Avinguda del Tibidabo
Avinguda del Tibidabo és un carrer del districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona de 1.500 metres de llargada que comença a la plaça John F. Kennedy fins a arribar la plaça Dr. Andreu, on es troba el funicular que puja al parc d'atraccions del Tibidabo.[2]
 Fotografia des de baix  | |
| Tipus | carrer |
|---|---|
| Epònim | Tibidabo |
Noms Av. del Frare Blanc (1901-1906)
Passeig del Funicular (1906-1906) Av. del Doctor Andreu (1931-1979)[1] | |
| Situació | |
| Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) |
| Inici | plaça John F. Kennedy |
| Fi | plaça Dr. Andreu |
Interseccions Mas Yebra, Garcia Mariño, Roman Macaya, Ronda de Dalt, Adrià Margarit, Manuel Arnús
| |
| Codi postal | 08022 |
| Dimensions | |
| Llargària | 1,5 km |
| Construcció | |
| Inauguració | 29 d'octubre de 1901 |
 Traçat de la via | |
Història modifica
Té els seus orígens en l'any 1897, data de l'annexió del municipi Sant Gervasi de Cassoles a Barcelona, quan el metge barceloní Salvador Andreu va projectar una urbanització al peu del Tibidabo que havia d'ocupar el vessant mar de la muntanya.
El resultat va ser l'actual avinguda del Tibidabo, amb mansions a banda i banda del carrer projectades pels arquitectes Josep Puig i Cadafalch, Joan Rubió i Bellvé, Enric Sagnier o Adolf Ruiz Casamitjana. Va dissenyar un model de ciutat jardí que va atreure les famílies més adinerades de la ciutat i on es podia gaudir de la tranquil·litat i aire pur per la seva proximitat amb la natura.[2]
El doctor Andreu va viure a la finca del número 17 fins que va esclatar la Guerra Civil i la casa es va convertir en l'ambaixada de la Unió Soviètica, que es va traslladar de Madrid a Barcelona per motius de seguretat. En el seu soterrani s'hi va construir un búnquer on es podia arribar a viure i treballar fins a dues setmanes en cas de bombardejos. Un cop finalitzada la guerra la família Andreu va tornar a la casa.[2]
Al número 18 de l'avinguda, el 1911 el doctor Andreu va fer construir al compositor i pianista Enric Granados un auditori on el músic va crear algunes de les seves composicions i on interpretava les seves obres davant els representants més destacats de la burgesia. Aquesta finca es va convertir més endavant (1936) en la seu de La Voz de España, un dels primers i més importants estudis de doblatge d'Espanya.[3][4]
Edificis modifica
Relació d'edificis de l'avinguda del Tibidabo:[2][3]
| Núm. | Nom | Any | Arquitecte | Imatge |
|---|---|---|---|---|
| 1 - 31 (c/Manuel Arnús) |
Casa Manuel Arnús ó El Pinar | 1903 | Enric Sagnier | 
|
| 56 | Casa Casacuberta | 1907 | Joan Rubió i Bellvé | 
|
| 48 | Casa Muntades | 1901 | Josep Puig i Cadafalch | 
|
| 44 - 46 | Cases Francesc Sert i Badia i Eusebi López Diaz-Quijano |
1905-1906 | Enric Sagnier | |
| 39 - 46 | Palauet seu UOC |
1920 | 
| |
| 36 | Torre Salvador Andreu | 1915-1918 | Enric Sagnier | 
|
| 35 | Casa Fornells | 1903 | Joan Rubió i Bellvé | 
|
| 34 | Casa noucentista Carme Andreu Consolat General de la Xina. |
1920 | ||
| 33 | 1920 | Nicolau Rubió i Tudurí | .jpg)
| |
| 32 | Casa Roman Macaya Palauet Aldaya a L'ombra del vent (Carlos Ruiz Zafón) |
1918 | 
| |
| 31 | Casa Roviralta ó Frare Blanc |
1913 | Joan Rubió i Bellvé | .jpg)
|
| 30 | Torre noucentista | 1913-1915 | Josep Pujol i Brull | |
| 24 - 28 | Casa Ignasi Coll actual Escola Sil |
1921 | Enric Sagnier | 
|
| 27 | Casa Bernat i Creus ó Torre Ignacio Portabella |
1905 | Josep Pérez Terraza | 
|
| 25 | 1915 | Adolf Ruiz Casamitjana | _a_la_avinguda_del_Tibidabo_25,_Barcelona.jpg)
| |
| 21 | Casa Salvador Andreu | 1916-1917 | Enric Sagnier | 
|
| 22 | Escola Tirol | 1915 | .jpg)
| |
| 17 - 19 | Torre del Doctor Andreu Consulat URSS (1936-1939) Mutua Universal |
1915-1918 | Enric Sagnier | 
|
| 18 | Auditori Granados (1911-1916) La Voz de España (1936-2010)[4] |
1911 | 
| |
| 9, 11 i 13 | Cases Josefa Orpí Almirall | 1910 | Antoni Millàs i Figuerola | .jpg)
|
| 2 - 4 | La Rotonda | 1906 | Adolf Ruiz Casamitjana | 
|
Referències modifica
- ↑ Portavella, pàgs. 244-245
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Marquez Daniel, Carlos «La UPC insta a explotar l'atractiu històric de l'avinguda del Tibidabo» (en castellà). El Periódico, 28-12-2010 [Consulta: 26 novembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «Un passeig per la història de l'avinguda del Tibidabo». La Vanguardia, 08-01-2015 [Consulta: 26 novembre 2015].
- ↑ 4,0 4,1 Savall, Cristina «El auditori de Granados» (en castellà). El Periódico, 08-07-2012 [Consulta: 26 novembre 2015].
Vegeu també modifica
Bibliografia modifica
- Portavella, Jesús. Els carrers de Barcelona: Sant Gervasi. Ajuntament de Barcelona. Arxiu Municipal, 2002. ISBN 84-7609-800-6.
