Ariane 6
Ariane 6 és un vehicle de llançament en desenvolupament per l'Agència Espacial Europea (ESA). El disseny final va ser seleccionat en la reunió de l'ESA a nivell ministerial al desembre de 2014,[2] afavorint un disseny de coet de combustible líquid amb coets acceleradors sòlids sobre el disseny inicial de combustible sòlid.[3] Els requisits del projecte inclouen el desenvolupament d'un vehicle de llançament capaç d'aixecar 6,5 tones a l'òrbita de transferència geoestacionària per 70 milions d'euros a nou llançaments per any amb el vol inaugural el 2022.[4][5]
 Ariane 62 (amb 2 coets acceleradors) i 64 (amb 4) | |
| Funció | Vehicle de llançament del tipus mitjà/pesant |
|---|---|
| Fabricant | Astrium o Airbus i Safran |
| Mides | |
| Alçada | 63 metres |
| Diàmetre | 5,4 m |
| Massa | 530.000-860.000 kg |
| Trams | 2 |
| Capacitat | |
| Càrrega útil en GTO |
A64: 11.500 kg+ A62: 5.000 kg[1]:33 |
| Coets relacionats | |
| Família | Ariane |
| Història de llançaments | |
| Estat | En desenvolupament |
| Llocs de llançament | Guiana Space Centre |
| Vol inaugural | Planificat: finals del 2023 |
Descripció modifica
S'estan desenvolupament dues variants de l'Ariane 6:
- Ariane 64, amb 4 acceleradors P120, tindrà un pes a l'envol d'unes 860 tones.[6] Està dissenyat per llançaments comercials de 2 satèl·lits [7] amb un pes total de fins a 11.500 kg fins a òrbita geoestacionària (GTO)[1]:33 i de 21.500 kg fins a òrbita terrestre baixa (LEO).[1]:46
- Ariane 62, amb 2 acceleradors P120, tindrà un pes a l'envol d'unes 530 tones. Està dissenyat per llançaments de missions governamentals o científiques.[7] Amb capacitat de posar en òrbita GTO fins a 5.000 kg[1]:33 o 10.350 kg en òrbita LEO.[1]:45
Etapa principal modifica
La primera etapa de l'Ariane 6 s'anomena Lower Liquid Propulsion Module (LLPM) o Mòdul de Propulsió Líquida Inferior. Té un diàmetre total de 5,4 m i conté unes 140 tones de combustible i comburent.[8] És propulsat per un sol motor coet Vulcain 2.1, que crema hidrogen líquid (LH₂) amb oxigen líquid (LOX).[9] Aquest motor coet és una versió actualitzada del Vulcain 2 utilitzat en l'Ariane 5 però amb un cost de producció menor.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Lagier, Roland. «Ariane 6 User’s Manual Issue 1 Revision 0». Arianespace, març 2018. Arxivat de l'original el 11 de novembre 2020. [Consulta: 27 maig 2018].
- ↑ Peter B. De Selding «ESA Members Agree To Build Ariane 6, Fund Station Through 2017». SpaceNews, 02-12-2014 [Consulta: 3 desembre 2014]. Arxivat 3 de desembre 2014 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-12-03. [Consulta: 5 desembre 2014].
- ↑ Michel Cabirol «Faut-il donner toutes les clés d'Ariane 6 à Airbus et Safran?» (en francès). La Tribune, 07-07-2014 [Consulta: 5 agost 2014].
- ↑ «Ariane 6 Project Request For Consultation for Ariane 6 Key Launcher Elements - ATTACHMENT II : Technical Conditions» (PDF). European Space Agency. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2013. [Consulta: 5 agost 2014].
- ↑ «ESA lays out roadmap to Vega-C and Ariane 6 flights». ESA, 29-10-2020 [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ «Ariane 6 - Ariane Group». ArianeGroup. [Consulta: 1r juliol 2017].
- ↑ 7,0 7,1 Amos, Jonathan «Europe to press ahead with Ariane 6 rocket». BBC News, 03-12-2014 [Consulta: 25 juny 2015].
- ↑ «Ariane 6». ESA, 23-01-2017. Arxivat de l'original el 2017-02-14. [Consulta: 14 febrer 2017].
- ↑ «Who we are» (PDF). Arianespace, maig 2016. Arxivat de l'original el 2017-02-14. [Consulta: 14 febrer 2017].
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ariane 6 |
Coets amb capacitats semblants: