Bahianita

mineral òxid

La bahianita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de l'estat de Bahia, la seva localitat tipus.

Infotaula de mineralBahianita

Bahianita del riu Pico das Almas (Bahia, Brasil)
Fórmula químicaAl₅Sb₃O14(OH)₂
EpònimEstat de Bahia Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusriu Pico das Almas, Paramirim das Crioulas, Érico Cardoso, Bahia, Brasil
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DC.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.DC.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/D.27 Modifica el valor a Wikidata
Dana44.3.7.1
Heys7.13.7
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,406Å; b = 11,541Å; c = 4,41Å; β = 90,94°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colorbronze, color crema, marró ataronjat, marró; cristalls incolors, bronze, lila clar
Maclespseudohexagonals de contacte múltiple, com les del crisoberil
Exfoliacióperfecta en {100}
Fracturairregular, desigual
Duresa9
Lluïssoradamantina
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat4,78 a 5,46 g/cm³ (mesurada); 5,26 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,810 nβ = 1,870 nγ = 1,920
Birefringènciaδ = 0,110
Pleocroismefeble
Dispersió òpticar > v
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1974-027
Any d'aprovació1978
SímbolBhi Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

La bahianita és un òxid de fórmula química Al₅Sb₃O14(OH)₂. És l'únic mineral conegut purament antimonat d'alumini. Es troba estructuralment relacionada amb la simpsonita. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba com a còdols en forma de fesol desgastats per l'aigua, de fins a 10 centímetres, amb estructura policristal·lina o radial fibrosa; també en forma de cristalls. La seva duresa a l'escala de Mohs és 9. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bahianita pertany a «04.D - Òxids amb proporció metall:oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana i plans que comparteixen els costats dels octàedres» juntament amb la simpsonita.

Formació i jaciments modifica

Es troba en sots com còdols desgastat als rierols i com a concentrats residuals per sobre de roca volcànica erosionada. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cassiterita, cianita, diàspor, or, eskolaïta, quars, estaurolita i viridina. Va ser descoberta l'any 1978 al riu Pico das Almas, a Paramirim das Crioulas, Érico Cardoso (Bahia, Brasil).

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bahianita
  1. «Bahianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 abril 2016].