Ballet Nacional de Cuba
El Ballet Nacional de Cuba és la més important companyia cubana de ballet. Es considera que aquesta companyia és el punt cimero de la forta i consolidada Escola Cubana de Ballet, fruit de la genuïna unió de Fernando Alonso, Alicia Alonso com a gran ballerina i Alberto Alonso, germà del primer i que va ser el primer ballarí professional de Cuba.
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | companyia de dansa  |
| Història | |
| Fundador | Alicia Alonso |
| Lloc web | balletcuba.cult.cu |
Història modifica
La companyia es funda el 28 d'octubre de 1948 amb el nom de Ballet Alicia Alonso.[1] Ja en el seu primer any de vida realitza la primera gira per diversos països de Llatinoamèrica. En 1950 es funda l'Acadèmia Nacional de Ballet Alicia Alonso, la primera del seu tipus a Cuba, on es forjarien a partir de llavors les noves figures del ballet cubà.[2] A partir d'aquest mateix any Alicia comença a estrenar les seves pròpies coreografies en la companyia, entre les primeres estan, Assaig Simfònic i Lydia. El 1952 s'incorporen al repertori de la companyia les obres La fille mal gardée, amb coreografia d'Alicia Alonso i Un concert en blanc i negre de José Parés.[3] El 24 de gener de 1954 estrenen a Amèrica Llatina la versió completa del llac dels cignes i en 1955 la companyia passa a cridar-se Ballet de Cuba.[4]
El 20 de maig de 1956 realitzen a Amèrica l'estrena de Romeo i Julieta de Prokófiev, amb coreografia d'Alberto Alonso, germà menor de Fernando Alonso.
En aquesta època, es presenta la Funció d'Homenatge i Desgreuge, organitzada per la Federació Estudiantil Universitària (FEU) en l'Estadi Universitari, en forma de protesta contra les mesures preses pel govern de Batista. En 1957 Alicia és convidada a ballar en els principals teatres de les Unió Soviètica, al costat de Fernando Alonso, la qual cosa li va permetre apropar-se a la tradició del ballet en aquests països i incorporar-les després a la tècnica del Ballet de Cuba.[5]
1959-1990 modifica
Quan es produeix el triomf de la revolució cubana en 1959 la companyia es reorganitza després d'un període d'inactivitat i assumeix el nom de Ballet Nacional de Cuba, i en 1960 estrenen l'obra Despertar d'Enrique Martínez, basada en la gesta revolucionària cubana.[6] Aquesta època va ser molt productiva per al Ballet Nacional de Cuba, ja que es duu a terme l'I Festival de Ballet de l'Havana, esdeveniment que s'ha convertit a partir de llavors en un dels esdeveniments de major rellevància per al ballet cubà i internacional. També es realitza la primera gira pels països socialistes d'Europa i Àsia.
En 1963 es filma la versió coreogràfica d'Alicia Alonso del ballet Giselle, incorporant el ballet a la televisió com una altra forma de difusió d'aquest art entre la població cubana.[7] En 1964, participen, per primera vegada, en el Concurs Internacional de Ballet de Varna. Diversos ballarins del Ballet Nacional de Cuba, entre ells Mirta Plá i Josefina Méndez, van obtenir medalles.[8] En 1965 Loipa Araújo obté la Medalla d'Or per a Cuba en aquest certamen.[9] Aquest mateix any s'estrena l'obra Carmen d'Alberto Alonso amb Alicia Alonso en el paper de Carmen, que va marcar una pauta significativa en l'avanç de la qualitat del ballet cubà.[10]
L'1 de desembre de 1965 el Ballet Nacional afavoreix la creació del Ballet de Camagüey, que constitueix la segona companyia professional de ballet a Cuba, això permet augmentar el nombre de professionals a l'illa, sense perjudici de la qualitat, i va permetre estendre la pràctica d'aquest art a l'interior del país. En 1968 es graduen els primers ballarins formats íntegrament a les escoles d'art del país. Marta García obté el Primer Premi en la Categoria Juvenil del Concurs Internacional de Ballet de Varna, premi que obtindria Rosario Suárez en 1970, evidenciant l'augment en la qualitat del ballet cubà. Aquest any el Ballet Nacional i Alicia Alonso obtenen el Grand Prix de la Ville de París i les ballarines Loipa Araújo, Mirta Plá i Josefina Méndez obtenen el Premi Estrella d'Or en el VIII Festival Internacional de la Dansa realitzat a París.[11]
En 1973 Amparo Brito obté la Medalla d'Or en el Concurs Internacional de Ballet de Moscou i la Universitat de l'Havana atorga a Alicia Alonso el títol de Doctor Honoris causa en Art. Aquest any el Ballet Nacional de Cuba celebra el XXV aniversari de la seva fundació amb diverses activitats i una temporada especial amb la participació de nombroses figures estrangeres. En 1976 Amparo Brito rep el premi “A la més excel·lent participació individual” en el Concurs Internacional de Ballet del Japó, distinció que després obtindrien Marta García en 1978 i Lázaro Carreño en 1980.
En 1978 el Ballet Nacional realitza la seva primera gira pels Estats Units. Aquest any se celebra el XXX aniversari de la fundació del Ballet Nacional i XXXV del debut d'Alicia Alonso en Giselle. El 24 de març de 1980 la Unesco organitza una Gala Internacional a París en homenatge a Alicia Alonso. Li és conferida a Alicia Alonso en 1981, el Primer Grau de l'ordre Félix Varela, la major distinció que se li confereix a una figura en el camp de la cultura a Cuba.[12]
L'I Curs Pràctic Internacional de l'escola cubana de ballet s'efectua l'any 1982. En 1983, Amparo Brito i Lázaro Carreño reben la Medalla d'Or per parelles i les màximes distincions individuals en el Concurs Llatinoamericà de Ballet i Coreografia de Brasil. Aquest any Loipa Araújo, Aurora Bosch, Mirta Plá i Jorge Esquivel obtenen la medalla Alejo Carpentier atorgada pel Consell d'Estat de la República de Cuba.
En 1987 el Ballet Nacional col·labora amb la creació de la Facultat d'Art Danzario de l'Institut Superior d'Art de Cuba, que li confereix a Alicia Alonso el títol de Doctor Honoris causa en Art Danzario. En 1990, José Manuel Carreño obté el Grand Prix del Concurs Internacional de Jackson, Estats Units, i en 1991 Loipa Araújo, Aurora Bosch, Josefina Méndez i Mirta Plá reben el Premi Anual del Gran Teatre de l'Havana. En 1993 és creada la Càtedra de Dansa Alicia Alonso a la Universitat Complutense de Madrid, fundada per incrementar la col·laboració entre el ballet de Madrid i el cubà.[13] En 1994 Alberto Méndez obté el Premi Anual del Gran Teatre de l'Havana.
2000-2005 modifica
L'any 2003, el Ballet Nacional de Cuba va fer una gira pels Estats Units per primera vegada amb nous ballarins de la companyia amb gran èxit de públic amb una versió exuberant de Don Quixot a la ciutat de Nova York i altres ciutats. Els papers principals els van ballar Viengsay Váldes, de 27 anys, i Joél Carreno. La brillantor de la gira nord-americana es va veure eclipsada per la deserció de cinc ballarins menys coneguts dels quals dos d'ells, Cervilio Amador i Gema Diaz, tots dos de 20 anys, van ser acceptats com a solistes pel Ballet de Cincinnati.[14] Per a Alonso, la deserció de ballarins que havien rebut nou anys de formació gratuïta, va ser "dolorosa".[15] L'any 2005 dos ballarins més del Ballet Nacional de Cuba van desertar. Octavio Martin, un ballarí principal, i la seva dona, Yaima Franco, van marxar després d'una actuació en un festival a Villahermosa, Mèxic, el 30 d'octubre de 2005.[16]
La figura més reconeguda del Ballet Nacional de Cuba que ha desertat en els últims anys és, sens dubte, Rolando Sarabia. Aclamat pel New York Times com el "Nijinsky cubà".[17] Rolando va desertar el 2005, un any després que el seu germà Daniel Sarabia,[17] també antic ballarí del Ballet Nacional de Cuba, entrés als Estats Units via Mèxic. Rolando, va ballar com a director amb el Houston Ballet i mentre que Daniel va ballar amb el Boston Ballet, sota la direcció de Mikko Nissinen, més tard els Sarabia ballaria juntament amb el Miami City Ballet com a director i solista, respectivament.
Repertori modifica
El repertori de la companyia és ampli i compta amb els millors ballets i coreografies del món. Entre els més agradats estan:[18]
|
|
|
Coreògrafs modifica
El repertori del Ballet Nacional de Cuba compta amb peces dels més grans coreògrafs clàssics, a més de coneguts artistes del segle XX tant cubans com estrangers.
|
|
Referències modifica
- ↑ Albelo, Ismael S. Y hablando de danza (en castellà). RUTH, 2016-06-15, p. 28. ISBN 978-9962-645-70-2.
- ↑ Slotnik, Daniel E. «Fernando Alonso, a Founder of Cuban Ballet, Dies at 98» (en anglès). The New York Times, 03-08-2013. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Paris, Carmen. Diccionario biográfico de la danza (en castellà). Lib Deportivas Esteban Sanz, 1997*, p. 18. ISBN 978-84-85977-62-8.
- ↑ Cabrera, Miguel. El ballet en Cuba: nacimiento de una escuela en el siglo XX (en castellà). Balletin Dance, 2011-11-01, p. 20.
- ↑ Cordero, Angel Ernesto Ramos; López, Damalys Martínez; Valdés, Carlos Alberto Cárdenas; Acosta, Aníbal A. Barredo «El gesto que unió a la Federación Estudiantil Universitaria y el ballet» (en castellà). Universidad Médica Pinareña, 13, 2, 08-01-2018, pàg. 50–57. ISSN: 1990-7990.
- ↑ Aniuska Luisa Torres Santan (ed). El Maravilloso Ballet Clasico Compilacion (en castellà). Aniuska Luisa Torres Santan, p. 65.
- ↑ Cabrera, Miguel. El ballet en Cuba: nacimiento de una escuela en el siglo XX (en castellà). Balletin Dance, 2011-11-01, p. 86.
- ↑ Albelo, Ismael S. Y hablando de danza (en castellà). RUTH, 2016-06-15, p. 35. ISBN 978-9962-645-70-2.
- ↑ Paris, Carmen. Diccionario biográfico de la danza (en castellà). Lib Deportivas Esteban Sanz, 1997*, p. 25. ISBN 978-84-85977-62-8.
- ↑ Merrigan, Emma «“Ojos muy grandes que llamaban la atención”: Alicia Alonso Performs as a Revolutionary Supercrip» (en anglès). Hispania, 105, 2, 2022-06, pàg. 213–229. DOI: 10.1353/hpn.2022.0031. ISSN: 2153-6414.
- ↑ Albelo, Ismael S. Y hablando de danza (en castellà). RUTH, 2016-06-15. ISBN 978-9962-645-70-2.
- ↑ Grenier, Yvon «Culture, Identity, and the State in Cuba» (en anglès). Latin American Research Review, 14-11-2022, pàg. 1–12. DOI: 10.1017/lar.2022.101. ISSN: 1542-4278.
- ↑ Santiago Bolaños, Marifé «LAS ARTES DE LA ESCENA: MIRAR A LOS DIOSES DE FRENTE» (en anglès). ÍMPAR: Online Journal for Artistic Research, 4, 1, 31-12-2020, pàg. 14–30. DOI: 10.34624/impar.v4i1.20681. ISSN: 2184-1993.
- ↑ Ojito, Mirta «Fleeing Cuba, Hoping to Soar On New Stage» (en anglès). The New York Times, 05-12-2003. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Gelder, Lawrence Van «ARTS BRIEFING» (en anglès). The New York Times, 24-11-2003. ISSN: 0362-4331.
- ↑ SEIDMAN, CARRIE. «Cuban defectors' story underlines a drama reshaping ballet in the U.S.» (en anglès americà). heraldtribune.com. [Consulta: 9 febrer 2023].
- ↑ 17,0 17,1 Kinetz, Erika «The 'Cuban Nijinsky' Seeks Asylum and Stardom» (en anglès). The New York Times, 31-08-2005. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Repertorios | Ballet Nacional de Cuba». balletcuba.cult.cu. [Consulta: 8 febrer 2023].
Bibliografia modifica
- BBC World Service. The First Lady of Cuban Ballet, 2015.
- Cabrera, Miguel. El ballet en Cuba: nacimiento de una escuela en el siglo XX. Balletin Dance, 2011, p. 208.
- Martin Arnold, Sandra. Alicia Alonso. Walker and Co., 1993, p. 134. ISBN 9780802782427.
- Singer, Toba. Fernando Alonso : the father of Cuban ballet. University Press of Florida, 2013, p. 272. ISBN 9780813044026.
- Suki, John. Contemporary Dance in Cuba: Tecnica Cubana as Revolutionary Movement. McFarland, 2012, p. 231. ISBN 9780786449019.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ballet Nacional de Cuba |