Ariet

giny de guerra per abatre muralles
Per a altres significats, vegeu «Antoni Ariet i Barberis».

Un ariet (del llatí, arĭete, amb el mateix significat)[1] és un giny de guerra per a abatre trams de muralla d'una fortificació. És una arma de setge ja de l'antiguitat, usada per trencar les portes o les parets fortificades. En la seva forma més simple, un ariet és tan sols un tronc gran i pesant, carregat per diverses persones i impulsat amb força contra un obstacle. Normalment, es componia d'una biga llarga i pesant reforçada en el seu extrem amb una peça de bronze o de ferro en forma de cap de moltó.

Infotaula d'armaAriet
Rèplica d'un ariet (Château des Baux, França) Modifica el valor a Wikidata
Tipusclasse funcional d'armes Modifica el valor a Wikidata
Epònimmarrà Modifica el valor a Wikidata
Ús d'un ariet. Il·lustració de 1845 de Knight, Charles. Old England: A Pictorial Museum.

Fou usat ja pels antics assiris i després pels grecs i pels romans; era portat en un principi a braços d'un gran nombre d'homes, però ben aviat fou suspès per una o més cadenes a una biga horitzontal proveïda d'una coberta que protegia els soldats mentre donaven a l'ariet un ràpid moviment pendular.[2]

Als castells, els defensors procuraven prevenir els atacs dels ariets llançant obstacles moments abans que els atacants colpegessin la paret, usant cordes amb ganxos per immobilitzar el tronc, incendiant l'ariet, o sortint per sorpresa i atacar-los.

Els ariets encara s'utilitzen actualment per a diverses activitats, algunes vegades muntats sobre vehicles. Els equips SWAT utilitzen sovint ariets metàl·lics de dos mànecs per obrir les portes travades.

Tipus d'ariet modifica

En els dissenys més sofisticats, els ariets eren impulsats amb una fona, i suportat amb cordes o amb cadenes dins d'un marc rodador, de manera que podien ser molt més grans i també es podien pivotar més fàcilment en contra de seu objectiu. En algunes ocasions, la punta de l'ariet seria reforçada amb un cap de metall i les parts vulnerables de l'ariet es reforçaven amb bandes metàl·liques. Molts ariets també comptaven amb cobertes protectores i parets laterals reforçades amb cuir o altres materials per prevenir que l'ariet fos atacat amb foc.

Alguns ariets no eren propulsats amb cordes o cadenes, sinó que anaven sobre rodets. Això donava als ariets un recorregut molt més gran, de manera que podien assolir una major velocitat abans de colpejar al seu objectiu i, per tant, podien ser més destructius. Aquest tipus d'ariet va ser usat ja per Alexandre el Gran, i va ser descrit per l'escriptor Vitruvi.

Van aparèixer diverses variacions de l'ariet com la barrina o broca, el ratolí, i l'arpó de lloc. Aquests eren més petits que un ariet i es podien utilitzar en espais més limitats.

Història modifica

 
Cilindre Beydar-1, Representació d'un setge del període dinàstic arcaïc IIIb. L'eix central de la composició és una secció de muralla assetjada a mà esquerra per un vagó inclinat de tres vigues amb rodes i a mà dreta per una proto-torre de setge.[3]

Les primeres representacions de l'ús de maquinària de setge que hom pot entendre com a ariets, anomenats vagons inclinats, es troben en relleus esculpits en cilindres del període dinàstic arcaic IIIb descoberts a Tell Beydar. Un exemple representatiu n'és Beydar-1, on s'aprecien tant un airet, com un giny que recorda a una torre de setge. Els ariets d'aquesta sèrie de cilindres, que representen diverses escenes bèl·liques al voltant de la temàtica del setge, foren per primer cop entesos com a tal donada la sabuda existència de textos coetanis provinents d'Ebla, entre ells el Tractat entre Ebla i Abarsal, on apareixien recurrentment, anomenats com a gu4-si-dili en sumeri, o yašibu en accadi.[4]

L'ariet cobert, una màquina desenvolupada al Pròxim Orient durant les campanyes del segon Imperi Assiri, va ser el sistema més emprat per batre els murs d'una ciutat. Existien diversos models, segons mostren els relleus dels palaus de Tiglath-Pileser III en els quals es pot veure la representació d'un ariet de doble punta actuant sota la protecció d'arquers, i Senaquerib, en què un ariet mòbil actua contra torres i muralles.

 
Ariet assiri

Diodor de Sicília[5] comenta que l'ariet va ser emprat per primera vegada a l'antiga Grècia durant el setge de Samos pels atenesos, el 440 aC, sent el seu inventor Artemó de Clazòmenes, enginyer al servei de Pericles,[6] encara que diverses fonts descriuen l'ús de carcasses de fusta per aproximar-se a les fortificacions, en dates anteriors, com en el setge d'Elis.[7]

L'ariet, protegit per algun element, com una coberta reforçada amb pells per augmentar el seu gruix o impedir l'expansió de líquids inflamables, i sobre el que s'abocava aigua per impedir la combustió, era una estructura de balancí, dotada o no de rodes, que podia colpejar repetidament un punt del mur fins a aconseguir trencar la seva estabilitat.

L'exèrcit cartaginès va emprar profusament els ariets contra Sagunt aconseguint fer caure, segons escriptors clàssics com Livi,[8] una gran part dels murs ja des dels primers moments del setge, sense aconseguir, tot i així, que conquerissin la ciutat. Al mateix temps que els cartaginesos introduïen l'ariet a la Mediterrània central[9] es van desenvolupar les tècniques per a dificultar-ne el seu ús.[10]

Enees Tàctic descriu diversos sistemes destinats a impedir que els ariets colpegin contra els murs,[11] procediments que no són, tanmateix, originaris de Grècia, ja que ja estan representats en els relleus de la ciutat assíria de Nimrud corresponents al regnat de Senaquerib (883-859 aC)

L'ariet fou usat encara a l'edat mitjana.[2]

Ariet modern modifica

 
Ariet actual

Els ariets encara s'usen en l'actualitat per cossos policials, que solen emprar ariets metàl·lics petits d'un o dos homes per forçar l'obertura de panys o trencar portes.[12] Els ariets moderns de vegades incorporen un cilindre, al llarg del qual un pistó dispara automàticament en colpejar un objecte dur, augmentant així l'impuls de l'impacte significativament. [13]

Referències modifica

  1. «Diccionari català-valencià-balear». Arxivat de l'original el 2004-08-26. [Consulta: 26 octubre 2012]. Diccionari català-valencià-balear
  2. 2,0 2,1 «Ariet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Jans, Greta; Bretschneider, Joachim «Wagon and chariot representations in the Early Dynastic Glyptic : ’They Came to Tell Beydar with Wagon and Equid’» (en anglès). Thoughts about Subartu : studies devoted to Upper Mesopotamia. Brepols, 4, 1998, pàg. 155–194. ISBN 978-2-503-50652-4.
  4. Davide, Nadali. Representations of battering rams and siege towers in Early Bronze Age glyptic art, 2009. 
  5. Diodor Sícul, Biblioteca histórica, XII, 28
  6. Plutarc, Vida de Pericles, XXVII, 3
  7. Xenofont, Hel·lèniques, III, 1, 7
  8. Titus Livi, Historia de Roma desde su fundación, XXI, 7-8
  9. Marc Vitruvi Pol·lió arribà a afirmar, incorrectament, que l'ariet era una invenció cartaginesa. De Architectura, X, 13, 1
  10. Sherwood, Andrew N.; Nikolic, Milorad; Humphrey, John W.; Oleson, John P. Greek and Roman Technology: A Sourcebook: Annotated Translations of Greek and Latin Texts and Documents (en anglès). Routledge, 2003-10-04, p. 565-566. ISBN 978-1-134-92620-6. 
  11. Enees Tàctic: Poliorcética, XXXII, 3-5
  12. RS, Guillem. «Els Mossos van disparar la Taser quan l'home va avançar armat cap als policies». El Nacional, 02-12-2021. [Consulta: 6 desembre 2021].
  13. «US2009199613A1 Battering ram» (en anglès). Espacenet.