Els aplacòfors (Aplacophora, gr. "que no porta plaques") són una classe de mol·luscs marins d'aigües profundes, exclusivament bentònics que es troben a tots els oceans del món. Comprèn 432 espècies.[1] Són cilíndrics, similars als cucs i de petites dimensions (no més de 5 cm), per bé que excepcionalment poden assolir els 30 cm. Totes les formes modernes conegudes no tenen closca: només algunes formes primitives extingides posseïen valves.[2] El grup comprèn els dos clades, Solenogastres i Caudofoveata.

Infotaula d'ésser viuAplacòfors
Aplacophora Modifica el valor a Wikidata

Epimenia verrucosa Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumMollusca
SubfílumAplacophora Modifica el valor a Wikidata
Subclasses
Wirenia argentea (Solenogastes).
Chaetoderma nitidulum (Caudofoveata).
Falcidens crossotus (Caudofoveata).

Els aplacòfors es consideren tradicionalment ancestrals de les altres classes de mol·luscs. No obstant, la relació entre els dos grups d'aplacòfors i amb les altres classes de mol·luscs no estan clares.

Història natural modifica

Els caudofoveats solen enterrar-se al substrat, mentre que els solenogastres solen ser epibentònics. Els dos grups són més freqüents en aigües de més de 20 m de fondària, on algunes espècies poden arribar a densitats de fins a quatre o cinc exemplars per metre quadrat. Els solenogastres són típicament carnívors, alimentant-se de cnidaris i de vegades anèl·lids s o d'altres petits organismes, mentre que els caudofoveats són principalment detritívors o s'alimenten de foraminífers.[3]

Filogènia modifica

Els aplacòfors van ser considerats un grup polifilètic,[4] però estudis més recents basats en filogènia molecular els consideren un clade monofilètic format per dos clades, Solenogastres i Caudofoveata.[5][6]

Taxonomia modifica

Els aplacòfors comprenen dos subclasses, Solenogastres (292 espècies) i Caudofoveata (141 espècies) repartides en 28 famílies.[1]

Subclasse Caudofoveata
Subclasse Solenogastres

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «WoRMS - World Register of Marine Species - Taxonomic tree». [Consulta: 14 febrer 2021].
  2. Sutton, M. D.; Briggs, D. E. G.; Siveter, D. J.; Siveter, D. J.; Sigwart, J. D. «A Silurian armoured aplacophoran and implications for molluscan phylogeny». Nature, vol. 490, 7418, 2012, pàg. 94–97. Bibcode: 2012Natur.490...94S. DOI: 10.1038/nature11328. PMID: 23038472.
  3. Todt, C. «Aplacophoran Mollusks—Still Obscure and Difficult?». American Malacological Bulletin, vol. 31, 2013, pàg. 181–187. DOI: 10.4003/006.031.0110.
  4. Giribet, G.; Okusu, A, A.; Lindgren, A. R., A. R.; Huff, S. W., S. W.; Schrödl, M, M.; Nishiguchi, M. K., M. K. «Evidence for a clade composed of molluscs with serially repeated structures: monoplacophorans are related to chitons». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 103, 20, May 2006, pàg. 7723-7728. Bibcode: 2006PNAS..103.7723G. DOI: 10.1073/pnas.0602578103. PMC: 1472512. PMID: 16675549.
  5. Kocot, K. M.; Cannon, J. T.; Todt, C.; Citarella, M. R.; Kohn, A. B.; Meyer, A.; Santos, S. R.; Schander, C.; Moroz, L. L. «Phylogenomics reveals deep molluscan relationships». Nature, vol. 477, 7365, 2011, pàg. 452–456. Bibcode: 2011Natur.477..452K. DOI: 10.1038/nature10382. PMC: 4024475. PMID: 21892190.
  6. Smith, S. A.; Wilson, N. G.; Goetz, F. E.; Feehery, C.; Andrade, S. N. C. S.; Rouse, G. W.; Giribet, G.; Dunn, C. W. «Resolving the evolutionary relationships of molluscs with phylogenomic tools». Nature, vol. 480, 7377, 2011, pàg. 364–367. Bibcode: 2011Natur.480..364S. DOI: 10.1038/nature10526. PMID: 22031330.