Atemptat d'Afrin de 2020

En la tarda del 28 d'abril de 2020, es va produir un atemptat amb un camió bomba a pocs metres de la residència del governador al carrer Raju a Afrin, en la governació d'Alep, actualment sota l'ocupació turca del nord de Síria.[1][2][3] Una bomba en un camió cisterna va ser detonada en un mercat a l'aire lliure en Souk Ali, en el centre de la ciutat.[2][3] Segons el governador de la veïna província de Hatay, a l'altre costat de la frontera turca, es creu que l'explosió va ser causada per l'aparell d'un camió cisterna amb granades de mà.[4] En l'atac van morir almenys 53 civils (inclosos 11 nens) i 12 combatents de l'Exèrcit Nacional Sirià, secundats per Turquia, i van ferir a més de 50 persones.[3][2][5][6] Moltes persones, juntament amb les quals van quedar atrapades en els seus cotxes, van morir cremades a conseqüència de l'explosió, segons van revelar activistes sirians.[7]

Plantilla:Infotaula esdevenimentAtemptat d'Afrin de 2020
Map
 36° 31′ N, 36° 52′ E / 36.51°N,36.87°E / 36.51; 36.87
Tipusatemptat
atemptat amb cotxe bomba Modifica el valor a Wikidata
Data28 abril 2020 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAfrin (Síria) Modifica el valor a Wikidata
EstatSíria Modifica el valor a Wikidata
Morts53 Modifica el valor a Wikidata
Ferits50 Modifica el valor a Wikidata

Responsabilitat modifica

El govern turc va culpar a les Unitats de Protecció Popular (YPG).[3][2] El Consell Democràtic Sirià i el comandant en cap de les Forces Democràtiques Sirianes, Mazloum Abdi, van condemnar l'atemptat[8] i van culpar a la política turca, assenyalant que "bandes armades per Turquia" havien participat en atacs similars.[9][10]

Segons el periòdic marxista alemany Junge Welt, la naturalesa de l'atac i les recents tensions suggereixen un grup gihadista.[11] Els enfrontaments entre les milícies gihadistes de l'Exèrcit Nacional Sirià són freqüents a les regions d'Afrin i Idleb.[11] Recentment han tornat a sorgir importants tensions entre Tahrir al-Xam (HTS), la principal força rebel gihadista en Idleb, i el govern turc.[11] El HTS ha acusat a Ankara de traïció des de l'alto el foc rus-turc acordat a principis de març de 2020. La setmana anterior a l'atemptat d'Afrin, els milicians van destruir un tanc turc mentre que la Força Aèria Turca suposadament va destruir una base del HTS amb avions no tripulats.[11]

Referències modifica