Aristotelis Valaoritis
Aristotelis Valaoritis (en grec, Αριστοτέλης Βαλαωρίτης); Lefkada, 1824 – Lefkada, 1879) fou un poeta grec, un dels representants de l'escola literària de l'Heptanès,[1] així com un polític. Fou el rebesavi de l'escriptor grec Nanos Valaoritis.
  | |
| Nom original | (el) Αριστοτέλης Βαλαωρίτης |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | juny 1824 (Julià) Lèucada (Grècia) |
| Mort | 24 juliol 1879 (55 anys) Lèucada (Grècia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
 Diputat al Parlament Hel·lènic | |
| | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia i política |
| Lloc de treball | Lèucada Atenes |
| Ocupació | poeta, escriptor, polític |
| Activitat | 1847 – 1879 |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Fills | Ioannis A. Valaoritis (en)  |
| Pare | Ioannis Valaoritis (en) |
| Germans | Jenofonte Valaoritis (en) |
Signatura  | |
 | |
Biografia modifica
Nasqué a Lefkada el 1824.[1][2][3] El seu pare era d'una família d'epirotes. Va cursar estudis a Lefkada i a l'illa de Corfú. Posteriorment estudià dret a Pisa i a París,[2][3] tot i que mai exercí com a advocat, consagrant-se a la poesia. Va romandre una bona part de la seva vida a la petita illa de Madouri.[4]
Als vint-i-cinc anys es casà amb Eloisa, filla de l'acadèmic venecià Emilio De Tipaldo. Va escriure diversos poemes sobre la Guerra d'independència de Grècia, essent reconegut com a poeta nacional. Algunes de les seves principals obres són: Stichourgimata, Mnimóssima,[1] Kira Frosini, Athanasios Diakos,[1] O Fotinos,[1] Astrapogiannos.
O Fotinos,[1] és un famós poema seu, inacabat, relatiu a l'anomenada revolució Voukentra del 1357, a Lefkada,[1] contra l'ocupació veneciana. L'obra la va compondre a la referida illa de Madouri, de la seva propietat privada.[4]
Paral·lelament, va desenvolupar una activitat política. Com a membre del parlament dels Estats Units de les Illes Jòniques[2] va lluitar pels drets de les Illes Jòniques.[3] Un cop aquestes van quedar integrades a Grècia, es traslladà a Atenes, com a membre del Parlament Grec.[2] Els seus discursos estaven influïts pel seu llenguatge poètic, fent que les seves habilitats retòriques fossin remarcablement úniques. Els darrers dies de la seva vida va dur a terme actuacions per a la integració d'Epir a Grècia, un objectiu que no es va assolir completament fins a les Guerres Balcàniques.
Obres modifica
Poesia
- Ι Kira Frosini, Η Κυρά Φροσύνη (1859)
- Athanasios Diakos, Αθανάσιος Διάκος (1867)[2]
- Thanasis Bagias, Θανάσης Βάγιας (1867)
- Astropagiannos, Αστραπόγιαννος (1867)
- O andrias tou aοidimou Grigoriou tou E, Ο ανδριάς του αοιδίμου Γρηγορίου του Ε (1872)
- O Fotinos, Ο Φωτεινός (incomplete, published posthumously in 1891)
Recopilacions
- Stichourgimata, Στιχουργήματα (1847)
- Mnemosina, Μνημόσυνα (1857)
Altres
- Poiemata, Ποιήματα (1891)
- Erga, Εργα (1893)
- Vios kai erga, Βίος και έργα (1907)
- Poiemata anekdota, Ποιήματα ανέκδοτα (1937)
- Ta Apanta, Τα Άπαντα (1968)
Traduccions al català modifica
- 1884 – Valaoritis, Aristotelis. «Katsantonis» i «Alegoria». Traducció de Francesc Bartrina i d'Aixemús. La Renaixença, XIV (1884): 126-127 i 197-199.[5][6]
- 1886 – Valaoritis, Aristotelis. «L'arbre caygut». Traducció de Francesc Bartrina i d'Aixemús. La Renaixença, XVI (1886): 28-32 [5] [6]
- 1886 – Valaoritis, Aristotelis. «L'aparegut», «Astrapóyanos», «La fugida» i «Katsantonis». Traducció de Francesc Bartrina i d'Aixemús. La Il·lustració Catalana, VII (1886): 99-102; 150-151; 371 [5] [6]
- 1897 – Valaoritis, Aristotelis. «La jove esclava». Traducció de Joaquim Cabot i Rovira. La Veu de Catalunya, (14-3-1897): 90-92 [5] [6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Ayensa, Eusebi (ed.). Epistolari Grec: Anys 1880-1888 (Antoni Rubió i Lluch), p. 452.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Merry, Bruce. Encyclopedia of Modern Greek Literature. Westport, CT, USA: Greenwood Press, 2004, p. 447-448. ISBN 0313308136.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Encyclopaedia Britannica». [Consulta: 14 gener 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ 4,0 4,1 Santas, Constantine. Aristotelis Valaoritis. Twayne Publishers, 1976, p. 43, 50 i 96.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Gestí Bautista, Joaquim «Traduccions catalanes de literatura neogrega (1881-2003)». Quaderns. Revista de traducció (pàgs. 171-174), novembre 2004 [Consulta: 14 gener 2015].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Traduccions al català. Cercador de llibres». Associació Catalana de Neohel·lenistes. Arxivat de l'original el 13 de gener 2015. [Consulta: 14 gener 2015].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aristotelis Valaoritis |