Arsenolita
L'arsenolita o arsenita és la forma mineral de l'òxid d'arsènic(III) (As₂O₃).[2]Rep el seu nom degut a l'arsènic en la seva composició.[1]
 Arsenolita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | As₂O₃ |
| Epònim | arsènic  |
| Localitat tipus | St Andreasberg, Districte de Sant Andreasberg, Baixa Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.02 |
| Dana | 4.3.9.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | Isomètric - Hexaoctàedric |
| Color | Blau, blanc, groc clar, vermell |
| Exfoliació | Perfecta segons {111} |
| Fractura | Fractura concoidal |
| Duresa | 1,5 a l'escala de Mohs |
| Lluïssor | Vitri - apagat |
| Color de la ratlla | Blanca |
| Diafanitat | Transparent a translúcid |
| Densitat | 3,7 g/cm³ |
| Magnetisme | No magnètic |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Aso |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
Cristal·litza en el sistema cúbic, comunament en forma de diminuts octaedres, de vegades modificat pel dodecaedre, en agregats o costres, també pot tenir forma botroidal, estalactítica, d'aspecte terrestre o pulverulent.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arsenolita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació i jaciments modifica
L'arsenolita és un producte d'oxidació d'altres sulfurs amb contingut d'arsènic en filons hidrotermals; també es pot en incendis o en la crema de filons de carbó. Va ser descoberta a Sant Andreasberg (Baixa Saxònia, Alemanya). També ha estat descrita a altres indrets d'Alemanya, Albània, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Bolívia, Bulgària, el Canadà, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, els Estats Units, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, Macedònia del Nord, Malàisia, el Marroc, Noruega, Nova Zelanda, Polònia, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca, Romania, Rússia, Sèrbia, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa, Xile i la Xina. A Catalunya se n'ha trobat a la mina Atrevida, a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà, Tarragona)[1] i a la mina «San Ignacio» (Setcases, Girona).[4]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: claudetita, realgar, orpiment i eritrita.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Arsenolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 juny 2017].
- ↑ Diccionario de ciencias. Editorial Complutense, 2000, p. 77–. ISBN 978-84-89784-80-2 [Consulta: 15 maig 2013].
- ↑ 3,0 3,1 «Arsenolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 20 maig 2017].
- ↑ Xavier Rodríguez Poblador «La mina "San Ignacio", La Crestella, Setcases, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 3, maig 2016, pàg. 55-67 [Consulta: 27 novembre 2023].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arsenolita |