Barbastre

vila aragonesa

Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBarbastre
Barbastro (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Map
 42° 02′ 00″ N, 0° 07′ 00″ E / 42.033333333333°N,0.11666666666667°E / 42.033333333333; 0.11666666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia d'Osca Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalBarbastre Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població17.295 (2023) Modifica el valor a Wikidata (160,74 hab./km²)
Gentilicibarbastrí, barbastrina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialaragonès (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície107,598163 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud341 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
agost 1064 (Gregorià)Setge de Barbastre Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAntonio José Cosculluela Bergua Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22300 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE22048 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webbarbastro.org Modifica el valor a Wikidata

La ciutat es troba en la unió dels rius Cinca i Vero. Originalment és possible que s'anomenés Bergidum o Bergiduna. El seu nom en llatí era Barbastrum o Civitas Barbastrensis. En època romana era part de la província Tarraconense.

La temperatura mitjana anual és de 13,8 °C i les precipitacions anuals són pròximes a 500 mm.[1]

Entitats de població modifica

  • Burceat: llogaret situat a 463 metres sobre el nivell del mar. L'any 1991 tenia 18 habitants.[2]
  • Cregenzán: està situat a 481 metres d'altitud, entre Costean[3] i Burceat. L'any 1991 el llogaret tenia 90 habitants. Celebra les seves festes el 15 d'agost.[4]

Història modifica

Ciutat ocupada pels àrabs des dels primers anys de la conquesta de la península, forma part de la línia defensiva d'Ath-Thaghr al-Alà, la marca Superior amb Washka (Osca) de la qual estava a 50 km, Làrida (Lleida) i Saraqusta (Saragossa). El 1006, en una expedició a Pamplona, és esmentada com la darrera plaça en terra de l'islam.

 
Plaça Major porxada de Barbastre, cap a 1911

Després de la derrota a la Batalla de Graus la primavera de 1063 en què va morir Ramir I d'Aragó, el seu fill Sanç I d'Aragó i Pamplona va atacar la ciutat de Barbastre el 1064 (ciutat que pertanyia als Banu Hud de Saragossa, i va tenir l'ajut normand de Robert Crespin[5] i d'Ermengol III d'Urgell. Els cristians tenien un exèrcit de 40.000 homes i el setge va durar un mes. La ciutat fou concedida en feu a Ermengol III d'Urgell. Dos anys més tard, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla Ermengol III va morir (1066).

L'any 1100 fou finalment conquerida per Pere d'Aragó i unida al regne d'Aragó.

Barbastre va ser seu d'una comanda hospitalera de la Castellania d'Amposta.

Monuments modifica

Persones il·lustres modifica

Referències modifica

  1. «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Barbastre». Arxivat de l'original el 2022-01-23. [Consulta: 7 octubre 2016].
  2. «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Burceat». Arxivat de l'original el 2016-10-10. [Consulta: 7 octubre 2016].
  3. «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Costean». Arxivat de l'original el 2015-11-20. [Consulta: 7 octubre 2016].
  4. «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Cregenzán». Arxivat de l'original el 2016-10-10. [Consulta: 7 octubre 2016].
  5. Dunbar, Prescott N. The History of the Normans (en anglès). Boydell Press, 2004, p.47. ISBN 1843830787. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbastre