Babaji
"Babaji" és una cançó de 1977 del grup de rock progessiu anglès Supertramp que es va publicar a l'àlbum Even in the Quietest Moments. Escrita i cantada pel guitarrista i teclista Roger Hodgson, la cançó explica el camí espiritual de Hodgson que va començar durant la gravació del disc. Un "Babaji" és un home sant hindú.[1]
| Tipus | senzill  |
|---|---|
| Artista | Supertramp |
| Àlbum | Even in the Quietest Moments |
| Publicat | novembre 1977 |
| Gènere | rock progressiu |
| Durada | 04:49 |
| Discogràfica | A&M Records |
| Compositor | Rick Davies i Roger Hodgson |
| Productor | Supertramp |
| Cronologia | |
Història modifica
Hodgson va escriure la cançó després de llegir el llibre Autobiography of a Yogi de Paramahansa Yogananda. El llibre va ser escrit el 1946 i explicava la història del viatge espiritual de Yogananda. A la dècada dels 60, els Beatles van seguir al Yogi Maharishi Mahesh en una recerca espiritual. Hodgson va ser un dels molts músics joves que van idolatrar els Beatles i van seguir la seva introducció a la filosofia oriental. En parlar de dita influència, va dir: "Vaig ser un adolescent al llarg de tota l'època dels Beatles, tota la seva història, així que és el que més em va influir per dir-vos la veritat, perquè no només van canviar la meva vida, sinó que evidentment vaig veure el camí. Ells van canviar tota la nostra cultura i van canviar el món. Quan em vaig reunir amb Rick i vaig formar Supertramp, tenia moltes ganes de veure què podríem fer en certa manera per tenir el mateix impacte o deixar un llegat tan potent. Vull dir, realment em va impulsar a l'excel·lència, a la valentia i a la ruptura per trobar nous límits."[1]
Segons el bateria de Supertramp, Bob Siebenberg, "Babaji és com la llum de la vida de Roger" i "El tipus de llum que el guia".[2] La lletra reflecteix aquest concepte en línies com "Tota la meva vida vaig sentir que escoltaves / miraves maneres d'ajudar-me a estar en sintonia ”i“ Babaji, oh no em vingueu a mi / No m’ajudareu a afrontar la música.”[3] El crític de música, Dale Winnitowy, va descriure el contingut religiós de la cançó com a "George Harrison-like."[4] La lletra posa l'accent en la necessitat d'esforç per assolir la il·luminació de la cerca de Babaji.[5]
Els altres membres de la banda estaven menys encantats amb el tema espiritual de la cançó. Rick Davies va dir a NME que "Personalment, ho denuncio. Prefereixo mantenir-me en l'anonimat que ser religiós. Podria discutir amb Roger en aquest proper àlbum sobre això ... No és correcte. Tens gent de la banda que t'importen".[6] El saxofonista John Helliwell va afirmar que "quan [Hodgson] va escriure sobre Crist o Babaji, sigui qui sigui, només desitjàvem que cantés sobre una altra cosa."[7] I que "la cançó reflecteix el costat espiritual de Hodgson, al contrari de Davis que toca més amb els peus a terra."[8]
Segons Seibenberg, a "Babaji" va trigar més temps a treballar les peces del tambor perquè per a Hodgson tot havia de ser molt precís, incloent quines parts es tocaven sobre quin tambor o quina campana en particular.[2]
Crítiques musicals modifica
El crític musical Mark Moran en una entreviat a John Helliwell va descriure "Babaji", així com "Give a Litte Bit", de "ritme tranquil i de suau melodia", que Helliwell va atribuir a la creixent maduresa de la banda.[8] Steve Wosahla, de Messenger-Press, va reconèixer aquestes dues cançons de manera similar, "representaven el plantejament més subtil que la banda esperava incorporar" a Even in the Quietest Moments ..., anomenant-les "excel·lents complements" a les cançons més dures del àlbum.[9] El crític de Brandon Sun, Graham Hicks, va considerar que la cançó "podria haver estat un clàssic", però es va quedar curta a causa del fet que el piano no elèctric no va poder aconseguir les notes "lleugeres i estridents" que la cançó necessitava, a més de la "falta d'imaginació i repetició tant del baix com de la percussió."[10]
En una crítica retrospectiva el portal web AllMusic la va descriure com "un moment pseudoespiritual que cau de la marca pop del grup".[11]
"Babaji" es va incloure més tard a l'àlbum de recopilació 2000 The Very Best of Supertramp 2.[12]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Babaji by Supertramp» (en anglès). Song Facts. [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Melhuish, Martin. The Supertramp Book (en anglès). Omnibus Press, 1986, p. 124-126. ISBN 0711907870.
- ↑ Green, Susan. «Supertramp searches for a new tune» (en anglès). The Burlington Free Press, 10-06-1977. [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ «Supertramp Shows Well with Clockwork Competence» (en anglès). Star-Phoenix, 09-04-1977. [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ Beech, Bob. «Supertramp's Best» (en anglès). Richmond Review, 29-04-1977. [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ Giles, Jeff. «When Supertramp Blew Up With ‘Breakfast in America’» (en anglès). Ultimate Classic Rock, 26-03-2013. [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ Milano, Brett. «Supertramp Finds New Lease on Life» (en anglès). The Boston Globe, 26-06-1985. [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ 8,0 8,1 Moran, Mark. «Supertramp a Super 'Event'» (en anglès). Green Bay Press-Gazette, 25-05-1977. [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ Wosahla, Steve. «In the Groove: Supertramp» (en anglès). Messenger-Press, 21-07-1977. [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ Hicks, Graham. «For the Record» (en anglès). Brandon Sun, 30-04-1977. [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ Erlewine, Stephen Thomas. «Supertramp Even in the Quietest Moments...» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ «The Very Best Of Supertramp 2» (en anglès). Discogs. [Consulta: 23 juny 2020].