Armand de Fluvià i Escorsa
Armand de Fluvià i Escorsa (Barcelona, 17 d'octubre de 1931),[1] que utilitzà el pseudònim Roger de Gaimon en la clandestinitat, és un genealogista i heraldista català. És especialista en genealogies catalanes i en les dinasties dels comtes dels Països Catalans. També ha estat un pioner del moviment d'emancipació gai des de la darrera etapa de la dictadura franquista[2] i fundador de Nacionalistes d'Esquerra.
.jpg) Armand de Fluvià el 2019  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 octubre 1931 (92 anys) Barcelona |
| President de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals | |
| 1995 – 1997 – Pedro Zerolo → | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Roger de Gaimon |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | genealogista, historiador, heraldista, activista pels drets LGBT |
| Partit | Nacionalistes d'Esquerra |
| Membre de | |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Pare | Armand de Fluvià i Vendrell |
| Parents | Dionís Escorsa i Cruells (besavi) |
Premis
| |
 | |
Biografia modifica
Fou fill d'Armand de Fluvià i Vendrell i de Maria Escorsa i Benages, i besnet de Dionís Escorsa i Cruells.[3] El 1959 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona[1] i el 1960 ingressà al Col·legi d'Advocats de Barcelona, però després de fer un curs de Paleografia i Diplomàtica a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, es dedicà a la genealogia i l'heràldica. És membre destacat de l'Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l'Instituto Salazar y Castro del CSIC.
El 1984 obtingué el primer premi d'Arenberg de genealogia (1984) i des del 1985 és membre de l'Académie Internationale d'Héraldique. Fou fundador i president (1983-2007) de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària.[1] També és membre de l'Institut d'Estudis Gironins (1967) i soci numerari de l'Institut d'Estudis Empordanesos (1967-93), assessor de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1983) i de l'Arxiu Nacional de Catalunya (1983). El 24 d'octubre del 2007 fundà la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica (ICGenHer) i actualment n'és el president.[1][4]
El 1953 formà part del grup monàrquic Joventut Espanyola d'Acció (JEA), el 1957 fou empresonat pel seu activisme polític, participà en la Caputxinada i fins al 1969 formà part del secretariat polític de Joan de Borbó, comte de Barcelona,[1] però es decantà per l'independentisme català[5] i la defensa dels drets dels homosexuals.[1] El 1976 ingressà a Convergència Socialista de Catalunya (CSC), que abandonà el 1979 per ser un dels fundadors de Nacionalistes d'Esquerra (Nd'E) i el 1985 de la seva escissió Moviment d'Esquerra Nacionalista (MEN). Del 1981 al 1993 fou membre i activista de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes.
El 1970, encara en la clandestinitat, fundà el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), el 1974 donà un curs d'antropologia sexual a la Universitat Catalana d'Estiu, fou fundador i primer secretari general del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, i fou president de l'Institut Lambda. El dia 25 de març de 1991, el president Jordi Pujol creà el càrrec d'Assessor d'Heràldica i Genealogia, dependent del Departament de Presidència, i va nomenar per exercir-lo Armand de Fluvià. A la pràctica, això significava nomenar-lo Rei d’Armes de Catalunya, és a dir, un expert heraldista responsable del registre dels blasons, principalment cívics però també gentilicis, i la formació dels nous que s'anessin concedint, vigilant que respectessin les lleis heràldiques.[6] Una de les seves funcions amb més impacte a la societat fou informar els projectes de nous escuts i banderes locals que els ajuntaments presentaven a la Generalitat. El 1996 cedí tot el seu fons bibliogràfic i documental a la Generalitat de Catalunya,[1] alhora que s'oposà al canvi de símbols heràldics aprovats per l'Ajuntament de Barcelona.
Obres modifica
- Pacte de joia (1974)
- Diccionari general d'heràldica (1982)
- Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya (1989)
- Els quatre pals: L'escut dels comtes de Barcelona (1994)
- A la recerca dels avantpassats (1995)
- Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya (1998)
- El moviment gai a la clandestinitat del franquisme (1970-75) (2003)
- Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya, II (2004)
- L'apropiació dels símbols nacionals de Catalunya per part d'historiadors aragonesos (2009)
- Catalunya, un país sense escut (2010)
- Historia de una falsificación nobiliaria: La baronía de Gavín en Aragón (2010)
- Manual d'heràldica i tècnica del blasó (2011)
- Qui eren els meus avantpassats? Nou manual de genealogia (2012)
- Manual de nobiliària catalana (2012)
- Nobiliari General Català, V (2014)
Llibres digitals modifica
Fons personal modifica
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Armand de Fluvià ingressà el fons, a títol de donació amb reserva d'usdefruit vitalici, els dies 7 de març de 1983, 26 d'octubre de 1991, 22 d'abril i 13 d'octubre de 1992, 17 de febrer i 7 d'abril de 1993, 15 de novembre de 1995, 16 de maig i 5 de setembre de 1996, 27 de gener, 19 de març i 22 de setembre de 1997, 21 de gener i 16 d'abril de 1998, 25 de gener de 2001, 14 de febrer de 2002, 21 de febrer i 15 de desembre de 2003, 3 de desembre de 2004, 25 d'octubre de 2005, 22 de gener de 2009 i 18 de novembre de 2010. El Departament de Cultura de la Generalitat acceptà la donació en data 9 de gener de 1996.[7]
El fons conté la documentació generada i rebuda per Armand de Fluvià; documentació personal i familiar (targetes, agendes i notes); professional relacionada amb les activitats de genealogista i heraldista (expedients d'oficialització d'escuts dels ens locals de Catalunya, expedients de successió dels títols nobiliaris, i material de treball del productor del fons, com ara fitxes, arbres genealògics, fotografies de cases reials mundials i de famílies de la noblesa catalana); i documentació produïda en funció de les seves activitats associatives. El fons inclou l'arxiu patrimonial del marquès de la Cuesta. Del conjunt del fons destaca especialment la relativa a la Secretaria Política del Rei a Catalunya (circulars, correspondència i factures); la relacionada amb entitats promotores de la «causa monàrquica» (cartes, circulars, reculls de premsa sobre famílies reials i sobre els comtes de Barcelona); amb Amigos de los Castillos (estatuts, correspondència, informes, convocatòries i actes); i sobre el Carlisme (programes, comunicats i correspondència). Fruit de les activitats associatives i de la seva participació en moviments socials i polítics inclou documentació procedent d'iniciatives en pro de la defensa dels drets dels gais. El fons inclou també monografies i publicacions periòdiques relacionades amb genealogia, heràldica, monarquia, noblesa i història. Només d'imatges, el fons en conté 2.783 (fotografies positivades, negatius, diapositives i fulls de contactes).[8]
Premis i reconeixements modifica
- Creu de Sant Jordi (2000)[1]
- Medalla d'Honor de Barcelona (2008)[9]
- Medalla d'Or a la Promoció dels Valors d'Igualtat, Ministeri d'Igualtat (2020)[10]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Casas, Sònia «Armand de Fluvià "El rei Joan Carles I és descendent directe de Guifré el Pilós"» (paper). Revista Sàpiens. Grup Cultura 03, 112, Gener 2012, pàg. 26-27. ISSN: 1695-2014 [Consulta: 1r gener 2012].
- ↑ «Armand de Fluvià i Escorsa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Cassart, Josep. «Foneria Escorsa». EL9NOU.cat, 01-04-2021. [Consulta: 18 abril 2023].
- ↑ Ericsson, Paula «“Vaig estar a la presó dues vegades per monàrquic”». La Mira.
- ↑ «Web oficial d'Armand de Fluvià». Arxivat de l'original el 2008-07-04. [Consulta: 18 juliol 2008].
- ↑ «16 d'octubre de 2021. 90 anys d'Armand de Fluvià». Institució Catalana de Genealogia i Heràldica, 16-10-2021. [Consulta: 20 gener 2022].
- ↑ «RESOLUCIÓ de 9 de gener de 1996, per la qual es dóna publicitat a l'Acord de 28 de desembre de 1995, del Govern de la Generalitat, d'acceptació de la donació del fons documental, bibliogràfic i hemerogràfic del senyor Armand de Fluvià i Escorsa.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 09-01-1996. [Consulta: 18 abril 2023].
- ↑ «FONS ANC1-59 / Armand de Fluvià». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juny 2013].
- ↑ «Honors i distincions. Medalla d'Honor de Barcelona. Fluvià i Escorsa, Armand de (2008).» (en català). Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ «Armand de Fluvià recibe la Medalla de Oro a la Promoción de los Valores de Igualdad». EuropaPress, 22-12-2020.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armand de Fluvià i Escorsa |
- Pàgina personal Arxivat 2008-07-04 a Wayback Machine.
- Fons Armand de Fluvià i Escorsa a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
- Institució Catalana de Genealogia i Heràldica (ICGenHer).