Atribut (sintaxi)

L'atribut és una funció tradicional de la sintaxi. És un sintagma que acompanya els verbs copulatius (ser, estar, semblar, parèixer) i que es refereix al subjecte de la frase. En català, l'atribut es pot substituir pels pronoms febles ho i en principalment.

En català l'atribut pot estar format per:

Un nom
- La Paula serà mare. → La Paula ho serà. - La Paula en serà.
Un pronom
- El jugador és ell. N'és el jugador.
Un adjectiu
- El llibre és vell. → El llibre ho és. - El llibre n'és.
- L'Alba està malalta. → L'Alba ho està. - L'Alba n'està.
Un sintagma nominal
- Terrassa és una ciutat. → Terrassa ho és. - Terrassa n'és.
- Aquest dibuix sembla una obra d'art. → Aquest dibuix ho sembla. - Aquest dibuix en sembla.
- Aquesta pareixia la seva oportunitat. → Aquesta ho pareixia.
Un sintagma preposicional
- Aquest bar és del Barça. → Aquest bar ho és. - Aquest bar n'és.