Viquipèdia

Ashaninca

poble indígena de Sud-amèrica
Per a altres significats, vegeu «Ashaninca (llengua)».

Els campa o ashaninca[1] són un poble que habita prop del naixement del riu Amazones, a l'est de Perú (regions de Junín, Pasco, Huánuco i part d'Ucayali i a l'estat d'Acre (Brasil). Parlen la llengua ashaninca, pertanyent a la família de llengües amerindies arawak, juntament amb els amuesha, matsiguenga, nomatsiguenga i piro.[2] Tradicionalment no tenen cultura escrita.[3] Arribaren a realitzar un art de la persuasió i el convéncer mitjançant la paraula i gestos.[4] L'investigador Gerald Weiss identificà fins a 19 recursos retòrics formals.[5]

Infotaula de grup humàAshaninca

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspobles indígenes Modifica el valor a Wikidata
Població total97.477 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Llenguaashaninca i llengües arawak Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deDepartament d'Ucayali (Perú) i Acre (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú i Brasil Modifica el valor a Wikidata
Benki Piyãko, cap ashaninca, en una trobada amb representants de l'administració brasilera
Artesanat Asháninka
Dos infants ashaninca a la seva casa del departament d'Ucayali

Denominació modifica

Identificats amb diversos noms: Ande, Anti, Chuncho, Pilcozone, Tamba, Campari, són especialment coneguts pels antropòlegs i missioners sota el nom de Campa, o Kampa al Brasil, per designar només els ashaninka o als arawaks sud-andins en general (excepte piro i amuesha).[6] Ashenĩka designa una autodenominació de persones, que es pot traduir com "els meus pares", "la meva gent".[7]

Després dels anys vuitanta, prefereixen ser definit amb el nom ashaninca, en comptes de campa, de caràcter pejoratiu. Tot i així, també se’ls coneix com a riu Campa o Campa-Asháninka per diferenciar-los dels Campa Pajonal o Campa-Ashéninka.[8] El seu idioma, l'ashaninca, és un de les cinc llengües campa. Els que van a l'escola aprenen espanyol al Perú i portuguès al Brasil.

Asháninka i Ashéninka modifica

Culturalment propers, els ashaninca estan situats als marges dels rius Tambo, Ene, i alt Perené, mentre que els ashéninka són localitzats als marges dels rius Pichis, Gran Pajonal, i Ucayali. Aquests darrers es diferencien dels ashaninca per les seves variacions dialectaos.[9]

Història modifica

El 1742 es van revoltar contra els espanyols que ocuparen el seu territori i els van expulsar. Això aïllarà una gran part de l'Amazònia i els protegirà durant aproximadament un segle, però no resistiran la febre del cautxú que va afectar fortament aquesta part de l'Amazònia i ha delmat el 90% de la població índia (esclavitud, epidèmies i brutalitat cruel a Stephen Corry, director de Survival International).[10]

A principis del segle xx, molts ashaninca foren van convertits en esclaus dels explotadors del cautxú, els seringeiros, i posteriorment pels explotadors de fusta. El 1984 foren visitats per l'exploradora francesa Jéromine Pasteur, qui va liderar accions per ajudar-los i defensar la selva amazònica.

Des del 1987, molts d'ells ha estat víctimes de malalties importades pels europeus o els seus descendents, i molts altres van ser víctimes col·laterals de la violència entre les guerrilles maoistes de Sendero Luminoso i les forces "antiinsurgents". El 2014 es va trobar una fossa comuna que contenia les restes d’unes 800 persones, la majoria de les quals es creu que són indis ashaninca i Matsiguenga, i n’hi ha d’altres al territori ashaninca. (Segons l'ONG Survival, "70.000 persones van morir o van desaparèixer durant la insurrecció",[11] i a tot el Perú, hi va haver "assassinats de líders, tortures, adoctrinament forçat de nens i execucions").[12]

L'agost de 1995, el govern d'Alberto Fujimori va promulgar una llei que eliminava la protecció legal de les terres ashaninca, fins llavors reconeguda per la Constitució anterior.[13] El 2003 es va constituir la Reserva comunal Asháninka.

Els grups que viuen al bosc viuen de la caça del tapir, el pecari i el mico forestal que practiquen els homes, i consumeixen productes collits (fruits ...) o conreats periòdicament al bosc (nyam, moniato, xili, carbassa, plàtan, pinya) que conreen les dones. Però el seu hàbitat i part dels seus recursos vitals segueixen seriosament amenaçats per projectes de petroli i gas, preses hidroelèctriques, tràfic de drogues i cultiu de coca, o fins i tot desforestació il·legal.[11]

A més, un petit grup rebel de Sendero Luminoso "encara actiu a la regió dels rius Apurimac i Ene (al cor del territori Asháninka)[11] Ruth Buendía (líder ashaninca i presidenta del Centre Asháninka del riu Ene durant alguns anys) va ser guardonada amb el Premi Mediambiental Goldman gràcies als seus esforços amb la seva ONG CARE[14] contra el projecte de la presa Pakitzapango (2200 megawatts) que hauria obligat a diversos mil ashaninca per deixar les seves llars i pobles si això hagués passat, i que és només un dels sis projectes de producció d’energia hidroelèctrica previstos en virtut d’un acord energètic entre el Brasil i el Perú.[11]

Referències modifica

  1. ↑ «Ashaninca». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. ↑  PDF José Pimenta, De l’échange traditionnel à l’économie du « développement durable ». La notion de « projet » entre les Ashaninka du Haut-Juruá (Amazonie brésilienne), Revues de sociologie : Cahiers du Brésil Contemporain, 2006, n°63/64, p.17-50
  3. ↑ Harris, 1990, p. 491.
  4. ↑ Harris, 1990, p. 492.
  5. ↑ Harris, 1990, p. 492-493.
  6. ↑ (portuguès) Ashaninka : Localização e população, Povos Indígenas no Brasil
  7. ↑ (portuguès) Ashaninka : Nome e língua, Povos Indígenas no Brasil
  8. ↑  PDF(anglès) Juan Pablo Sarmiento Barletti, Kametsa asaiki : the pursuit of the « good life » in an Ashaninka village, thèse PhD, 2011, University of St Andrews, Section 1 p. 4-7[24-27] et 74[94]
  9. ↑ Marc Lenaerts, Nos sœurs Manioc et l'étranger Jaguar : diversité et changement des savoirs sur les Êtres de la Nature, chez les Ashéninka de l'Ucayali (Amazonie péruvienne et brésilienne), thèse, Université libre de Bruxelles, 2002, p. 36 et 38
  10. ↑ Commentaire d'une photographie de Mike Goldwater Arxivat 2021-06-08 a Wayback Machine., citant Stephen Corry, directeur de Survival International
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 La plus grande fosse commune du Pérou lève le voile sur l’assassinat de centaines d’Indiens ashaninca Arxivat 2021-06-08 a Wayback Machine., Survival-France Arxivat 2017-01-28 a Wayback Machine., 23 juin 2014
  12. ↑ Les Asháninka ; commentaire Arxivat 2021-06-08 a Wayback Machine. d'une photo d'Angela Cumberbirch], par Survival-France Arxivat 2017-01-28 a Wayback Machine.
  13. ↑ les ashaninka, peuple de la forêt péruvienne, sont dépouillés de leurs terres, Diffusion de l'Information sur Amérique Latine (DIAL), dossier 2230, 16-30 juin 1998
  14. ↑ Site Internet de l'ONG CARE

Bibliografia modifica

  • Harris, Marvin. Antropología cultural. Madrid: Alianza, 1990. ISBN 84-206-0464-X. 
  • Jeremy Narby: Die kosmische Schlange. Auf den Pfaden der Schamanen zu den Ursprüngen modernen Wissens. Klett-Cotta, Stuttgart 2001, ISBN 3-608-93518-5.
  • Michael F. Brown, Eduardo Fernández: War of Shadows. The Struggle for Utopia in the Peruvian Amazon. University of California Press, Berkley 1993, ISBN 0-520-07448-3.
  • Eliane Fernandes Ferreira: Von Pfeil und Bogen zum „Digitalen Bogen“. Die Indigenen Brasiliens und das Internet. Transcript Verlag, Bielefeld 2009, ISBN 978-3-8376-1049-9, S. 151–188.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ashaninca&oldid=31966262»