Antonio Moltó y Díaz-Berrio

Antonio Moltó y Díaz-Berrio (Palma, 14 de febrer de 1830 - Madrid, 17 de juny de 1902) fou un militar palmesà, senador i capità general de València a finals del segle xix. Era fill del tinent coronel alcoià Ventura Moltó[1] i germà del general Remigio Moltó Díaz Berrio[2]

Infotaula de personaAntonio Moltó y Díaz-Berrio
Biografia
Naixement14 febrer 1830 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juny 1902 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
2 juny 1901 – 17 juny 1902
Circumscripció electoral: Lleó
Capità general de València
21 maig 1896 – 29 maig 1901
← José Lasso y PérezLuis Manuel Pando Sánchez →
Senador al Senat espanyol
27 abril 1896 – desembre 1898
Circumscripció electoral: Salamanca
Capità general de Galícia
10 gener 1894 – 15 novembre 1895
← Joaquin Sanchiz y CastilloManuel Macías y Casado →
Capità general de les Illes Balears
19 juliol 1891 – 7 juny 1892
← Manuel Armiñán GutiérrezJosé Gámir y Maladén →
Governador de Filipines
25 abril 1889 – 4 juny 1889
← Emilio Terrero y Perinat (en) TradueixFederico Lobaton → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra del Marroc i Guerra dels Deu Anys Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansRemigio Moltó Díaz Berrio Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ingressà a l'Acadèmia Militar en 1845 i participà en la repressió anticonservadora a Saragossa en 1856 i es va enfrontar al Xic de les Barraquetes. Fou ferit a la guerra d'Àfrica, va lluitar a Cuba entre 1869 i 1872 i després va combatre a la tercera guerra carlina. En 1874 fou ascendit a brigadier, en 1885 fou nomenat governador de Santiago de Cuba i en 1889 segon cap de les Filipines. En 1891 fou ascendit a tinent general i de 1896 a 1901 fou capità general de València. Membre del Partit Liberal Fusionista, fou escollit senador per Salamanca en 1896 i per Lleó en 1901-1902.[3] Va ser també membre del Consell Suprem de Guerra i Marina.[4]

Referències modifica