Atum
Atum és un dels principals déus creadors. Anomenat "El que existeix per si mateix", era un Déu solar[1] de la mitologia egípcia venerat especialment durant l'Imperi antic.
  | |
| Tipus | divinitat egípcia |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | religió de l'antic Egipte |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Pare | Nu |
| Fills | Shu (divinitat) i Tefenet |
| Altres | |
| Part de | mitologia egípcia |
| Item(u) (Atum) en jeroglífic | |||||||||||||||
Imperi Antic:[2]
Imperi Mitjà:
Tem Tm Tem / Atum Imperi Nou:
Tem / Temu Tm / Tmw Tem / Temu Època Saïta:
Tema Tm3 Tema | |||||||||||||||
- Nom egipci: Itemu.
- Nom grec: Atum.
- També conegut com a Atem o Tem.
Iconografia modifica
Va ser representat com a home, portant la doble corona, o com a home vell barbut. Com a Déu solar, amb cap de moltó, amb cap de mangosta, o com a Bennu (el fènix).[3] És el primer Déu representat amb cos humà, ja que abans totes les deïtats dels antics egipcis tenien forma d'animals.
Mitologia modifica
Atum és el déu que, segons la cosmogonia heliopolitana, va sorgir de l'"oceà primigeni", Nun, creant-se a si mateix (mitjançant autofelació, saliva, llàgrimes, sudoració o altres mètodes). Mitjançant la seva consciència, Ra, creà els altres déus: Shu i Tefnut (aire i humitat), qui al seu torn són pares de Geb i Nut (la terra i el cel),[1] pares dels Déus: Osiris, Isis, Neftis, Seth i Horus el Vell. Atum, segons la teologia memfita, va ser concebut a partir del cor de Ptah. Els seus primers descendents configuren l'ennèada heliopolitana. Va crear els seus fills, els déus Shu i Tefnut, de la seva saliva o mitjançant masturbació. A Heracleòpolis, la seva mà era el principi femení, personificat en Nebethetepet, la "Senyora de la satisfacció". Segons altres mites més tardans, va tenir relacions amb la seva ombra, o amb la dea Ausaas.
Epítets modifica
Va ser denominat "El perfecte", com a Déu creador "El que existeix per si mateix" i "Ehjnl, de la fi de l'Univers".
Sincretisme modifica
Se'l va associar amb Ra, amb el nom d'Atum-Ra i Atum-Ra-Horakti, amb Ptah i, a vegades, amb Osiris. Va ser identificat amb Amon, com a Amon-Ra, durant l'Imperi nou.
Culte modifica
El seu principal lloc de culte va ser a Heliòpolis, també va ser venerat a Pithom, Meidum, Letòpolis, Edfú, Heracleòpolis, i a l'oasi de Kharga durant el Període Tardà.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Lydgate, Anthony «Catching dust - A changing NASA visits an asteriod, seeking the key to life's beginning» (en anglès). The New Yorker, 23-09-2016 [Consulta: 23 maig 2021]. «[The ancient Egyptians believed that] [u]pon the mound stood the sun god Atum, who summoned the cosmos into being [...] Atum had two children, who had two children of their own: Geb, the earth, and Nut, the sky.»
- ↑ Inscripció Tem segons Textos de les Piràmides (núm. 258c)
- ↑ «Third grader officially names asteroid after ancient Egyptian deity Bennu» (en anglès). New York Daily News [Consulta: 23 maig 2021]. «The sacred Bennu bird of Egyptian mythology is associated with the cult of the sun gods, Atum and Ra.»
Bibliografia complementària modifica
- Myśliwiec, Karol (1978). Studien zum Gott Atum. Vol I, Die heiligen Tiere des Atum. Gerstenberg. ISBN 3806780331. (alemany)
- Myśliwiec, Karol (1979). Studien zum Gott Atum. Vol. II, Name, Epitheta, Ikonographie. Gerstenberg. ISBN 3806780404. (alemany)
Enllaços externs modifica
- Elisa Castel: Gran Diccionario de Mitología Egipcia Arxivat 2016-07-11 a Wayback Machine..
- Atum, Lord of the Two Lands, Lord of Heliopolis. (anglès)
- Atum. Enciclopèdia Britànica (anglès).
- Atum a l'Univers Marvel. (anglès)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atum |