Balanç hídric
Balanç hídric o balanç d'aigua en hidrologia és una equiparació que no es fa servir per escriure les mitjanes i sortides d'aigua d'un ecosistema. El concepte de balanç hídric deriva del de balanç en comptabilitat, és a dir el d'un equilibri entre tots els recursos hídrics que ingressen al sistema i els que en surten, en un interval de temps determinat.
Un sistema pot ser un dels diversos dominis hidrològics, com són la columna de sòl o una conca de drenatge.
El balanç d'aigua també es pot referir a la manera com un organisme manté la seva quantitat d'aigua en condicions seques o calentes. Sovint es fa referència a aquest balanç pel que fa a plantes o artròpodes els quals tenen una varietat de mecanismes de retenció d'aigua que inclou una capa cerosa que limita la permeabilitat.
Equació modifica
Una equació general de balanç hídric és:
on
- és la precipitació atmosfèrica.
- és l'escolament superficial
- és l'evapotranspiració
- és el canvi en l'emmagatzemament (en el sòl o en les roques)
Els balanços hídrics extensius es tracten en la hidrologia agrícola.
Un balanç hídric es pot fer servir per gestionar el subministrament d'aigua i predir quan hi haurà escassedat. També es fa servir en irrigació, models d'escolament),[1]
control d'avingudes i de contaminació. També es fa servir en disseny de drenatges subterranis que pot ser horitzontal (amb canonades) o drenatge vertical a través de pous.[2]
Per estimar les necessitats de drenatge es fa servir el balanç hidrogeològic i un model subterrani (com el de SahysMod)[3]).
El balanç hídric es pot descriure fent servir un gràfic amb les nivells de precipitació i evapotranspiració sovint en escala mensual.
Aplicacions modifica
- Avaluar els components del cicle hidrològic
- Simulació de la fosa de la neu
- Impacte del canvi climàtic
- Pronòstic de flux i disseny de projectes
- Gestió de la hidrologia agrícola.
Tipus modifica
- Models que fan servir la precipitació com entrada
- Models que fan servir pluja i temperatura com entrada
- Models que fan servir pluja i evaporació potencial com entrada
- Models que fan servir dades d'entrada diàries
Equilibri hídric dels continents modifica
En grans nombres, expressats en mm de capa d'aigua per any, hi ha els següents valors:[4]
| Continent | Precipitació (mm) | Evaporació (mm) | Escolament (mm) |
|---|---|---|---|
| Europa | 734 | -415 | -319 |
| Àsia | 726 | -433 | -293 |
| Àfrica | 686 | -547 | -139 |
| Amèrica del Nord | 670 | -383 | -287 |
| Amèrica del Sud | 1,648 | -1,065 | -583 |
| Austràlia | 440 | -393 | -47 |
| Mitjana | 834 | -540 | -294 |
| Grenlàndia | . | . | -180 |
| Terres Antàrtiques | . | . | -250 |
| Mitjana per a tots els continents | 760 | -480 | -280 |
Notes i referències modifica
- ↑ «Rainoff, surface runoff model». [Consulta: 28 juliol 2010].
- ↑ «Free articles and software on drainage of waterlogged land under irrigation». [Consulta: 28 juliol 2010].
- ↑ «Sahysmod groundwater model». [Consulta: 28 juliol 2010].
- ↑ La influència de l'home en el cicle hidrològic. UNESCO, 1972