Antroposofia
L'antroposofia és una pseudociència que forma part del corrent teosòfic[1] desenvolupat pel filòsof i esoterista austríac Rudolf Steiner a principis del segle xx[2] com a escissió de la Societat Teosòfica. Es tracta d'una temptativa d'estudiar, d'experimentar i de descriure els fenòmens espirituals amb la mateixa precisió i claredat amb què la ciència estudia i descriu el món físic.[3][4]
L'antroposofia es funda en l'afirmació que és possible anar més enllà de la visió materialista de la naturalesa i del món limitat a l'aspecte físic, afegint-hi els nivells suprasensibles de l'existència: els processos vitals, l'ànima i l'esperit.[3]
Segons Steiner, el món espiritual és un món real i objectiu i és accessible gràcies a certes facultats cognoscitives latents en tots els éssers humans.[2] Aquestes, independents dels sentits però dependents d'altres òrgans, poden ésser desenvolupades fins a obtenir allò que ell anomena el pensar pur. Gràcies a aquest, l'home podrà deduir amb completa autonomia el motiu de les seves accions, el que li permetrà llavors d'actuar lliurement.[3]
Les idees antroposòfiques s'han aplicat pràcticament a tots els àmbits, com per exemple a l'educació amb les escoles Steiner-Waldorf i el moviment Camphill d'ensenyament especial, a l'agricultura ecològica amb la noció biodinàmica (que ha donat lloc a l'etiquetatge Demeter), a la medicina (laboratoris Weleda), a les finances amb la banca ètica (Triodos Bank, GLS_Gemeinschaftsbank o LaNef) i a les diverses arts (amb l'eurítmia, aplicada a la dansa i a l'arquitectura).[3][5][6]
Per tal de promoure el seu ensenyament, Steiner va crear l'any 1912 la Societat Antroposòfica,[2] la qual té la seu internacional al Goetheanum de Dornach, a Suïssa.
Segons la comunitat científica, les teories antroposófiques no tenen cap base científica i es fonamenten en la pseudociència obscura formulada per Rudolf Steiner a partir de les percepcions de l'esperit.[7][8]
Referències modifica
- ↑ «Antroposofia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Antroposofia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Robert McDermott, The Essential Steiner, ISBN 0-06-065345-0, pp. 3–11, 392–5
- ↑ "Anthroposophy", Encyclopædia Britannica online, accés el 10/09/2007
- ↑ Heiner Ullrich, "Rudolf Steiner" Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine., Prospects: the quarterly review of comparative education (Paris, UNESCO: International Bureau of Education), vol. XXIV, no. 3/4, 1994, p. 555–572.
- ↑ Ullrich, Heiner. Rudolf Steiner: Leben und Lehre. Múnic: C. H. Beck, 2010, p. 9.
- ↑ Malet, Jean-Baptiste «L'anthroposophie, discrète multinationale de l'ésotérisme. Éducation, Santé, Agriculture, Banques: les bonnes affaires des disciples de Rudolf Steiner». Le Monde Diplomatique, Juliol 2018, pàg. 16-17.
- ↑ Staudenmaier, Peter. [http://social-ecology.org/wp/2014/04/new-book-occultism-nazism/ Between Occultism and Nazism: Anthroposophy and the Politics of Race in the Fascist Era] (en anglès). 2014. Leiden: Brill, 2014. ISBN 9789004264076.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antroposofia |
- Editorial Pau de Damasc, Barcelona Edició d'obres antroposòfiques inèdites en català