Associació de Municipis per la Independència

Organització d'entitats locals que defensen la independència de Catalunya

L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) és una organització que agrupa diferents entitats locals per tal de defensar l'assoliment dels drets nacionals de Catalunya amb l'objectiu de promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació.[1]

Infotaula d'organitzacióAssociació de Municipis per la Independència
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització política Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaindependentisme català Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació14 desembre 2011, Vic Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJosep Maria Cervera i Pinart (2018–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmunicipisindependencia.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: municipisindependencia Twitter (X): AMI__cat Instagram: municipisindependencia Youtube: UCCXaNi2Z-4FvTAF06vbnUrw Modifica el valor a Wikidata

L'entitat fou constituïda oficialment el 14 de desembre de 2011 a Vic. Des d'aleshores, el nombre de municipis adherits no ha parat de créixer, aplegant setmana darrere setmana dotzenes de municipis, agafant així un pes cada cop més significatiu arreu del territori. La continuïtat del moviment permet connectar Portbou a l'Alt Empordà amb Alcanar al Montsià i Alt Àneu al Pallars Sobirà. Actualment aplega oficialment totes les diputacions provincials (Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida),[2] 37 consells comarcals (90,2% del total), 787 municipis catalans (el 83,0% del total), 9 entitats municipals descentralitzades i 1 consorci.

Història modifica

L'entitat fou fundada el 8 de setembre de 2011 pel ple municipal d'Arenys de Munt,[3][4] seguint la proposta del batlle de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, de Convergència i Unió (CiU).[5][6][7] A Arenys de Munt va tenir el suport del govern municipal (CUP i CiU) i d'ERC, mentre que el PSC s'abstingué i el PP hi votà en contra.[8] El ple municipal de Vic va aprovar la proposta poc després, el 12 de setembre de 2011. Dels partits presents a l'ajuntament vigatà, votaren a favor de la iniciativa: CiU, ERC, CUP, ICV i SI; mentre que el PSC s'abstingué i PxC hi votà en contra.[6][7][9]

El projecte sorgí com a resultat de les Consultes sobre la independència de Catalunya, iniciades a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009, i el moviment institucional de declaracions de «municipis moralment exclosos de la Constitució espanyola», el qual arribà a aplegar el 12% dels ajuntaments de la Comunitat Autònoma de Catalunya, iniciat com a reacció a les retallades del Tribunal Constitucional a l'Estatut d'Autonomia democràticament ratificat l'any 2006[10] pel 35,77% dels electors a Catalunya. Des d'aleshores, els batlles de Vic, Josep M. Vila d'Abadal (UDC), i del Port de la Selva, Josep Maria Cervera (CDC), foren els principals promotors.[10]

L'entitat fou oficialment constituïda a Vic el 14 de desembre de 2011,[11] amb l'aprovació corresponent dels seus estatuts[12] pels alcaldes de 156 municipis que van assistir a la reunió. La seva comissió executiva es va reunir per primer cop el 25 de gener de 2012, en el qual es va marcar el calendari d'actuacions i es va definir l'estratègia que se seguiria en els propers mesos.[13]

 
Rètol de Municipi per la Independència a l'entrada al municipi de Calldetenes (Osona).

El 10 de maig de 2012 esclatà la polèmica quan la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya envià un requeriment a l'Ajuntament de Vilablareix (el Gironès) perquè retirés «en la major brevetat possible» el rètol de l'entrada del poble que indicava la seva pertinença a l'AMI. Concretament, la conselleria dirigida per Lluís Miquel Recoder argumentava que els suports amb els noms dels pobles era «infraestructura propietat de la Generalitat». En resposta, el batlle municipal David Mascort (ERC) no cedí a les pretensions exigides i sol·licità empara i suport a la resta de municipis de l'AMI, al mateix temps que els esperonava a fer el mateix.[14][15]

En l'assemblea general del 7 de juliol a Girona s'aprovà incorporar els ens submunicipals a l'AMI: consorcis, entitats municipals descentralitzades, mancomunitats, districtes, etc. També s'acordà donar suport als municipis de poca població davant l'anunciada «Propuesta de Ley Reguladora de las Bases del Régimen Local del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas» del govern espanyol.

El 10 de juliol de 2012 l'AMI es reuneix oficialment amb Òmnium Cultural, en la qual ambdues acorden que treballaran en la mateixa causa: aconseguir el suport necessari per fer una consulta popular que reflecteixi la voluntat dels catalans d'assolir la independència.[16]

L'11 de setembre de 2012 l'AMI participa en la capçalera de la manifestació independentista convocada per l'ANC, la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa", la qual congrega entre 600.000 (segons el Govern espanyol)[17][18] i 2 milions de persones (segons els organitzadors).[18][19] El juliol de 2015 Carles Puigdemont va substituir Josep Maria Vila d'Abadal com a president de l'AMI.

El 12 de gener de 2016, degut el nomenament de Carles Puigdemont com a President de la Generalitat de Catalunya, el vicepresident de l'entitat Josep Andreu i Domingo el substitueix en funcions.[20]

Altres pronunciaments locals modifica

D'ençà el 3 de setembre de 2012, amb la declaració de Sant Pere de Torelló i Calldetenes, actualment hi ha un mínim conegut de 197 municipis que ja han pres la iniciativa de conformar municipalment el Territori Català Lliure.

Altres municipis han aprovat mocions a favor del dret a decidir, com per exemple Pineda de Mar,[21] per donar suport a la resolució aprovada al Parlament de Catalunya el 27 de setembre de 2012. També d'altres han decidit penjar l'estelada a l'ajuntament o en un punt visible del municipi.

El PP de l'Hospitalet de Llobregat va voler que el municipi es pronunciés en contra de la independència,[22] però va retirar[23] la proposta davant del bloqueig del PSC que volia que es declarés federalista.[24]

El 29 d'octubre de 2012, el PSC de Palafolls va aprovar una moció amb la intenció de crear l'Associació de Municipis pel Federalisme Republicà, amb l'objectiu d'establir un Estat Federal, conformat per 5 estats federats (Espanya, Portugal, Galícia, Euskadi i Catalunya) amb capital a Toledo.[25]

Entitats locals adherides modifica

(∗) = Amb moció d'adhesió encara no oficialment registrada.[26]

Alt Camp (20/23) modifica

El Consell Comarcal de l'Alt Camp i tots els municipis excepte:

Alt Empordà (60/68) modifica

El Consell Comarcal de l'Alt Empordà[27] i tots els municipis excepte:

Alt Penedès (24/27) modifica

El Consell Comarcal de l'Alt Penedès[28] i tots els municipis excepte:

Alt Urgell (13/19) modifica

El Consell Comarcal de l'Alt Urgell i tots els municipis excepte:

Alta Ribagorça (1/3) modifica

Anoia (23/33) modifica

El Consell Comarcal de l'Anoia i tots els municipis excepte:

Bages (24/30) modifica

El Consell Comarcal del Bages[29] i tots els municipis excepte :

Baix Camp (22/28) modifica

El Consell Comarcal del Baix Camp i tots els municipis excepte:

Baix Ebre (12/14) modifica

El Consell Comarcal del Baix Ebre[30] i tots els municipis excepte:

Baix Empordà (29/36) modifica

El Consell Comarcal del Baix Empordà[31] i tots els municipis excepte:

Baix Llobregat (17/30) modifica

Tots els municipis excepte:

Baix Penedès (6/14) modifica

El Consell Comarcal del Baix Penedès i els municipis:

Berguedà (29/31) modifica

El Consell Comarcal del Berguedà i tots els municipis excepte:

Cerdanya (17/17) modifica

El Consell Comarcal de la Cerdanya i tots els 17 municipis.

Conca de Barberà (18/22) modifica

El Consell Comarcal de la Conca de Barberà[32] i tots els municipis excepte:

Garraf (5/6) modifica

El Consell Comarcal del Garraf i tots els municipis excepte:

Garrigues (24/24) modifica

El Consell Comarcal de les Garrigues i tots els municipis.

Garrotxa (20/21) modifica

El Consell Comarcal de la Garrotxa[33] i tots els municipis excepte:

Gironès (26/28) modifica

El Consell Comarcal del Gironès[34] i tots els municipis excepte:

Maresme (27/30) modifica

El Consell Comarcal del Maresme i tots els municipis excepte:

Moianès (9/10) modifica

Tots els municipis excepte:

Montsià (9/12) modifica

El Consell Comarcal del Montsià i tots els municipis excepte:

Noguera (30/30) modifica

El Consell Comarcal de La Noguera i tots els 30 municipis.

Osona (50/50) modifica

El Consell Comarcal d'Osona i tots els 50 municipis.

Pallars Jussà (11/14) modifica

El Consell Comarcal del Pallars Jussà[35] i tots els municipis excepte:

Pallars Sobirà (10/15) modifica

El Consell Comarcal del Pallars Sobirà[36] i tots els municipis excepte:

Pla de l'Estany (11/11) modifica

El Consell Comarcal del Pla de l'Estany i tots els 11 municipis.

Pla d'Urgell (16/16) modifica

El Consell Comarcal del Pla d'Urgell i tots els 16 municipis.

Priorat (22/23) modifica

El Consell Comarcal del Priorat[37] i tots els municipis excepte:

Ribera d'Ebre (13/14) modifica

El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre[38] i tots els municipis excepte:

Ripollès (19/19) modifica

El Consell Comarcal del Ripollès[39] i tots els 19 municipis.

Segarra (18/21) modifica

El Consell Comarcal de la Segarra[40] i tots els municipis excepte:

Segrià (32/38) modifica

El Consell Comarcal del Segrià i tots els municipis excepte:

Selva (24/26) modifica

El Consell Comarcal de la Selva[41] i tots els municipis excepte:

Solsonès (13/15) modifica

El Consell Comarcal del Solsonès[42] i tots els municipis excepte:

Tarragonès (14/22) modifica

El Consell Comarcal del Tarragonès i tots els municipis excepte:

Terra Alta (10/12) modifica

El Consell Comarcal de la Terra Alta i tots els municipis excepte:

Urgell (15/20) modifica

El Consell Comarcal de l'Urgell[43] i tots els municipis excepte:

Vallès Occidental (13/23) modifica

El Consell Comarcal del Vallès Occidental i tots els municipis excepte:

Vallès Oriental (31/39) modifica

El Consell Comarcal del Vallès Oriental i tots els municipis excepte:

Entitats municipals descentralitzades (9/63) modifica

Altres (5) modifica

Estadístiques modifica

 
Entrada d'Alella (Maresme) amb un cartell anunciant la pertinença a l'AMI
Província Pobl. Adherida Pobl. Total % Pobl. Mun. Adherits Mun. Totals % Mun.
Barcelona 1.861.650 5.529.099 33,7% 249 311 80,1%
Girona 666.970 756.810 88,1% 202 222 91,0%
Lleida 276.175 442.308 62,4% 190 231 82,3%
Tarragona 487.998 811.401 60,1% 146 184 79,3%
Catalunya 3.292.793 7.539.618 43,7% 787 948 83,0%

A data de 22 d'octubre del 2012 formava part de l'AMI el 63,8% del territori (20.348,21 km2).[46]

Galeria modifica

Referències modifica

  1. «El Ple Municipal aprova la proposta de crear una associació per promoure el Dret a Decidir de Catalunya». Ajuntament de Vic, 12-09-2011. Arxivat de l'original el 2013-09-16. [Consulta: 13 setembre 2011].
  2. Les quatre diputacions de Catalunya ja formen part de l'AMI Vilaweb
  3. «Acta del ple de l'Ajuntament d'Arenys de Munt del 8 de setembre de 2011, en el qual es va aprovar l'adhesió d'aquest municipi a l'Associació de Municipis per la Independència». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 5 juny 2012].
  4. «Notícia "Arenys de Munt, el primer participant a l'associació 'Municipis per la independència'" al web de l'Ajuntament d'Arenys de Munt». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 5 juny 2012].
  5. «Vila d'Abadal crearà l'associació de municipis per la independència». Nació Digital, 19-06-2011.
  6. 6,0 6,1 «Vila d'Abadal impulsa l'Associació de Municipis per la Independència». El Triangle, 12-09-2011. Arxivat de l'original el 2011-12-05. [Consulta: 13 setembre 2011].
  7. 7,0 7,1 «Vic aprova la creació de l'associació de municipis per la independència». VilaWeb, 12-09-2011.
  8. Notícia "Arenys de Munt s'uneix a treballar per la independència" a El Punt Avui del 10 de setembre de 2011
  9. March, Oriol. «L'ajuntament de Vic posa en marxa l'associació de municipis per la independència». diari Ara, 12-09-2011.
  10. 10,0 10,1 López, Núria. «Els pobles "exclosos" de la constitució s'uniran en una associació a la tardor». El Punt Avui, 15-08-2011.
  11. «Els municipis inicien a Vic la «reconstrucció nacional»». Nacio Digital, 14-12-2011.
  12. «L'ONU inspira Vila d'Abadal». Nació Digital, 13-12-2011.
  13. «L'Associació de Municipis per la Independència mira el món». Nació Digital, 24-01-2011.
  14. «El Govern obliga Vilablareix a retirar un rètol independentista». Llibertat.cat, 11-05-2012.
  15. «Recoder fa la guitza a l'Associació de Municipis per la Independència». Nació Digital, 10-05-2012.
  16. «Òmnium Cultural es compromet a col·laborar amb l'AMI». AMI, 10-07-2012.
  17. «Article al diari Ara». Diari Ara, 11-09-2012.
  18. 18,0 18,1 «Golejada independentista, la manifestació més gran a BCN». Elperiodico.com, 14-09-2011.
  19. Piñol, Àngels. «El independentismo catalán logra una histórica exhibición de fuerza». El País, 11-09-2011.
  20. «L'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, president de l'AMI en funcions». ccma.cat. [Consulta: 13 gener 2016].
  21. L'Ajuntament de Pineda aprova una moció a favor d'un referèndum per l'autodeterminació Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. radiopineda.cat, 30/10/2012
  22. [enllaç sense format] http://www.vilaweb.cat/noticia/4046880/20121012/pp-vol-lhospitalet-declari-municipi-independencia.html
  23. [enllaç sense format] http://www.ideal.es/agencias/20121016/mas-actualidad/espana/lhospitalet-retira-mocion-contra-independencia_201210161253.html Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  24. [enllaç sense format] http://www.elperiodico.com/es/noticias/hospitalet/psc-hospitalet-bloquea-posibilidad-declarar-ciudad-contra-independencia-2232536
  25. [enllaç sense format] http://www.radiopalafolls.cat/2012/10/29/el-ple-defensa-el-dret-a-decidir-i-aprova-crear-lassociacio-de-municipis-pel-federalisme-republica/
  26. «Municipis adherits». municipisindependencia.cat, febrer 2015.
  27. El Consell Comarcal de l'Alt Empordà gira cap a la independència, Nació Digital.
  28. Els Consells Comarcals d'Osona i l'Alt Penedès se sumen a l'Associació de Municipis per la Independència, Llibertat.
  29. El Bages també s'adhereix als Municipis per la Independència, Nació Digital.
  30. El Consell Comarcal del Baix Ebre tanca el pressupost de l'any 2011 amb un romanent de tresoreria positiu de 63.255 €[Enllaç no actiu], baixebre.cat.
  31. El Baix Empordà s'adhereix a Municipis per la Independència, Nació Digital.
  32. El Consell Comarcal de la Conca s'adhereix a l'Associació de Municipis per la Independència Arxivat 2021-01-27 a Wayback Machine., esplugafmradio.
  33. El Consell Comarcal de la Garrotxa, per la independència, Nació Digital.
  34. El Consell Comarcal del Gironès s'adhereix a l'Associació de Municipis per la Independència, Llibertat.
  35. El Jussà s'adhereix a l'Associació de Municipis per la Independència[Enllaç no actiu], BonDia.cat
  36. El Consell Comarcal del Pallars Sobirà s'adhereix a l'Associació de Municipis per la Independència Arxivat 2014-10-16 a Wayback Machine., PallarsDigital.cat
  37. «L'aprovació per unanimitat de tres mocions marca el ple del Consell Comarcal del Priorat». Arxivat de l'original el 2012-08-12. [Consulta: 27 juliol 2012].
  38. Rasquera, Ginestar, Benissanet i Miravet rebran 100.000 euros, marfanta.
  39. El Consell del Ripollès se suma a l'Associació de Municipis per la Independència, Llibertat.
  40. El Consell Comarcal de la Segarra s'adhereix a l'Associació de Municipis per la Independència, Segarra per la Independència anc-segarra.blogspot.com
  41. Els consells comarcals del Baix Empordà i la Selva s'adhereixen a l'Associació de Municipis per la Independència, Llibertat.
  42. El Consell Comarcal del Solsonès s'adhereix a la independència, Nació Digital.
  43. El Consell Comarcal de l'Urgell, per la independència, Nació Digital.
  44. La Diputació de Barcelona s'adhereix a l'AMI Arxivat 2015-10-02 a Wayback Machine. El Món
  45. Diputació de Barcelona s'adhereix a l'AMI Diputació de Barcelona
  46. AMI

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Associació de Municipis per la Independència