Viquipèdia

Asafètida

espècie vegetal. Asafoetida

L'asafètida o assafètida (Ferula assafoetida), també coneguda, entre altres noms, com a hing o fonoll gegant, és una espècie de planta dins la família apiàcia que és una espècie utilitzada per a fer un tipus de chutney. Es fa servir el seu làtex (oleoresina que exuda el seu rizoma o l'arrel. Fa d'1 a 1,5 m d'alt i és perenne. És nativa de l'Índia.[1] L'asafètida té un gust picant gens plaent quan està crua però cuinada deixa anar un gust suau que recorda el de les cebes, els alls i els porros.[2] Alexandre el Gran la va portar a Europa i ja es menciona al Talmud jueu.

Infotaula d'ésser viuAsafètida
Ferula assa-foetida Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deasafètida Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreApiales
FamíliaApiaceae
TribuScandiceae
GènereFerula
EspècieFerula assa-foetida Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

Té propietats antiflatulents, ja que redueix la microflora dels intestins.[3]

Etimologia modifica

El nom científic Assafoetida deriva del persa assa, que significa 'resina', i del llatí foetida, que es refereix a la seva pudor sulfurosa.

Algun autor creu que l'asafètida es correspon amb la planta anomenada laser per Plini.[4]

Descripció modifica

L'asafètida és una espècie herbàcia perenne i monoica. Les fulles fan de 30 a 40 cm. Les tiges florals estan situades a 2,5 – 3 m d'alt. Les flor són verdoses, produïdes en umbel·les. Els fruits són ovals, plans, petits i de color marró rogenc amb làtex. Tota la planta fa una olor fètida.[5]

Aplicacions medicinals modifica

  • Antigripal. L'asafètida va ser usada per combatre l'epidèmia de grip de 1918. Segons investigadors mèdics de la Universitat de Kaohsiung a Taiwan, aquesta planta produeix substàncies antivíriques en el cas del grip del porc, H1N1, i podria ser utilitzada per desenvolupar un nou medicament contra aquesta grip.[6][7]
  • Digestió. A Tailàndia i l'Índia es fa servir per afavorir la digestió.[8]
  • Asma i bronquitis.[9]
  • Antimicrobiana. En la medicina tradicional xinesa s'ha fet servir des de fa molt de temps com a antimicrobiana.[10]
  • Contracepció.[11] Amb tot i això, es considera inferior a les antigues espècies del gènere Ferula, Silphium.
  • Antiepilèptica. Segons la medicina iunani i la bibliografia etnobotànica.[12]
  • Equilibri del vata. En Ayurveda, l'asafètida es considera que és una de les millors espècies per equilibrar el vata dosha.[13]

Ús regional modifica

  • Dins la regió Jammu de l'Índia, l'asafètida es fa servir com a medecina contra la flatulència i el restrenyiment per part del 60% de la població local.[14] Es fa servir especialment per la casta de l'Hindus i els adeptes al Jainisme i Vaishnavisme, que no poden menjar ni ceba ni alls.

Altre usos modifica

  • Com a esquer de caça i pesca.
  • Per atraure lepidòpters barrejada amb gelea de fruites.
  • Repel·lent dels mals esperits, a Jamaica.

Composició modifica

Típicament conté un 40-64% de resina, 25% de goma, 10-17% d'olis volàtils i 1,5-10% de cendres. La resina se sap que conté asaresinotannols'A' i 'B', àcid ferúlic, umbel·liferona i quatre compostos sense identificar.[15]

Referències modifica

  1. ↑ «Ferula asafoetida». Herbal Online Pharmacy. OSHIMS. [Consulta: 27 desembre 2021].
  2. ↑ «Asafoetida / Hing». Patak's. Arxivat de l'original el 3 juny 2009. [Consulta: 27 desembre 2021].
  3. ↑ S. K. GARG, A. C. BANERJEA, J. VERMA. and M. J. ABRAHAM, EFFECT OF VARIOUS TREATMENTS OF PULSES ON IN VITRO GAS PRODUCTION BY SELECTED INTESTINAL CLOSTRIDIA. Journal of Food Science, Volume 45, Issue 6 (p 1601-1602).
  4. ↑ Pliny (the Elder.). Pliny's Natural History. In Thirty-seven Books. Club, 1848, p. 1–. 
  5. ↑ Abstract from Medicinal Plants of the World, Volume 3
  6. ↑ Lee, CL «Influenza A (H1N1) Antiviral and Cytotoxic Agents from Ferula assa-foetida». Journal of Natural Products, xxx, xx, 19 agost 2009 (Web), pàg. 1568–72. DOI: 10.1021/np900158f. PMID: 19691312.
  7. ↑ Ancient Chinese Remedy May Work for Flu http://www.livescience.com/health/090910-flu-remedy.html
  8. ↑ «Asafetida Tincture BPC 1949». ThaiTanThai, 21-07-2009. Arxivat de l'original el 11 maig 2013. [Consulta: 27 desembre 2021]. «An external ointment for babies to relieve air in stomach or those affected by indigestion, just rub it around baby’s navel. Ingredients: Asafetida 20.0g, Alcohol 70%»
  9. ↑ «Beneficis de l'asafètida». Arxivat de l'original el 2011-07-10. [Consulta: 19 octubre 2011].
  10. ↑ Srinivasan, K.(2005)'Role of Spices Beyond Food Flavoring: Nutraceuticals with Multiple Health Effects',Food Reviews International,21:2,167 — 188
  11. ↑ Riddle, John M. 1992. Contraception and abortion from the ancient world to the Renaissance. Harvard University Press p. 28 and references therein.
  12. ↑ Traditional Systems of Medicine By Abdin, M Z Abdin, Y P Abrol. Published 2006 Alpha Science Int'l Ltd. ISBN 81-7319-707-5
  13. ↑ pg. 74, The Ayurvedic Cookbook by Amadea Morningstar with Urmila Desai, Lotus Light, 1991. ISBN 978-0-914955-06-1
  14. ↑ Hemla Aggarwal and Nidhi Kotwal. Foods Used as Ethno-medicine in Jammu. Ethno-Med, 3(1): 65-68 (2009)
  15. ↑ Handbook of Indices of Food Quality and Authenticity By Rekha S. Singhal, Pushpa R. Kulkarni. Published 1997 Woodhead Publishing Food industry and trade. ISBN 1-85573-299-8

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asafètida
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Asafètida&oldid=33092746»