Assut

construcció per a desviar una part del cabdal d'un riu o similar, cap a una séquia o canal
No s'ha de confondre amb sobreeixidor (hidrologia).

Assut (de l'àrab as sad, 'barrera') és una presa de reduïdes dimensions. Es tracta d'una obra de fàbrica de poca alçària construïda transversalment en un riu o en un rierol per a aturar l'aigua, fer-ne pujar el nivell i derivar-la fora de la llera en general cap a una séquia.

L'assut és una part important en els regadius tradicionals que segueixen en ús en les hortes de València i Múrcia.

L'assut de Xerta es troba en la confluència dels municipis de Xerta, Benifallet i Tivenys al riu Ebre,[1] va ser construït per la ciutat de Tortosa a la dècada de 1440.[2] Al segle xvi s'hi van afegir un parell de molins de regolf i una pesquera,[3] però les séquies no es van posar en funcionament fins als segles xix (esquerra) i xx.[4] Tradicionalment es considera que a partir d'aquest assut comença el Delta de l'Ebre.[5]

Imatges d'assuts modifica

Referències modifica

  1. Fabregat, Emeteri; Vidal, Jacobo «La canalització de l'Ebre a la regió de Tortosa (1347-1851)». Quaderns d'Història de l'Enginyeria, 8, 2007, pàg. 3-50.
  2. Vidal Franquet, Jacobo. La construcció de l'assut i séquies de Xerta‐Tivenys (Tortosa) a la Baixa Edat Mitjana: de la promoció municipal a l'episcopal. Benicarló: Onada Edicions, 2006. ISBN 9788496623057. 
  3. Vidal Franquet, Jacobo «La continuidad de una obra medieval: azud, acequias, molinos y pesquera del Bajo Ebro en la época del Renacimiento». Quaderns d'Història de l'Enginyeria, 11, 2010, pàg. 129-174.
  4. Fagregat Galcerà, Emeteri. L'impacte de l'arròs. El delta de l'Ebre a la dècada del 1860. Benicarló: Onada Edicions, 2006. 
  5. "El azud de Xerta", Revista Cimbra (del Colegio de Ingenieros Técnicos de Obras Públicas e Ingenieros Civiles) núm. 367, gener-febrer 2006 (en format PDF), (castellà)

Vegeu també modifica