Ayodhya o Ajodhya (en hindi: अयोध्य, Ayodhyā) és una ciutat de l'Índia, a la vora del riu Gogra (Ghagra), al districte de Faizabad, estat d'Uttar Pradesh. És la ciutat considerada lloc de naixement del deu Shri Ram (Rama) i ocasionalment considerada una de les sis ciutats santes de l'Índia. Sota els britànics fou capital de l'Oudh. La seva població el 2001 era de 49.593 habitants.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAyodhya
अयोध्या (hi) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

EpònimAyodhya (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 26° 47′ 57″ N, 82° 12′ 16″ E / 26.7992°N,82.2044°E / 26.7992; 82.2044
PaísÍndia
Estat federatUttar Pradesh
Divisiódivisió de Faizabad
Districtedistricte de Ayodhya Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població55.890 (2011) Modifica el valor a Wikidata (700,38 hab./km²)
Geografia
Superfície79,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud93 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal224123 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic5276 Modifica el valor a Wikidata

Al principi de l'era cristiana fou anomenada Śāketa, o en xinès 沙奇 (Shāqí). Fou possessió de l'emperador Kanishka I (vers 127) que la va convertir en capital dels seus territoris orientals.[1] El monjo budista xinès Faxian al segle V l'anomena 沙祗 Shāzhī. Quan fou visitada pel monjo xinès Xuanzang el 636 ja portava el nom d'Ayodhya, en pali Ayojjhā.

Història modifica

Fou capital del regne de Kosala, seu de la cort del 36è rei de la línia solar, Dasaratha. Fou el lloc de naixement de Shri Rishabh Dev considerat el pare del jainisme. El budisme s'hi va introduir sota l'imperi Maurya i la dinastia Gupta, quan va arribar al seu cim. Bhagwan Swaminarayan, fundador de la secta hindú de Swaminarayan, hi va viure quan era infant. Fou el lloc de naixement de diversos reis mitològics de l'hinduisme. Va perdre la seva importància religiosa després de les destruccions patides pels gaznèvides i gúrides. Modernament és una ciutat de segon orde. El regne tailandès d'Ayodhya va rebre el seu nom d'aquesta ciutat.

Després de la dinastia solar mitològica, i del domini budista, va seguir un renaixement del brahmanisme i el rei Vikramaditya (vers 57) hauria construït la ciutat i construït diverses capelles relacionades amb la vida de Rama i altres construccions entre les quals Ramkot amb el fort i el palau reial, la capella Nageswar Nath, el monticle sagrat de Maniparbat i altres temples. El rei Kosala la va fer la seva capital; després fou regida per les dinasties Samudra Pal, Sribastam, i Kanauj fins a la conquesta musulmana al segle xi. També es van construir temples budistes i jainistes. El monjo viatger xinès Xuanzang (Hwen Tsang) el 636 va trobar 20 temples budistes amb 3000 monjos en mig d'una gran població hindú. Cinc temples jainistes de la segona meitat del segle xviii marquen el lloc de naixement de cinc dels principals líders d'aquesta religió; hi ha altres temples més antics però restaurats. Els musulmans van construir tres mesquites sota Baber i Aurangzeb amb els materials de tres temples hindús: el Ram Janmabhoomi que marcaria el lloc de naixement de Rama, el Swarga-dwara que marcaria el lloc de la seva cremació, i el Taretaka-Thakur, on va fer un dels seus majors sacrificis. La principal d'aquestes mesquites fou la de Babri (Baber). Al final del segle xix tenia 96 temples hindús i 36 mesquites destacant el temple de Darshan Singh o de Man Singh de la meitat del segle xix, i el Hanuman Garhi. Els nacionalistes hindús, oposats a l'existència de mesquites als llocs considerats sagrats per la seva religió, la van destruir el 1992.

El 5 de juliol de 2005 cinc suposats terroristes van atacar el lloc on els nacionalistes hindús volien construir el nou temple de Rama que havia estat una mesquita; els cinc van morir en el tiroteig i hi va morir també un civil.[2]

Nota modifica

  1. Hill, John E. 2004. The Peoples of the West from the Weilüe 魏略 by Yu Huan 魚豢: Relat xinès del segle iii escrit entre 239 i 265, traduït a []
  2. «6 ultras killed as they storm Ayodhya temple» (en anglès). The Tribune India, 05-07-2012. [Consulta: 7 juny 2012].

Bibliografia modifica

  • Legge, James (1886): A Record of Buddhistic Kingdoms: Being an account by the Chinese Monk Fa-Hien of his travels in India and Ceylon (A.D. 399-414) in search of the Buddhist Books of Discipline. Oxford, Clarendon Press. Reimpressió: Nova York, Paragon Book Reprint Corp. 1965.
  • Thomas, F. W. (1944): "Sandanes, Nahapāna, Caṣṭana and Kaniṣka : Tung-li P'an-ch'i and Chinese Turkestan." New Indian Antiquary VII. 1944, p. 90.
  • Watters, Thomas (1904-1905): On Yuan Chwang's Travels in India. Thomas Watters. Londres. Royal Asiatic Society. Reimpressió: Delhi. Mushiram Manoharlal. 1973.
  • Aquest article incorpora text de The Imperial Gazetteer of India, Oxford, Clarendon Press, 1908-1931.
  • Goel, S. R. (2009). Hindu temples, what happened to them. New Delhi: Voice of India.
  • Narain, Harsh (1993). The Ayodhya temple-mosque dispute: Focus on Muslim sources. Delhi: Penman Publishers.
  • Elst, K. (2002). Ayodhya: The case against the temple. New Delhi: Voice of India.
  • Jain, Meenakshi (2013). Rama and Ayodhya. Delhi:Aryan Books International.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ayodhya