Aragonès central

dialecte de l'idioma aragonès

L'aragonès central o bloc central és un dels dialectes que componen l'aragonès (juntament amb l'occidental, l'oriental i el meridional) que es parla aproximadament al nord-est de l'Alt Gállego i l'oest i centre del Sobrarb. Destaquen llocs com els Panticosa, Broto, Aïnsa i Belsa.[1]

Infotaula de llenguaAragonès central
Aragonés central
Tipusgrup de dialectes Modifica el valor a Wikidata
Dialecte dearagonès Modifica el valor a Wikidata
Ús
Oficial a Aragó
Autòcton deAragó
(Província d'Osca)
(Sobrarb)
(Alt Gállego)
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
aragonès Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologcent1317 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listarg-cen Modifica el valor a Wikidata

Fonètica modifica

Conserva la fonètica de l'aragonès pirinenc preliterari:

  • Existeixen focus de conservació del diftong -ia- derivat de la I curta llatina (fiastas, suarde, etc) i casos aïllats fora d'aquests focus.
  • Les oclusives sordes intervocàliques llatines P, T, K, es conserven en molts més casos que en l'aragonès general: capeza, saper, crapa, lupo, escopallo, foricar, afocar, taleca, focaza, borruca, fornica, ayutar, fusata, xata, recutir, recatiar, empreñatuara. Això dona en la morfologia participis en -ato i -ito.
  • Sonorització darrere de líquida: les sonores que van darrere de líquida N, R s'ensordeixen sobretot en el sector Torla-Ordesa-Brollo-Vió-La Solana-Tena.
    • Grup -MP- > -mb-:
    • Grup -NT- > -nd-:
      • Planda i Punda en Vió i Panticosa.
      • Candal, Sendir, Fuande, Puande, Undar, només en Vió.
    • Grup -NK- > -ng-:
      • Blango, Bango, Chungo, Barrango, Palanga
      • Zingüenda (Panticosa).
    • Grup -LT- > -ld-:
      • Aldo, Buldorín, Saldo, Suarde, Sangardana
    • Grup -RT- > -rd-:
      • Chordica/Xordica (molt estès)
    • Grup -LP- > -lb-
    • Grup -RK- > -rg-:
      • Forgancha

Morfologia modifica

En el sector central trobem en molts llocs l'article ro, ra, ros, ras com a forma posvocálica de l'article aragonès general o, a, us, as. També ho trobem en un text antic procedent de Sobrarb que estava en llatí però tenia formes romanços: ero kabalo, era espata (la l representava de vegades una ll o una l geminada). Coincideix amb les formes gascones de l'altre costat dels Pirineus.

Es emplean participis en -ato, -ito, considerats més propers a la fonètica aragonesa. No obstant això, en algunes zones coexisteixen amb -au, -iu que tendeixen a predominar, i també han fet que es perdin els primers.

Situació dins de l'aragonès modifica

L'aragonès central és un bloc dialectal que engloba diferents varietats regionals, les quals es poden subclasificar al seu torn en centre-occidental i centre-oriental. En la següent taula pot veure's una classificació de tots els dialectes de l'aragonès i la situació particular de l'aragonès occidental. Hi ha continuïtat entre les varietats dialectals properes, que presenten característiques comunes malgrat pertànyer a blocs diferents.

Dins del centre-occidental es troben d'oest a aquest aproximadament: tensí (amb el panticut), aragonès de la terra de Biescas, de la vall d'Acumuer, de Ballibasa i de Sobrepuerto. Dins del centre-oriental es troben d'oest a aquest aproximadament: aragonès de la ribera de Fiscal, bergotès, de la vall de Vió, de la vall de Puértolas, de la vall de Tella, belsetano i de Sierra Ferrara.

Bloc occidental

Bloc central

Bloc oriental

 

Bloc meridional

Dialectes de transició

Referències modifica

  1. (castellà) Chabier Tomás Arias: La Pastorada de Benabén (Baixa Ribagorza). Rolde: Revista de cultura aragonesa, ISSN 1133-6676, Nº. 104, 2003, páchinas. 25-44

Bibliografia modifica