L'arsenolita o arsenita és la forma mineral de l'òxid d'arsènic(III) (As₂O₃).[2]Rep el seu nom degut a l'arsènic en la seva composició.[1]

Infotaula de mineralArsenolita
Fórmula químicaAsO
Epònimarsènic Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusSt Andreasberg, Districte de Sant Andreasberg, Baixa Saxònia, Alemanya
Classificació
CategoriaMinerals òxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CB.50
Nickel-Strunz 9a ed.4.CB.50 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana4.3.9.1 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líIsomètric - Hexaoctàedric
ColorBlau, blanc, groc clar, vermell
ExfoliacióPerfecta segons {111}
FracturaFractura concoidal
Duresa1,5 a l'escala de Mohs
LluïssorVitri - apagat
Color de la ratllaBlanca
DiafanitatTransparent a translúcid
Densitat3,7 g/cm³
MagnetismeNo magnètic
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolAso Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

Cristal·litza en el sistema cúbic, comunament en forma de diminuts octaedres, de vegades modificat pel dodecaedre, en agregats o costres, també pot tenir forma botroidal, estalactítica, d'aspecte terrestre o pulverulent.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arsenolita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jaciments modifica

L'arsenolita és un producte d'oxidació d'altres sulfurs amb contingut d'arsènic en filons hidrotermals; també es pot en incendis o en la crema de filons de carbó. Va ser descoberta a Sant Andreasberg (Baixa Saxònia, Alemanya). També ha estat descrita a altres indrets d'Alemanya, Albània, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Bolívia, Bulgària, el Canadà, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, els Estats Units, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, Macedònia del Nord, Malàisia, el Marroc, Noruega, Nova Zelanda, Polònia, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca, Romania, Rússia, Sèrbia, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa, Xile i la Xina. A Catalunya se n'ha trobat a la mina Atrevida, a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà, Tarragona)[1] i a la mina «San Ignacio» (Setcases, Girona).[4]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: claudetita, realgar, orpiment i eritrita.[3]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Arsenolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 juny 2017].
  2. Diccionario de ciencias. Editorial Complutense, 2000, p. 77–. ISBN 978-84-89784-80-2 [Consulta: 15 maig 2013]. 
  3. 3,0 3,1 «Arsenolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 20 maig 2017].
  4. Xavier Rodríguez Poblador «La mina "San Ignacio", La Crestella, Setcases, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 3, maig 2016, pàg. 55-67 [Consulta: 27 novembre 2023].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arsenolita