Aplicació distribuïda
La computació distribuïda és un nou model informàtic que permet fer grans càlculs utilitzant milers d'ordinadors de voluntaris i així estalviant els costos d'un superordinador. Aquest sistema es basa a repartir la informació a través d'Internet mitjançant un programari, prèviament descarregat per l'usuari, a diferents ordinadors, que van resolent els càlculs i un cop en tenen el resultat l'envien al servidor.
Aquests projectes, quasi sempre solidaris, reparteixen la informació a processar entre els milers d'ordinadors voluntaris per poder assolir quotes de processament a vegades més gran que les de superordinadors.
Funcionament modifica
Tot comença quan l'usuari es descarrega un programa informàtic des d'una plana d'algun projecte de computació distribuïda, el programa acostuma a funcionar com a estalvi de pantalla o a funcionar només quan no hi ha activitat al PC.
El programa es connecta amb el servidor i d'allà en baixa un conjunt de dades o càlculs que haurà de resoldre i que un cop resolts els enviarà de nou al servidor per afegir aquella informació que ha aportat altra gent.
Objectiu modifica
La computació distribuïda ha estat dissenyada per resoldre problemes massa grans per a qualsevol supercomputadora i mainframe, mentre es manté la flexibilitat de treballar en múltiples problemes més petits. Per tant, la computació en grid és naturalment un entorn multiusuari; per això, les tècniques d'autorització segura són essencials abans de permetre que els recursos informàtics siguin controlats per usuaris remots. La història de la computació pot remuntar-se a cents d'anys enrere, quan es creaven màquines per ajudar en tasques de càlculs -com l'àbac. La primera calculadora mecànica va ser creada el 1623 per Wilhelm Schickard, i Charles Babbage va dissenyar la màquina diferencial en l'època victoriana. Eren màquines que es limitaven a executar una sola tasca, o a tot estirar, algun subconjunt de totes les possibles tasques.
Les computadores noves i poderoses van començar a ser desenvolupades durant la dècada del 40, que és també quan va començar a fer-se evident que les computadores podien usar-se per a molt més que simples càlculs matemàtics.
Projectes modifica
La majoria de projectes són per a fins benèfics i sense ànim de lucre: SETI@home, el projecte amb més seguiment tracta de trobar senyals de vida extraterrestre intel·ligent; Folding@home estudia el plegament de proteïnes per trobar cura a malalties com el càncer o l'alzheimer, ClimatePrediction.net intenta fer una predicció del canvi climàtic.
Una llista dels projectes amb més suport:
| Nom | Branca | Definició | Any d'inici | Lloc | Pàgina web | Nombre de col·laboradors |
|---|---|---|---|---|---|---|
| SETI@home | Astronomia | Cerca signes de vida extraterrestre intel·ligent. | 2004 | Universitat de Califòrnia, Berkeley | SETI@home | 850.000 |
| SETI@home Classic | Astronomia | Cerca signes de vida extraterrestre intel·ligent. | 1991 | Universitat de Califòrnia, Berkeley | SETI@home | 650.000 |
| World Community Grid | Biomedecina | Investigació de malalties | 2004 | IBM | World Community Grid | 400.000 |
| Folding@home | Biomedecina | Investigació del plegament de proteïnes. | 2000 | Universitat de Stanford | Folding@homeArxivat 2012-09-08 a Wayback Machine. | 200.000 |
| Einstein@home | Astronomia | Cerca ones gravitacionals. | 2005 | LIGO | Einstein@home | 200.000 |
| Grid.org | Biomedecina | ? | 2002 | United Devices | Grid.org Arxivat 2007-03-20 a Wayback Machine. | 200.000 |
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aplicació distribuïda |