Viquipèdia

Bandera naval

Una bandera naval és qualsevol bandera hissada a bord d'un vaixell per tal de mostrar el seu estat legal i poder ser identificat per tercers. En cada etapa històrica molts països han tingut diverses banderes navals.

Clíper Red Jacket. La bandera del país va hissada a popa.

Els vaixells de guerra, mercants i iots poden tenir banderes diferents.

Espanya modifica

  •  
    Bandera naval espanyola.
  •  
    Bandera de proa espanyola (torrotito) .
  •  
    Bandera espanyola dels iots i nàutica esportiva

Regne Unit modifica

  •  
    White Ensign, bandera naval de la Royal Navy i del Royal Yacht Squadron.[1]
  •  
    Blue Ensign, bandera naval britànica per a casos especials
  •  
    Red Ensign, bandera naval britànica usada en la marina mercant i iots.

Portugal modifica

Banderes espanyoles antigues modifica

Banderes de les matrícules de mar modifica

Segons una llei espanyola de 1845, tots els vaixells mercants havien de portar (mostrant-la hissada al cap de l'arbre mestre) la bandera de la matrícula de mar que pertocava.[2] La matrícula de mar corresponia a la província marítima espanyola definida per llei.[3]

Les províncies marítimes espanyoles (mantenint el nom en castellà) eren les següents:

  • Algeciras
  • Alicante
  • Almería
  • Barcelona
  • Bilbao
  • Cádiz
  • Canarias
  • Cartagena
  • Coruña
  • Ferrol
  • Gijon
  • Huelva
  • Málaga
  • Mallorca
 
Bandera de la matrícula de Mataró.
  • Mataró
  • Menorca
  • Palamós
  • San Lúcar
  • San Sebastian
  • Santander
  • Sevilla
  • Tarragona
  • Tortosa
  • Valencia
  • Vigo
  • lbiza
  • Habana
  • Puerto Rico
  • San Juan de los Remedios
  • Santiago de Cuba
  • Trinidad de Cuba
  • Islas Filipinas

Banderes dels armadors i companyies modifica

Banderes de les embarcacions d'esbarjo modifica

Banderes de les Províncies Marítimes d'Espanya actuals modifica

Article principal: Província marítima
Nom Indicatiu de matrícula Districtes Bandera
Algesires AL Tarifa AL-1 i Algesires AL-2.  
Alacant AT Torrevieja AT-1, Santa Pola AT-2, Alacant AT-3, La Vila Joiosa AT-4, Altea AT-5 i Dénia AT-6.  
Almeria AM Adra, Almeria, Carboneras i Garrucha.  
Avilés AV Avilés, San Esteban de Pravia i Ḷḷuarca.
Barcelona BA Vilanova i la GeltrúBA-1, Barcelona BA-2 i Arenys de Mar BA-3.  
Bilbao BI Lekeitio BI-1, Bermeo BI-2, Bilbao BI-3 y Ondarroa BI-4.[4]  
Cadis CA Puerto de Santa María CA-1, Cadis CA-2 i Barbate CA-3.  
Cartagena CT Águilas CT-2, Mazarrón CT-3, Cartagena CT-4 i San Pedro del Pinatar CT-5.  
Castelló CP Borriana CP-1, Castelló de la Plana CP-2 y Vinaròs CP-3.  
Ceuta CU Ceuta CU-1.  
La Corunya CO Sada CO-1, La Corunya CO-2, Corme CO-3, Camariñas CO-4, Corcubión CO-5, Muros CO-6 i Noia CO-7.  
Ferrol FE Cariño FE-1, Cedeira FE-2 i Ferrol FE-3.  
Gijón GI Llanes GI-1, Ribadesella GI-2, Llastres GI-3, Gijón GI-4 i Luanco GI-5.  
Granada GR Motril GR-1.  
Huelva HU Ayamonte HU-1, Isla Cristina HU-2 i Huelva HU-3.  
Eivissa IB Eivissa, Sant Antoni de Portmany i Formentera.  
Gran Canària GC Las Palmas de Gran Canaria, Arrecife, Puerto del Rosario, Salinetas (Telde) i Arinaga (Agüimes)  
Lugo LU Ribadeo LU-1, Burela LU-2 i Viveiro LU-3.[5]  
Màlaga MA Estepona MA-1, Marbella MA-2, Fuengirola MA-3, Màlaga MA-4 i Vélez-Màlaga MA-5.  
Mallorca PM Palma PM-1, Alcúdia PM-2, Maó PM-3 y Ciutadella PM-4.  
Melilla MLL Melilla MLL-1.  
Palamós PG Blanes- abans Sant Feliu de Guíxols BA-4, Palamós BA-5 i Roses BA-6.  
Sant Sebastià SS Hondarribia SS-1, Pasaia SS-2 i Getaria SS-3.  
Santander ST Castro Urdiales ST-1, Laredo ST-2, Santoña ST-3, Santander ST-4, Requejada ST-5 i San Vicente de la Barquera ST-6.  
Sevilla SE Sanlúcar de Barrameda SE-1 i Sevilla SE-2.  
Tarragona TA Sant Carles de la Ràpita TA-1 i Tarragona TA-2.  
Tenerife TE Santa Cruz de Tenerife TE-1, Los Cristianos TE-2, Santa Cruz de La Palma TE-3, San Sebastián de la Gomera TE-4 i El Hierro TE-5.  
València VA Gandia VA-1, València VA-2 i Sagunt VA-3.  
Vigo VI Portonovo (Sanxenxo) VI-1, Marín VI-2, Bueu VI-3, Cangas VI-4, Redondela VI-5, Vigo VI-6, Baiona (Pontevedra) VI-7 i A Guarda VI-8.  
Vilagarcía de Arousa VILL Ribeira,VILL-1 A Pobra do Caramiñal VILL-2, Vilagarcía de Arousa VILL-3, Cambados VILL-5 i O Grove VILL-4.  

Documents modifica

 
Algunes banderes navals. Detall de la Tavola Strozzi. Vaixells que tornen a Nàpols després de la batalla d'Ischia (1465).[6][7][8][9]
« ... CAP. XXXIII. Que null hom no gos portar bandera de son senyal aprés que haurá saludat, sino en la forma contenguda en aquest Capitol: Item: que en negun Estól, on haie Capitá, Almirayll, Visalmirayll, ö Lochtinent lur, null hom no gos portar bandera à son senyal (si donchs no es Noble ó Richom Senyor de senyera) aprés que la Galéa dels dessus dits haurá saludat. Ans haie à portar tant solament bandera à senyal del Senyor, Rey, è altre senyal del Almirayll, ö Capitá, ö d'aquel qui será Cap de l'Armada. Empero puixen portar panons de quarter à lur senyal, è encara à la proha, aquells ques volrán... »
— Ordinacions sobre lo fet de la mar.
  • 1370. Hi ha un document que detalla algunes de les banderes i penons d'estamenya de l'estol català de deu galeres que va formar part de les 32 galeres que acompanyaren el papa Urbà V des d'Itàlia fins a França. Aquest estol fou cedit per Pere el Cerimoniós.[11][12]

Referències modifica

  1. ↑ Great Britain. Parliament. House of Commons. Parliamentary Papers, House of Commons and Command. H.M. Stationery Office, 1859, p. 1–. 
  2. ↑ Espasa-Calpe. Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana: etimologías sánscrito, hebreo, griego, latín, árabe, lenguas indígenas americanas, etc. : versiones de la mayoría de las voces en francés, italiano, inglés, alemán, portugués, catalán, esperanto. Espasa-Calpe. 
  3. ↑ Alejandro de Bacardí y Janer. Diccionario del derecho marítimo de España en sus relaciones con la marina mercante: escrito en vista de la lejislacion marítima, mercantil, rentística é internacional. Estab. tip. de N. Ramirez, 1861, p. 137–. 
  4. ↑ RD 638/2007
  5. ↑ «Real Decreto 432/2002, de 10 de mayo, por el que se aprueba la creación de la provincia marítima de Lugo». Boletín Oficial del Estado. Arxivat de l'original el 2007-01-11. [Consulta: 15 octubre 2010].
  6. ↑ Jerry H. Bentley. Politica e cultura nella Napoli rinascimentale. Guida Editori, 1995, p. 42–. ISBN 978-88-7835-183-7. 
  7. ↑ Andrea Brancaleone. Umanesimo e rinascimento a Napoli. Andrea Brancaleone, 2010, p. 15–. ISBN 978-88-910-0152-8. 
  8. ↑ Antonio de Herrera. Comentarios de los hechos de los españoles, franceses, y venecianos en Italia, y de otras Republicas, Potentados, Principes, y Capitanes famosos italianos, desde el an̂o 1281 hasta el de 1559 por Antonio de Herrera. Juan Delgado, 1624, p. 149–. 
  9. ↑ Fernando Patxot y Ferrer. Las glorias nacionales: Grande historia universal de todos los reinos, provincias, islas, y colonias de la monarqúia española, desde los tiempos primitivos hasta el año de 1852.... L. Tasso, 1853, p. 449–. 
  10. ↑ Ordenanzas de las armadas navales de la corona de Aragon aprobadas (etc.) ... ano de 1354. Van acompanadas de varios edictos y reglamentos promulgados por el mismo sobre el apresto y alistamiento de armamentos reales (etc.) copiadas por Antonio de Capmany. Impr. real., 1787, p. 95–. 
  11. ↑ GALERES CATALANES ENVIADES AL PAPA URBÀ V.
  12. ↑ Histoire d ́Urban V et son siècle d ́après les manuscrits du Vatican. Ambroise Bray, 1863, p. 467–. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bandera_naval&oldid=31626509»