir-se molt temps: el 1840 va haver d'exiliar-se a París per motius polítics. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i des de 1845 de la Reial Acadèmia, en la secretaria de la qual va succeir Manuel Bretón de los Herreros el 1873 i en qualitat del qual va realitzar una sèrie d'estudis erudits, alguns d'ells de caràcter cervantí; cal destacar Del drama lírico y de la lengua castellana como elemento musical. El 1855 fou nomenat cònsol espanyol en la República Dominicana, on concedí generosament la ciutadania espanyola a nombrosos dominicans, el que li causà alguns problemes. En prosa escriví Manual del viajero español de Madrid a París y Londres (1851) i Los anónimos, los anonimistas y los anonimatos (1873).

Bibliografia

• Dir. Víctor García de la concha, Historia de la Literatura Española. Siglo XIX (I). Coord. Guillermo Carnero. Madrid: Espasa-Calpe, 1996.
• Jesús Bregante, Diccionario Espasa de Liuteratura Española. Madrid: Espasa-Calpe, 2003.

Premis i fites
Precedit per: '	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira i 1847-1874	Succeït per: Pedro de Madrazo y Kuntz