Viquipèdia

Atelopus cruciger

espècie d'amfibi

Atelopus cruciger és una espècie d'amfibi pertanyent a la família dels bufònids,[1][2] la qual va desaparèixer durant gairebé 20 anys fins que una petita població va ésser redescoberta el 2004.[3][4]

Infotaula d'ésser viuAtelopus cruciger Modifica el valor a Wikidata

Il·lustració del 1858 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill crític
UICN54502 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAmphibia
OrdreAnura
FamíliaBufonidae
GènereAtelopus
EspècieAtelopus cruciger Modifica el valor a Wikidata
v. Martens, 1856

Descripció modifica

Les femelles fan 39,5-49,9 mm de llargada i els mascles entre 28,2 i 34,6. És relativament esvelta, de color verd groguenc a verd oliva al dors i amb vetes o puntets de color negre. Les parts inferiors són de color groc crema i amb una franja negra o marró al llarg dels costats del cos des del musell fins al ventre. Presenta un patró en forma de creu ben definida darrere del cap. Extremitats posteriors i peus allargats. Superfícies internes de les extremitats de color marró fosc o negre. Musell triangular, pla i estès més enllà de la mandíbula inferior. Espai interorbitari pla. Diàmetre ocular igual a la distància entre els ulls i els narius. El dit polze representa la meitat de la longitud de la mà i té dues falanges. Presència de tubercles metacarpians i metatarsians. Mascles amb una excrescència nupcial al dit número 1. Berrugues petites, arrodonides i glandulars a les superfícies lateral i dorsolateral de darrere dels ulls, les quals s'estenen en una filera vers la superfície dorsal, l'engonal i les àrees dorsals dels braços i cames, i, en part també, fins a les mans i els tarsos. Els capgrossos tenen cues més allargades (el 61% de la longitud del cos) que els de les altres espècies d'Atelopus[5] i presenten grans ventoses abdominals per aferrar-se a les roques dels rierols a semblança d'altres espècies del mateix gènere. El mascle té els avantbraços més gruixuts i el cap més llarg i ample que la femella.[6] Per a dissuadir els seus depredadors, segrega toxines a través de la seua pell que fan que tingui un sabor desagradable (són entre 3 i 17 vegades menys potents que les d'Atelopus zeteki,[7] tot i que poden causar la mateixa seqüència de símptomes quan són injectades en ratolins).[8][9]

Reproducció modifica

Té lloc normalment durant l'estació seca perquè els capgrossos no siguin arrossegats durant les fortes pluges que s'esdevenen durant l'estació humida. Els mascles passen molt de temps cridant les femelles emprant tres tipus de raucs diferents.[10] L'aparellament pot durar fins a 19 dies i la femella pon al voltant de 150-270 ous sobre el substrat d'un rierol.[9]

Alimentació modifica

És una granota activa durant el dia que es nodreix de formigues i d'altres insectes.[9]

Hàbitat i distribució geogràfica modifica

Viu en diversos indrets de Veneçuela[11][12][13] ubicats entre 30 i 2.200 m d'altitud als vessants nord i sud de la Serralada de la Costa (el Distrito Capital[14] i els estats d'Aragua,[15][16] Carabobo,[16] Cojedes, Miranda,[14] Vargas i Yaracuy).[17] Es troba generalment als rierols de corrent ràpid (i els seus voltants) que travessen els boscos humits de muntanya i de planúria.[4][18]

Principals amenaces modifica

Les seues principals amenaces són la quitridiomicosi,[19][20] la pluja àcida causada per la gran concentració d'indústries que hi ha al voltant de les ciutats de Valencia i Maracay,[21] les sequeres, les inundacions i la recol·lecció per a finalitats científiques o comercials.[22][4][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34]

Referències modifica

  1. ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ Rodríguez-Contreras, A., Celsa Señaris, J., Lampo, M. i Rivero, R., 2008. Rediscovery of Atelopus cruciger (Anura: Bufonidae): current status in the Cordillera de La Costa, Venezuela. Oryx, 42: 301-304.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 UICN (anglès)
  5. ↑ Mebs, D., 1980. "Zur Fortpflanzung von Atelopus cruciger (Amphibia: Salientia: Bufonidae)." Salamandra, 16(2), 65-81.
  6. ↑ Lötters, S., La Marca, E. i Vences, M., 2004. Redescriptions of two toad species of the Genus Atelopus from coastal Venezuela. Copeia, 2004: 222-234.
  7. ↑ Brown, G. B., Kim, Y. H., Küntzel, H., Mosher, H. S., Fuhrman, G. J. i Fuhrman, F. A., 1977. Chemistry and pharmacology of skin toxins from the frog Atelopus zeteki (atelopidtoxin: zetekitoxin). Toxicon, 15, 115-128.
  8. ↑ Fuhrman, F. A., Fuhrman, G. J. i Mosher, H. S., 1969. Toxin from skin of frogs of the genus Atelopus: differentiation from dendrobatid toxins. Science, 165(3900), 1376-1377.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 AmphibiaWeb (anglès)
  10. ↑ Cocroft, R. B., McDiarmid, R. W., Jaslow, A. P. i Ruiz-Carranza, P. M., 1990. Vocalization of eight species of Atelopus (Anura: Bufonidae) with comments on the communication in the genus. Copeia, 1990, 631-643.
  11. ↑ Yerena, E. i C. Rivero-Blanco, 2008 "2007". Extension of the known geographic distribution of Atelopus cruciger in northern Venezuela. Herpetotropicos. Mérida, Veneçuela, 4: 7–9.
  12. ↑ Müller, L., 1934. Über eine neue Rasse von Atelopus cruciger (Licht. u. Marts.) von Venezuela. Zoologischer Anzeiger 108: 145–155.
  13. ↑ Barrio Amorós, C. L., 2004. Amphibians of Venezuela Systematic List, Distribution and References, An Update. Review of Ecology in Latin America: 1-48.
  14. ↑ 14,0 14,1 Solano de Chacín, H., 1968. Anfibios comunes del Valle de Caracas. Estudio de Caracas (Ecología Vegetal y Fauna), pp. 259-294. Univ. Central de Venezuela, Caracas.
  15. ↑ Manzanilla, J., 2001. Clave ilustrada y descripción de los anfibios del noroeste del Estado Aragua, con comentarios sobre su historia natural. Trabajo de Ascenso. Universidad Central de Venezuela, Maracay.
  16. ↑ 16,0 16,1 Manzanilla, J., Fernández-Badillo, A., La Marca, E. i Visbal, R., 1995. Fauna del Parque Nacional Henri Pittier, Venezuela. Composición y distribución de los anfibios. Acta Científica Venezolana: 294-302.
  17. ↑ Rivas Fuenmayor, G., 1998. Geographic distribution. Anura. Atelopus cruciger. Herpetological Review, 29, 172.
  18. ↑ GBIF (anglès)
  19. ↑ Guayasamin, J. M., Bonaccorso, E. A., Speare, R. i Mendez, D., 2002. The roles of climatic variation and chytridiomicosis in declining populations of Atelopus cruciger (Anura: Bufonidae) in Venezuela. Abstract, ASIH Annual Conference.
  20. ↑ Bonaccorso, E., Guayasamin, J. M., Méndez, D. i Speare, R. 2003. Chytridomycosis as a possible cause of population declines in Atelopus cruciger (Anura: Bufonidae). Herpetological Review: 331-334.
  21. ↑ www.atelopus.com (anglès)
  22. ↑ UNEP-WCMC, 2008. Review of Non-CITES Amphibian species that are known or likely to be in international trade. Part II. A Report to the European Commission. UNEP-WCMC, Cambridge. «PDF».
  23. ↑ La Marca, E., 1995. Crisis de biodiversidad en anfibios de Venezuela: estudio de casos. A: Alonso-Amelot, M. E. (ed.). La Biodiversidad Neotropical y la Amenaza de las Extinciones, pp. 47-69. Universidad de Los Andes, Mérida.
  24. ↑ La Marca, E. i Lötters, S., 1997. Monitoring of declines in Venezuelan Atelopus. A: Bohme,W., Bishoff, W. i Ziegler, T. (editors). Herpetologia Bonnensis, pp. 207-213. Society European Herpetology, Bonn.
  25. ↑ La Marca, E., Lips, K. R., Lötters, S., Puschendorf, R., Ibáñez, R., Rueda-Almonacid, J. V., Schulte, R., Marty, C., Castro, F., Manzanilla-Puppo, J., Garcia-Perez, J. E., Toral, E., Bolaños, F., Chaves, G., Pounds, J. A. i Young, B., 2005. Catastrophic population declines and extinctions in Neotropical harlequin frogs (Bufonidae: Atelopus). Biotropica: 190-201.
  26. ↑ Manzanilla, J. i La Marca, E., 1999. Disminución de las poblaciones de Atelopus cruciger (Lichtenstein et Martens, 1856) (Anura: Bufonidae), Venezuela. Libro de Resúmenes, V Congreso Latinoamericano de Herpetología: 79.
  27. ↑ Manzanilla, J. i La Marca, E., 2004. Museum records and field samplings as source of data pointing to population crashes for Atelopus cruciger, a proposed critically endangered species from the Venezuelan coastal range. Memoria de la Fundación La Salle de Ciencias Naturales: 5-29.
  28. ↑ Pounds, J. A., Bustamante, M. R., Coloma, L. A., Consuegra, J. A., Fogden, M. P. L., Foster, P. N., La Marca, E., Masters, K. L., Merino-Viteri, A., Puschendorf, R., Ron, S. R., Sánchez-Azofeifa, G. A., Still, C. J. i Young, B. E., 2006. Widespread amphibian extinctions from epidemic disease driven by global warming. Nature, 439: 161-167.
  29. ↑ Rodríguez, J. P. i Rojas-Suárez, F., 1995. Libro Rojo de la Fauna Venezolana. Provita, Fundación Polar, Caracas.
  30. ↑ La Marca, E. & Reinthaler, H. P., 1991. Population changes in Atelopus species of the Cordillera de Merida, Venezuela. Herpetological Review, 22 (4): 125-128.
  31. ↑ Manzanilla, J. & La Marca, E., 2004. Population status of the Rancho Grande harlequin frog (Atelopus cruciger, Lichtenstein and Martens, 1856), a proposed critically endangered species from the Venezuelan Coastal Range. Memoria de la Fundacion La Salle de Ciencias Naturales. Caracas, 62: 5-29.
  32. ↑ Young, B. E., Lips, K. R., Reaser, J. K., Ibáñez, R., Salas, A. W., Cedeno, J. R., Coloma, L. A., Ron, S., La Marca, E., & Meyer, J. R., 2001. Population declines and priorities for amphibian conservation in Latin America. Conservation Biology, 15 (5): 1213-1223.
  33. ↑ Lampo, M., Rodríguez-Contreras, A., La Marca, E. i Daszak, P., 2006. A chytridiomycosis epidemic and a severe dry season precede the disappearance of Atelopus species from the Venezuelan Andes. Herpetological Journal, 16, 395-402.
  34. ↑ Stuart, S. N., M. Hoffmann, J. Chanson, N. Cox, R. Berridge, P. Ramani i B. Young, eds., 2008. Threatened Amphibians of the World. Barcelona, Catalunya; International Union for the Conservation of Nature, Gland, Suïssa; Conservation International, Arlington, Virgínia, els Estats Units: Lynx Editions.

Bibliografia modifica

  • Frank, N. i E. Ramus, 1995. Complete Guide to Scientific and Common Names of Amphibians and Reptiles of the World. Pottsville, Pennsilvània: N. G. Publishing Inc.
  • Guibé, J., 1950 "1948". Catalogue des Types d'Amphibiens du Muséum National d'Histoire Naturelle. París: Imprimerie Nationale.
  • Günther, A. C. L. G., 1859 "1858". Catalogue of the Batrachia Salientia in the Collection of the British Museum. Londres: Taylor and Francis.
  • Lötters, S., 1996. The Neotropical Toad Genus Atelopus. Checklist - Biology - Distribution. Vences, M. and Glaw, F. Verlags GbR. Colònia, Alemanya.
  • Lötters, S. i E. La Marca, 2001. Phrynidium crucigerum Lichtenstein & Martens, 1856 (currently Atelopus cruciger; Amphibia, Anura): proposed conservation of the specific name by the designation of a neotype. Bulletin of Zoological Nomenclature 58: 119–121.
  • Sexton, O., 1958. Observations on the life history of a Venezuelan frog, Atelopus cruciger. Acta Biologica Venezuelica, 2, 235–242.

Enllaços externs modifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Atelopus_cruciger&oldid=31977425»