Bacil
Els bacils són bacteris que tenen forma de bastó o coma, quan s'observen al microscopi.
Els bacils se solen dividir en:
- Bacils Gram positius: fixen el violeta de genciana (tinció de Gram) en la paret cel·lular perquè no tenen capa de lipopolisacàrid.
- Bacils Gram negatius: no fixen el violeta de genciana perquè posseïxen la capa de lipopolisacàrid que els ho impedeix.
Al llarg de la història de la medicina i de la microbiologia, segons s'anaven descobrint els bacils, adoptaven el nom del metge que els descobria, per exemple:
- Bacil d'Abel: K. pneumoniae, biotip ozaenae
- Bacil d'Achalme: B. perfrigens
- Bacil d'Aertrycke: Salmonella
- Bacil de Bang: Brucella abortus
- Bacil de Ducrey: Haemophilus ducreyi
- Bacil d'Eberth: S. typhi
- Bacil de Friedländer: Klebsiella pneumoniae
- Bacil de Hansen: Mycobacterium leprae
- Bacil de Klebs-Löffler: Corynebacterium diphtheriae
- Bacil de Koch: Mycobacterium tuberculosis
- Bacil de Morax: Gènere Moraxella
- Bacil de Yersin: Yersinia pestis. És poden desplaçar, ja que tenen cilis, és a dir petits flagels que envolten tota la superfície de la cèl·lula.
Bibliografia modifica
| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Brock, Biología de los Microorganismos. Madigan. Ed. Pearson. (Castellà)
- Introducción a la Microbiología. Tortora. Ed. Panamericana.
- David, T. Kysela. Diversity takes shape: understanding the mechanistic and adaptative basis of bacterial morphology. PLOS Biology.
- Kevin D. Young. Bacterial morphology: why have different shapes? Current Opinion in Microbiology.