Arroyo Catalán
Arroyo Catalán, o simplement El Catalán, és el nom amb què es coneix un grup de cursos fluvials que s'estenen pel nord i el nord-oest de l'Uruguai que aboca les seves aigües al Riu Cuareim, afluent del riu Uruguai,[1] i està format pel Catalán Grande, el Catalán Chico, el Catalán Seco, el Tres Cruces i el Cuaró; situats al seu torn al vessant de les cuchillas o cadenes de turons de Yacaré Cururú, Belén i Catalán.
| ||||
| Tipus | Riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Departament d'Artigas (Uruguai) | |||
| Localització | Cuchilla de Belén | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Departament d'Artigas (Uruguai) | |||
| Localització | Riu Cuareim | |||
| ||||
| Afluent | ||||
| Conca hidrogràfica | Conca de la Plata | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 150 m | |||
Arroyo Catalán Grande modifica
L'arroyo Catalán Grande és un rierol del nord de l'Uruguai, ubicat al departament d'Artigas. Forma part de l'arroyo Catalán. S'estén al llarg de la Cuchilla de Belén, a l'oest del Cerro Vichaderos, del rierol Sepulturas i de l'Arroyo Catalán Seco. És un afluent de l'extrem esquerre del riu Cuareim i de l'Arroyo del Catalancito.[2] La zona és rica en minerals i pedres precioses. Es troba a gairebé 600 quilòmetres al nord de Montevideo, la capital del país, i a pocs quilòmetres de la capital del departament d'Artigas, la ciutat homònima.
El riu va ser batejat per població colonitzadora de la corona d'Espanya durant l'època colonial i va ser destinat, per ordres del Rei el 1750, a la recerca i l'extracció d'àgates i ametistes per a finançar la Caixa de Potosí. Cent anys després, uns músics alemanys van descobrir un important jaciment de minerals a les aigües del riu. A partir d'aquest moment, el Catalán seria un centre d'excavació i explotació de recursos amb destinació a Europa, a càrrec de Nicolás Eifler, i després de la ciutat de Salto, fins a la creació del departament d'Artigas. El 1817 hi tingué lloc la batalla del Catalán.
Etimologia del nom Catalán modifica
No queda clar l'origen del nom Catalán per a aquests rius. En tot cas, el nom ja estava vigent durant la batalla de 1817, per la qual cosa queda descartat que provingui del pedagog Josep Català i Codina, que va arribar a Uruguai l'any 1820 i, òbviament, del seu fill Carlos Catalá Martínez. Una altra hipòtesi per a mirar d'explicar el topònim ens porta fins a l'àrea de naixement de l'Arroyo Catalán i del riu Cuareim, una zona de turons a la cruïlla entre els departaments d'Artigas, Salto i Rivera amb el Brasil. A pocs quilòmetres hi ha el poble de Masoller, que podria rebre el nom d'una família catalana instal·lada en el lloc.[3]
Arqueologia modifica
El 1955 un grup d'investigadors encapçalats per Antonio Taddei[4] van descobrir eines de pedra primitives, les quals van donar lloc a nombroses teories sobre l'existència de pobles prehistòrics sobre la riba del Catalán. Aquests pobles són sovint coneguts com els homes del Catalanense.[5][6]
Referències modifica
- ↑ Guía judicial. Acali Editorial, 1982.
- ↑ Mapa i llista de rius i rierols de l'Uruguai a la pàgina web de l'INE Arxivat 2012-05-18 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ «El Catalán: un rierol uruguaià amb molta història». [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ Ibarra Grasso, Dick Edgar. Las culturas paleolíticas suramericanas (en castellà). Centro de Estudios Arqueologicos y Antropológicos Americanos, 1964, p. 4.
- ↑ Pàgina web de la Presidència de l'Uruguai[Enllaç no actiu] (castellà)
- ↑ «Hallan cuevas que remitirían a ocupaciones humanas más antiguas del continente americano» (en castellà), 31-10-2009. [Consulta: 6 maig 2011].