Barral dels Baus
Barral I dels Baus (1217-1270) va ser un noble provençal. Era senyor de L'Auriol, Bedoin, Cavalhon, Brantas i Monteus i de 1240 a 1270 també senyor dels Baus.[1] Va exercir el càrrec de senescal del Comtat Venaissí pel comte de Tolosa (1236), del qual es casà amb una neboda, Sibil·la d'Andusa.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1217 (Gregorià)  |
| Mort | 1268 (50/51 anys) |
| Altres | |
| Títol | Nobile |
| Família | Senyoria dels Baus |
| Cònjuge | Sibylle of Anduze (en)  |
| Fills | Cécile des Baux, Bertrand des Baux, Marquise of Baux (en) |
| Pares | Hugues III des Baux i Barale, Vicomtesse de Marseille (en) |
 | |
Abans d'heretar el títol de senyor dels Baus, la més brillant de les gestes d'armes de Barral va ser la presa del Comtat Venaissí. Es va oposar a la voluntat del papa Gregori IX que volia mantenir aquesta terra. Per aquesta raó i per ordre del sobirà pontífex, l'arquebisbe d'Arle el va excomunicar.
Biografia modifica
Barral va oposar-se a la croada albigesa i va envair el Comtat Venaissí el 1234 en suport a Ramon VII de Tolosa. El 1239, Barral va iniciar negociacions perquè la seva filla Cecília es casés amb Guigó VII, Delfí de Vienès, un altre partidari de la casa de Tolosa. Tanmateix, sota la pressió de Felip de Savoia, Barral va acabar renegant del compromís al·legant que només l'havia acceptat perquè temia per la seva vida.
El 1244, Barral va ajudar a arbitrar el darrer conflicte entre Savoia i Provença d'un costat i el delfí i Aimar III de Valentinès per l'altre. El desembre d'aquell any, la seva filla Cecília es va casar amb el comte de Savoia, i va afegir als Baus a les aliances de Savoia.[2]
El 1246, Barral es va unir al seu gendre i a la seva família per portar un exèrcit per a defensar a Beatriu de Savoia i la seva filla Beatriu de Provença, que havia heretat recentment el comtat de Provença; l'anunci de casament de Beatriu amb Carles d'Anjou va topar amb l'oposició tant del comte de Tolosa com del rei d'Aragó, que havien amenaçat amb la invasió del comtat.[3][4] Tot i així la Provença es va revoltar contra els plans d'expansió de Carles d'Anjou i Barral es va unir a la rebel·lió el 1247, donant suport a la família del seu gendre en els seus drets.[5] Obligat a rendir-se el juny de 1251,[6] va acabar convertint-se en partidari de Carles l'octubre d'aquell mateix any[7] i va ajudar a suprimir la rebel·lió, que va quedar sufocada el 1262.[8]
El 1255, Barral va tornar a ser cridat per a mitjançar en les disputes entre Felip de Savoia i l'aliança Valentinès-Vienès.[9]
Núpcies i descendència modifica
Barral dels Baus es va casar amb Sibil·la d'Andusa, filla de Constança de Tolosa i Pere Bermond. Amb ella va tenir diversos fills, dels quals se'n coneixen almenys tres:
- Bertran, que succeirà al seu pare com a senyor dels Baus.
- Marquesa, que es va casar el 1256 amb Enric II, comte de Rodés.
- Cecília, segona dona d'Amadeu IV de Savoia.
Referències modifica
- ↑ Barjabel, 1841, p. 150.
- ↑ Cox, 1974, p. 122-126.
- ↑ Sivéry, 1987, p. 46-47.
- ↑ Cox, 1974, p. 152.
- ↑ Cox, 1974, p. 160.
- ↑ Runciman, 1958, p. 74.
- ↑ Cox, 1974, p. 282.
- ↑ Runciman, 1958, p. 76.
- ↑ Cox, 1974, p. 293.
Bibliografia modifica
- Barjavel, Casimir-François-Henri. Dictionnaire historique, biographique et bibliographique du département de Vaucluse (en francès). Reeditat el 2018, 1841. ISBN 978-1391420875.
- Barthélemy, I, Marsiglia, 1882, L. Inventaire chronologique et analytique des chartes de la maison des Baux (en francès), 1882.
- Cox, Eugene L. The Eagles of Savoy (en anglès). Princeton: The Eagles of Savoy, 1974. ISBN 0691052166.
- Runciman, Steven. The Sicilian Vespers: A History of the Mediterranean World in the Later Thirteenth Century (en anglès). Londres: Cambridge University Press, 1958. OCLC 315065012.
- Sivéry, Gérard. Marguerite de Provence : Une reine au temps des cathédrales (en francès). Fayard, 1987 (Biographies Diverses). ISBN 978-2-213-64782-1.