Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les

L'arquebisbat de Mechelen-Brussel·les (neerlandès: Aartsbisdom Mechelen-Brussel; francès: Archidiocèse de Malines-Bruxelles; llatí: Archidioecesis Mechliniensis-Bruxellensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Bèlgica. El 2013 tenia 1.801.000 batejats sobre una població de 2.815.842 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Jozef De Kesel.

Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Mechelen-Brussel·les
Archidioecesis Mechliniensis-Bruxellensis
Imatge
La Catedral de Malines

Localització
Map
 50° 50′ 48″ N, 4° 21′ 09″ E / 50.8467°N,4.3525°E / 50.8467; 4.3525
Bèlgica Bèlgica
Flandes Flandes
Brussel·les Brussel·les
Parròquies659
Conté la subdivisió
Separat dearquebisbat de Cambrai
bisbat de Lieja Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.950.000 (2019) Modifica el valor a Wikidata (811,55 hab./km²)
Llengua utilitzadafrancès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície3.635 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació12 de maig de 1559
PatrociniRumold de Mechelen (24 de juny de)
CatedralSant Rumbald , Sant Miquel i Santa Gúdula (cocatedral)
Organització política
• Arquebisbe metropolità i PrimatJozef De Kesel

Lloc webkerknet.be/aartsbisdom/


La cocatedral de Sants Miquel i Gudula a Brussel·les.

Territori modifica

L'arxidiòcesi comprèn les províncies de Brabant Flamenc, Brabant Való i la regió de Brussel·les-Capital; a més, pertanyen a l'arxidiòcesi vuit municipis de la província d'Anvers, que constitueixen la major part de l'arrondissement de Mechelen, a excepció dels cantons de Lier i de Heist-op-den-Berg, que formen part del bisbat d'Anvers.

La catedral arxiepiscopal és l'església de Sant Rumold a Malines. A Brussel·les l'església més important és la de Sant Miquel i Santa Gúdula, que es troba al centre, a poca distància de la Grand Place.

El territori s'estén sobre i està dividit en 659 parròquies, reagrupades en 3 vicariats i 37 decanats. Els tres vicariats coincideixen amb les divisions lingüístiques de l'arxidiòcesi:

  • el vicariat de Brussel·les (bilingüe)
  • el vicariat del Brabant való (francès)
  • el vicariat del Brabant flamenc i Malines (flamenc)

Al capdavant de cadascun dels vicariats hi ha un bisbe auxiliar.

Província eclesiàstica modifica

La província eclesiàstica de Malines-Brussel·les, instituïda l'any 1559 comprèn com a diòcesis sufragànies totes les diòcesis de Bèlgica, que són:

Basíliques modifica

Al territori es troben 7 basíliques menors:

Història modifica

En el segle xvi, per contrarestar millor la Reforma protestant, així com per solucionar vells problemes polítics i lingüístics, els Països Baixos i els Països Baixos del Sud van patir un canvi substancial de la geografia eclesiàstica, que s'havia mantingut sense canvis des de l'època carolíngia. Amb la butlla del Super universas del 12 de maig de 1559, el Papa Pau IV va reorganitzar les circumscripcions eclesiàstiques de la regió i va crear catorze noves diòcesis, incloent-hi l'arxidiòcesi metropolitana de Malines, amb territori pres de la diòcesi de Cambrai i Lieja. Originalment tenia com a sufragànies les diòcesis d'Anvers, Bruges, Gant, Ieper, 's-Hertogenbosch i Roermond, totes erigides a la mateixa data.

El Papa Pius IV, amb dues butlles especials, va organitzar la seu metropolitana de Mechelen. L'11 de març de 1561,[1] amb la butlla Ex iniuncto nobis,[2] es definiren els límits de la nova diòcesi, el nombre de llocs que componien el territori, i va establir el capítol de la catedral. El dia anterior, amb la butlla Romanus Pontifex,[3] el Papa assignà com a dotació per la manutenció de l'arquebisbe l'abadia benedictina d'Affligem. Amb aquestes butlles, el Papa va reconèixer l'arquebisbe de Malines el títol de Primat de Bèlgica. En 1596 l'arxidiòcesi es dividí en onze deganats (doyennés): Malines, Brussel·les, Lovaina, Leeuw-Sant-Pierre, Leeuw-Saint-Léonard, Diest, Tirlemont, Aalst, Grammont, Renaix i Oosterzele.[4]

El primer metropolità va ser el cardenal Antoine Perrenot de Granvella, que es va veure obligat a exiliar-se el 1564 pels seus estrets vincles amb el rei castellà Felip II. El veritable organitzador de la nova arxidiòcesi va ser Mathias Hovius, que va introduir la reforma desitjada pel Concili de Trento, establint el Seminari arquebisbal, i va fer publicar per la Companyia de Jesús el catecisme, que va ser la base per a la instrucció religiosa dels fidels fins al segle xx.

La Revolució Francesa va tenir conseqüències importants per a l'arxidiòcesi de Mechelen. Els ocupants francesos van confiscar el palau arquebisbal, que va ser venut; i el cardenal Joannes-Henricus von Franckenberg va morir a l'exili a Breda el 1804. El Concordat de 1801 entre Napoleó i el papa Pius VII va normalitzar les relacions entre l'Església catòlica i l'Estat. Amb la butlla Qui Christi Domini del 29 de novembre de 1801, es va suprimir la diòcesi d'Anvers i el seu territori annexat a la de Mechelen, que ara s'estén sobre els departaments francesos, ja no existents de l'actualitat, de Dijle i de Dos Netes.

Alhora, la província eclesiàstica de Mechelen va ser totalment revisada, arribar a comprendre les diòcesis de Tournai, Gant, Namur, Lieja, Aquisgrà, Trier i Magúncia. El 1821 Mechelen va perdre les diòcesis alemanyes, i des de llavors la província eclesiàstica inclou només les diòcesis del territori que el 1830 esdevindrà Bèlgica.

El 22 de març de 1803 va donar una part del seu territori per a la creació del vicariat apostòlic de Breda (avui diòcesi). El 27 de maig de 1834 es va restablir la diòcesi de Bruges com sufragània de Mechelen.

El cardenal Engelbert Sterckx fundà el 1834, la Universitat Catòlica de Malines, transferida l'any següent a Lovaina, en lloc de l'antiga Universitat de Lovaina, fundada el segle XV i que va tenir entre els seus més il·lustres rectors a Jansen.

Durant l'episcopat de Désiré-Joseph Mercier es van dur a terme a Mechelen, entre desembre de 1921 i març de 1925, les denominades converses de Malines, volgudes i presidides pel cardenal; van ser una sèrie de cinc reunions informals entre representants de l'Església Catòlica i l'Església Anglicana per examinar els punts d'acord i els de desacord, l'objectiu d'una possible reunificació entre les dues Esglésies.

El 8 de desembre de 1961 en virtut de la butlla Christi Ecclesia del Papa Joan XXIII va lliurar una altra porció de territori a favor de la restauració de la diòcesi d'Anvers, sufragània de la diòcesi mare, i al mateix temps va assumir el nom actual.

El cardenal Léon-Joseph Suenens va ser un dels grans protagonistes del Concili Vaticà II; a ell es deu també la reorganització de l'arxidiòcesi en tres vicariats lingüístics.

El 31 de maig de 1967 va ser erigida la diòcesi de Hasselt, sufragània de Malines-Brussel·les; i al mateix temps el territori de l'arxidiòcesi s'amplià amb la incorporació del municipi de Landen, retirat de la diòcesi de Lieja.[5]

L'arxidiòcesi ha rebut la visita de Joan Pau II en dues ocasions, la primera el maig de 1985 i la segona el juny de 1995.

Cronologia episcopal modifica

 
Escut de l'arxidiòcesi (1961-)

Estadístiques modifica

A finals del 2013, la diòcesi tenia 1.801.000 batejats sobre una població de 2.815.842 persones, equivalent al 64,0% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 ? 3.093.819 ? 5.315 3.186 2.129 ? 4.546 16.202 895
1969 ? 2.326.496 ? 1.925 1.925 ? 6.780 658
1980 2.278.000 2.504.000 91,0% 3.541 1.554 1.987 643 68 2.408 6.474 657
1990 2.000.000 2.373.526 84,3% 2.513 1.273 1.240 795 89 1.778 4.965 687
1999 1.600.000 2.470.918 64,8% 2.216 1.067 1.149 722 95 1.586 3.750 677
2000 1.800.000 2.500.000 72,0% 2.165 1.022 1.143 831 105 1.654 3.534 677
2001 1.800.000 2.514.185 71,6% 2.120 977 1.143 849 101 1.528 3.380 677
2002 1.600.000 2.513.783 63,6% 2.076 934 1.142 770 105 1.525 3.274 677
2003 1.600.000 2.508.873 63,8% 2.053 911 1.142 779 100 1.477 3.139 677
2004 1.600.000 2.500.000 64,0% 2.034 892 1.142 786 98 1.452 2.972 678
2013 1.801.000 2.815.842 64,0% 1.812 670 1.142 993 88 1.448 1.657 659

Notes modifica

  1. La major part dels autors antics erren en la datació d'aquesta butlla i de les successives. La Ex iniuncto nobis dona com a data: «Datum Romae apud Sanctum Petrum, anno Incarnationis Dominicae MDLX quinto idus Martii, pontificatus nostri anno secundo»;, o sigui, «Donat a Roma prop de Sant Pere, en l'any de l'encarnació del Senyor de 1560, cinquè dels idus de març (11 de març), segon any del nostre Pontificat». Tractant-se de l'any de l'encarnació, que comença el 25 de març, l'11 de març no es pot correspondre al de l'any 1561 del còmput actual.
  2. El text de la butlla a Gallia christiana, Instrumenta, coll. 427-437.
  3. Testo della bolla in Gallia christiana, Instrumenta, coll. 437-440.
  4. Claessens, op. cit., p. 37.
  5. Butlla Qui christianorum (llatí)
  6. No va poder prendre mai possessió de la seva seu a causa de l'oposició del govern francès; l'arxidiòcesi va ser governada pel vicari general Joseph Forgeur i per Jean-François-Ghislain Huleu. Claessens, op. cit., vol. II, p. 240.

Fonts modifica

Vegeu també modifica