Antropologia filosòfica
L'antropologia filosòfica és la disciplina que reflexiona sobre què constitueix la humanitat de la persona, els seus trets distintius com a individu i les idees que estan al rerefons de l'antropologia general. Intenta unir les aportacions de les diferents ciències per definir i caracteritzar l'ésser humà (d'on ve, que el fa únic, el sentit de la vida, com es relaciona amb l'entorn....). Com a disciplina de la filosofia independent sorgeix a principis del segle XX a Alemanya. Els principals autors d'aquesta branca del saber són Max Scheler, Ernst Cassirer, Martin Heidegger, Paul Ricoeur i Martin Buber.[1]
Referències modifica
- ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 10 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.
Bibliografia modifica
- Roberto Augusto, «La antropología filosófica de Schelling: método antropomorfista y estructura trinitaria», a: Contrastes. Revista Interdisciplinar de Filosofía, vol. XII, Universidad de Málaga, 2007, pp. 217-229.
- Roberto Augusto, «La antropología filosófica de Schelling en el Escrito sobre la libertad de 1809[Enllaç no actiu]», en: Arregui, J. V. (ed.), Thémata. Debate sobre las antropologías, n.º 35, 2005, pp. 355-359.
- Joxe Azurmendi, 1997: Gizakiaren filosofia ilustratutik antropologia filosofikora, Donostia: Jakin. ISBN 84-922537-4-6.
- Francesc-Xavier Marín, «Repertori bibliogràfic sobre "Antropologia filosòfica" (1990-1996)», a: Ars brevis, 1996, n. 2, pp. 45-60.